TEXTS DIVERSOS APLICABLES
EN EL RITUAL DEL MATRIMONI
O EN LA MISSA «PELS ESPOSOS»
I LECTURES BÍBLIQUES
En la missa «pels esposos» i en els matrimonis que se celebren sense missa es poden usar els fragments bíblics següents. Caldrà triar sempre, almenys, una lectura que parle explícitament del matrimoni. Aquestes lectures són les que apareixen marcades amb un asterisc.
Lectures de l’Antic Testament
1Déu creà l’home i la dona
Lectura del llibre del Gènesi 1, 26-28. 31a
Déu digué:
— «Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que tingui sotmesos
els peixos del mar, els animals alats i totes les bèsties i rèptils que es
mouen sobre la terra.»
Déu creà l’home a la seua imatge, el creà a imatge de Déu; creà l’home i la dona.
I Déu els beneí dient-los:
Déu creà l’home a la seua imatge, el creà a imatge de Déu; creà l’home i la dona.
I Déu els beneí dient-los:
— «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la;
tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocells del cel
i tots els animals que es mouen sobre la terra.»
Déu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veritat.
2Els dos formen una sola família
Lectura del llibre del Gènesi 2, 18-24
El Senyor Déu digué:
— «No és bo que l’home estigui sol. Li faré qui l’ajudi i l’acompanyi.»
2Els dos formen una sola família
Lectura del llibre del Gènesi 2, 18-24
El Senyor Déu digué:
— «No és bo que l’home estigui sol. Li faré qui l’ajudi i l’acompanyi.»
El Senyor Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i
els presentà a l’home, a veure quin nom els donaria: el nom que l’home
donava a cada un dels animals, era el seu nom. L’home donà el nom a
cada un dels animals domèstics i salvatges i a cada un dels ocells, però
no en trobà cap capaç d’ajudar-lo i de fer-li companyia. Llavors el
Senyor Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà
adormit, Déu prengué una de les costelles de l’home i omplí amb carn el
buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor
Déu en va fer la dona, i la presentà a l’home.
L’home digué:
— «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meua carn. El seu nom serà l’esposa, perquè ha sigut presa de l’espòs.»
Per això l’home deixa el seu pare i la seva mare per a unir-se a la seva esposa, i, des d’aquell moment, ells dos formen una sola família.»
— «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meua carn. El seu nom serà l’esposa, perquè ha sigut presa de l’espòs.»
Per això l’home deixa el seu pare i la seva mare per a unir-se a la seva esposa, i, des d’aquell moment, ells dos formen una sola família.»
3
Isaac prengué Rebeca per esposa i amb el seu amor es consolà de la mort de la seva mare
Lectura del llibre del Gènesi 24, 48-51. 58-67
En aquells dies, l’administrador d’Abraham digué a Laban:
— «Beneeixo el Senyor, Déu del meu amo Abraham, perquè m’ha guiat pel
bon camí per a poder portar com a muller del fill del meu amo la filla del
seu germà. Ara, per tant, digueu-me si voleu ser bondadosos i lleials
amb el meu amo. Si no ho voleu, digueu-m’ho i me n’aniré a dreta o a
esquerra.»
Laban i Betuel li van respondre:
— «El Senyor ha dit l’última paraula; nosaltres no la podem discutir. Ací tens Rebeca. Pren-la i ves-te’n amb ella. Que sigui la muller del fill del teu amo, tal com ha dit el Senyor.»
Van cridar Rebeca i li van preguntar: — «¿Vols anar-te’n amb aquest home?» Ella respongué:
— «Sí.»
Llavors van deixar anar Rebeca amb la seva nodrissa i l’administrador d’Abraham amb els seus homes. I van beneir Rebeca amb aquestes paraules:
— «Germana nostra, que et multipliquis a centenars de milers; que els teus descendents heretin les ciutats dels teus enemics.»
Rebeca i les seves serventes van muntar dalt dels camells i van seguir l’administrador d’Abraham. Així ell va prendre Rebeca i se’n van anar.
Justament Isaac, que vivia en la regió del Nègueb, havia vingut del pou de Lahai-Roí. Isaac havia sortit al camp a passejar al caient de la tarda quan va veure uns camells que venien. Rebeca va veure Isaac, saltà del camell i va preguntar a l’administrador:
— «¿Qui és aquell home que va pel camp i ve cap a nosaltres?» Ell li respongué:
— «És el meu amo.»
Llavors Rebeca es va tapar la cara amb el vel.
L’administrador va contar a Isaac tot el que havia fet. Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda on havia viscut Sara, la seva mare. Prengué Rebeca per esposa i la va estimar. Això consolà Isaac de la mort de la seva mare.
Laban i Betuel li van respondre:
— «El Senyor ha dit l’última paraula; nosaltres no la podem discutir. Ací tens Rebeca. Pren-la i ves-te’n amb ella. Que sigui la muller del fill del teu amo, tal com ha dit el Senyor.»
Van cridar Rebeca i li van preguntar: — «¿Vols anar-te’n amb aquest home?» Ella respongué:
— «Sí.»
Llavors van deixar anar Rebeca amb la seva nodrissa i l’administrador d’Abraham amb els seus homes. I van beneir Rebeca amb aquestes paraules:
— «Germana nostra, que et multipliquis a centenars de milers; que els teus descendents heretin les ciutats dels teus enemics.»
Rebeca i les seves serventes van muntar dalt dels camells i van seguir l’administrador d’Abraham. Així ell va prendre Rebeca i se’n van anar.
Justament Isaac, que vivia en la regió del Nègueb, havia vingut del pou de Lahai-Roí. Isaac havia sortit al camp a passejar al caient de la tarda quan va veure uns camells que venien. Rebeca va veure Isaac, saltà del camell i va preguntar a l’administrador:
— «¿Qui és aquell home que va pel camp i ve cap a nosaltres?» Ell li respongué:
— «És el meu amo.»
Llavors Rebeca es va tapar la cara amb el vel.
L’administrador va contar a Isaac tot el que havia fet. Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda on havia viscut Sara, la seva mare. Prengué Rebeca per esposa i la va estimar. Això consolà Isaac de la mort de la seva mare.
4
Que el Senyor del cel us asisteixi, fill meu, i faci davallar sobre vosaltres el seu amor i la seva pau
Lectura del llibre de Tobit 7, 6-14
En aquells dies, Ragüel s’alçà d’una revolada i besava Tobies plorant, i
després li digué:
— «¡Que Déu et beneeixi, fill meu! ¡És molt bo, el teu pare! ¡I quina desgràcia que s’hagi tornat ceg, un home tan just i caritatiu com ell!»
I abraçava plorant el seu parent Tobies. La seva dona Edna i la seva filla Sara també ploraven pensant en Tobit.
Ragüel els va acollir afectuosament i va fer matar un corder del seu ramat. Ells es van rentar i es van purificar. Quan estaven en taula, Tobies digué a Rafael:
— «Azaries, germà meu, digues a Ragüel que em doni per muller la meva parenta Sara.»
I Ragüel, que ho va sentir, digué al jove:
— «Menja i beu, i reposa a gust aquesta nit. Tu, germà meu, ets l’únic home a qui pertoca casar-se amb la meva filla. Ni jo mateix puc donar-la a ningú, ja que tu ets el meu parent més pròxim. Però, fill meu, t’he de dir tota la veritat. Ja l’he donada a set homes de la nostra parentela i tots han mort la mateixa nit de bodes, quan volien acostar-se-li. Per això ara, fill meu, menja i beu, que el Senyor ja farà el que més us convingui.»
Però Tobies replicà:
— «No menjaré ni beuré res fins que no hagis decidit aquest assumpte meu.» Ragüel li diu:
— «¡Està decidit! Sara et serà donada tal com prescriu la llei de Moisés. Déu mateix, des del cel, té determinat que te la doni. Pren-la per esposa. Des d’ara sou marit i muller. Sara és teva, des d'avui i per sempre. Fill meu, que el Senyor del cel us assisteixi aquesta nit i faci davallar sobre vosaltres el seu amor i la seva pau.»
Que el Senyor del cel us asisteixi, fill meu, i faci davallar sobre vosaltres el seu amor i la seva pau
Lectura del llibre de Tobit 7, 6-14
En aquells dies, Ragüel s’alçà d’una revolada i besava Tobies plorant, i
després li digué:
— «¡Que Déu et beneeixi, fill meu! ¡És molt bo, el teu pare! ¡I quina desgràcia que s’hagi tornat ceg, un home tan just i caritatiu com ell!»
I abraçava plorant el seu parent Tobies. La seva dona Edna i la seva filla Sara també ploraven pensant en Tobit.
Ragüel els va acollir afectuosament i va fer matar un corder del seu ramat. Ells es van rentar i es van purificar. Quan estaven en taula, Tobies digué a Rafael:
— «Azaries, germà meu, digues a Ragüel que em doni per muller la meva parenta Sara.»
I Ragüel, que ho va sentir, digué al jove:
— «Menja i beu, i reposa a gust aquesta nit. Tu, germà meu, ets l’únic home a qui pertoca casar-se amb la meva filla. Ni jo mateix puc donar-la a ningú, ja que tu ets el meu parent més pròxim. Però, fill meu, t’he de dir tota la veritat. Ja l’he donada a set homes de la nostra parentela i tots han mort la mateixa nit de bodes, quan volien acostar-se-li. Per això ara, fill meu, menja i beu, que el Senyor ja farà el que més us convingui.»
Però Tobies replicà:
— «No menjaré ni beuré res fins que no hagis decidit aquest assumpte meu.» Ragüel li diu:
— «¡Està decidit! Sara et serà donada tal com prescriu la llei de Moisés. Déu mateix, des del cel, té determinat que te la doni. Pren-la per esposa. Des d’ara sou marit i muller. Sara és teva, des d'avui i per sempre. Fill meu, que el Senyor del cel us assisteixi aquesta nit i faci davallar sobre vosaltres el seu amor i la seva pau.»
Ragüel va cridar llavors la seva filla, Sara. Quan la tingué davant, l’agafà per
la mà i la va donar a Tobies dient:
— «Pren la muller que t’és donada, segons les prescripcions de la llei que es troben en els llibres de Moisés. Pren-la i porta-la amb salut a casa del teu pare. Que el Déu del cel us concedeixi la pau.»
Després va cridar la mare de la noia, li va fer portar un full i va estendre l’acta de matrimoni fent constar que donava a Tobies la seva filla per muller, tal com prescriu la llei de Moisés. Llavors van començar el convit.
5
Que arribem junts a la vellesa en bona salut
Lectura del llibre de Tobit 8, 4b-8
En la nit de bodes, Tobies digué a Sara:
— «Alça’t, germana meva. Preguem al nostre Senyor i supliquem-li que faci davallar sobre nosaltres el seu amor i la seva protecció.
Sara es va alçar i els dos es posaren a pregar suplicant la protecció de Déu. Tobies va començar així la seva súplica:
— «Sigueu beneït, Déu dels nostres pares, que el vostre nom sigui beneït per totes les generacions: que us beneeixin per segles i segles el cel i tot el que heu creat. Vós féreu Adam i li donàreu Eva, la seva muller, a fi que l’ajudés i el sostingués. D’ells dos va sortir el llinatge humà. Vós diguéreu: “No és bo que l’home estigui sol, fem-li una ajuda que se li assembli.” Si jo prenc ara aquesta germana meva, no és per un desig luxuriós, sinó per un amor sincer. Vulgueu apiadar-vos de nosaltres dos, feu que arribem junts a la vellesa.»
Llavors van afegir els dos alhora: — «Amén, amén.»
la mà i la va donar a Tobies dient:
— «Pren la muller que t’és donada, segons les prescripcions de la llei que es troben en els llibres de Moisés. Pren-la i porta-la amb salut a casa del teu pare. Que el Déu del cel us concedeixi la pau.»
Després va cridar la mare de la noia, li va fer portar un full i va estendre l’acta de matrimoni fent constar que donava a Tobies la seva filla per muller, tal com prescriu la llei de Moisés. Llavors van començar el convit.
5
Que arribem junts a la vellesa en bona salut
Lectura del llibre de Tobit 8, 4b-8
En la nit de bodes, Tobies digué a Sara:
— «Alça’t, germana meva. Preguem al nostre Senyor i supliquem-li que faci davallar sobre nosaltres el seu amor i la seva protecció.
Sara es va alçar i els dos es posaren a pregar suplicant la protecció de Déu. Tobies va començar així la seva súplica:
— «Sigueu beneït, Déu dels nostres pares, que el vostre nom sigui beneït per totes les generacions: que us beneeixin per segles i segles el cel i tot el que heu creat. Vós féreu Adam i li donàreu Eva, la seva muller, a fi que l’ajudés i el sostingués. D’ells dos va sortir el llinatge humà. Vós diguéreu: “No és bo que l’home estigui sol, fem-li una ajuda que se li assembli.” Si jo prenc ara aquesta germana meva, no és per un desig luxuriós, sinó per un amor sincer. Vulgueu apiadar-vos de nosaltres dos, feu que arribem junts a la vellesa.»
Llavors van afegir els dos alhora: — «Amén, amén.»
6
L’esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis
L’esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis
Lectura del llibre dels Proverbis 31, 10-13. 19-20. 30-31
Quant de valor té una bona esposa!
És molt més apreciada que les perles.
El cor del seu marit confia en ella,
no són escassos els beneficis que en traurà. Durant tota la vida
el farà feliç, i no desgraciat.
Es procura la llana i el lli,
que les seves mans transformen en belles peces. Pren en les mans la filosa
i els seus dits agafen el fus.
Obre les mans als pobres,
allarga el braç als indigents.
Quant de valor té una bona esposa!
És molt més apreciada que les perles.
El cor del seu marit confia en ella,
no són escassos els beneficis que en traurà. Durant tota la vida
el farà feliç, i no desgraciat.
Es procura la llana i el lli,
que les seves mans transformen en belles peces. Pren en les mans la filosa
i els seus dits agafen el fus.
Obre les mans als pobres,
allarga el braç als indigents.
L’encant és aparença, la bellesa es dissipa;
l’esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis.
Dediqueu-li cants pels fruits del seu treball;
que la seua obra l’elogie davant de tot el poble.
que la seua obra l’elogie davant de tot el poble.
7
L’amor és fort com la mort
Lectura del Càntic dels Càntics 2, 8-10. 14. 16a; 8, 6-7a
Escolteu, sent la veu del meu amat! Mireu, ve corrent per les muntanyes, saltant per les collades.
El meu estimat és semblant a una gasela o a un cervatell.
Mireu-lo! Està darrere de la nostra tanca, aguaitant per la finestra,
espiant per les gelosies.
El meu amat parla i em diu: «Alça’t, amiga meva, bonica meua, i vine!
Coloma meva, en les escletxes de la roca,
en els amagatalls dels espadats,
fes-me veure la teva cara,
fes-me sentir la teva veu,
perquè la teva veu és suau,
i la teva cara, bonica.» El meu amat és tot meu,
i jo sóc tota seva.
Ell m’ha dit: «Posa’m com un segell sobre el teu cor,
com un segell sobre el teu braç;
perquè l’amor és fort com la mort;
la passió, inexorable com l’abisme:
les seves flames són flames abrandades,
una flama divina.
Els mars profunds no podran apagar l’amor, ni ofegar-lo les fonts dels oceans.»
8
En una casa ordenada, una dona com cal és tan bella com el sol que s’alça en les altures del Senyor
Lectura del llibre del Eclesiàstic 26, 1-4. 13-16
Feliç el marit d’una dona com cal:
viurà el doble d’anys!
Una dona forta és l’alegria del marit:
este passarà en pau els anys de la seva vida.
Una dona com cal és sempre una benedicció
que toca en sort als qui veneren el Senyor;
tant si són rics com si són pobres tindran el cor content i sempre portaran l’alegria en la cara.
La gràcia d’una dona és l’alegria del marit, i el seu coneixement el fa rejovenir. Una dona discreta és un do del Senyor, i una dona ben educada no té preu.
El pudor en una dona és la millor de les gràcies
fes-me sentir la teva veu,
perquè la teva veu és suau,
i la teva cara, bonica.» El meu amat és tot meu,
i jo sóc tota seva.
Ell m’ha dit: «Posa’m com un segell sobre el teu cor,
com un segell sobre el teu braç;
perquè l’amor és fort com la mort;
la passió, inexorable com l’abisme:
les seves flames són flames abrandades,
una flama divina.
Els mars profunds no podran apagar l’amor, ni ofegar-lo les fonts dels oceans.»
8
En una casa ordenada, una dona com cal és tan bella com el sol que s’alça en les altures del Senyor
Lectura del llibre del Eclesiàstic 26, 1-4. 13-16
Feliç el marit d’una dona com cal:
viurà el doble d’anys!
Una dona forta és l’alegria del marit:
este passarà en pau els anys de la seva vida.
Una dona com cal és sempre una benedicció
que toca en sort als qui veneren el Senyor;
tant si són rics com si són pobres tindran el cor content i sempre portaran l’alegria en la cara.
La gràcia d’una dona és l’alegria del marit, i el seu coneixement el fa rejovenir. Una dona discreta és un do del Senyor, i una dona ben educada no té preu.
El pudor en una dona és la millor de les gràcies
i res val tant com una dona prudent.
En una casa ordenada, una dona com cal és tan bella
com el sol que s’alça en les altures del Senyor.
9
Pactaré amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà una aliança nova
Lectura del llibre del profeta Jeremies 31, 31-32a. 33-34a
9
Pactaré amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà una aliança nova
Lectura del llibre del profeta Jeremies 31, 31-32a. 33-34a
Vénen dies —diu el Senyor—, que pactaré amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà per a fer-los sortir del país d’Egipte.
L’aliança que jo pactaré després d’aquells dies amb el casal d’Israel serà esta: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: «Coneixeu qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran; del més petit al més gran.
Lectures del Nou Testament
1
¿Qui ens separarà de l’amor de Crist?
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 8, 31b-35. 37-39
Germans:
Si tenim Déu a favor amb nosaltres, ¿qui tindrem en contra? Ell, que no va
compadir el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres,
¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?
¿Qui s’alçarà per a acusar els elegits de Déu, si Déu els fa justos? ¿Qui
gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va
ressuscitar, és qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.
¿Qui ens separarà de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa?
¿Qui ens separarà de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa?
Però, de tot això, n’eixim plenament vencedors gràcies a aquell que ens
ama. N’estic segur: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni
el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de baix, ni res
de l’univers creat ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha
manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.
2
Oferiu-vos a Déu vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable
Oferiu-vos a Déu vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 12, 1-2. 9-18
Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us demano que us oferiu vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable. Això ha de ser el vostre culte verdader. No us adapteu al món present; transformeu-vos renovant la vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconéixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.
Que l’amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d’esperit, serviu el Senyor. Que l’esperança us ompli d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració. Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb afany l’hospitalitat.
Beneïu els qui us perseguixen. Beneïu, no maleïu. Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. Visqueu d’acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. No torneu a ningú mal per mal, mireu de fer el bé a tots. Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tot el món.
O bé, més breu:
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 12, 1-2. 9-13
Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us demano que us oferiu vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable. Això ha de ser el vostre culte verdader. No us adapteu al món present; transformeu-vos renovant la vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconéixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.
Que l’amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d’esperit, serviu el Senyor. Que l’esperança us ompli d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració. Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb afany l’hospitalitat.
Beneïu els qui us perseguixen. Beneïu, no maleïu. Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. Visqueu d’acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. No torneu a ningú mal per mal, mireu de fer el bé a tots. Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tot el món.
O bé, més breu:
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 12, 1-2. 9-13
Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us demano que us oferiu
vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable. Això ha de
ser el vostre culte verdader. No us adapteu al món present;
transformeu-vos renovant la vostra manera de veure les coses, perquè
pugueu reconéixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo,
agradable a Déu i perfecte.
Que l’amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d’esperit, serviu el Senyor. Que l’esperança us ompli d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració. Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb afany l’hospitalitat.
Que l’amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d’esperit, serviu el Senyor. Que l’esperança us ompli d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració. Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb afany l’hospitalitat.
3
Accepteu-vos els uns als altres com Crist vos ha acceptat
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 15, 1b-3a. 5-7. 13
Germans, no hem de buscar allò que ens plau. Més aviat, que cada u miri de complaure els altres i procuri el bé d’ells, per a edificar la comunitat. Tampoc Crist va buscar complaure’s a ell mateix.
Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi també viure sempre i en tot d’acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; així, amb un sol cor i a una sola veu, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor.
Per això, accepteu-vos els uns als altres com Crist vos ha acceptat, i doneu així glòria a Déu.
Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau a fi que sobreeixiu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant.
Germans, no hem de buscar allò que ens plau. Més aviat, que cada u miri de complaure els altres i procuri el bé d’ells, per a edificar la comunitat. Tampoc Crist va buscar complaure’s a ell mateix.
Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi també viure sempre i en tot d’acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; així, amb un sol cor i a una sola veu, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor.
Per això, accepteu-vos els uns als altres com Crist vos ha acceptat, i doneu així glòria a Déu.
Que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau a fi que sobreeixiu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant.
4
Els vostre cossos són el temple de l’Esperit Sant
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 6, 13c-15a. 17-20
Germans:
El cos no és per a la luxúria, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder.
¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s’uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la luxúria. Els altres pecats que comet l’home són exteriors al seu cos, però el luxuriós peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que els vostres cossos són el temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos!
5
Si jo no estimés, no em serviria res
Si jo no estimés, no em serviria res
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 12, 31 – 13, 8a
Germans:
Interesseu-vos més pels dons millors. Però ara vos indicaré un camí incomparablement més gran.
Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels, però no amara, seria com una campaneta sorollosa o un címbal estrident.
Si tingués el do de profecia i arribara a conéixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res.
Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, però no estimés, només per a ser ben vist, no em serviria de res.
Germans:
Interesseu-vos més pels dons millors. Però ara vos indicaré un camí incomparablement més gran.
Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels, però no amara, seria com una campaneta sorollosa o un címbal estrident.
Si tingués el do de profecia i arribara a conéixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res.
Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, però no estimés, només per a ser ben vist, no em serviria de res.
L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni
orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja, no s’alegra
de la injustícia, sinó que troba el goig en la veritat. Tot ho excusa, tot
ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
L’amor no passarà mai.
6
Un sol cos i un sol Esperit
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes 4, 1-6
Germans:
6
Un sol cos i un sol Esperit
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes 4, 1-6
Germans:
Jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d’una manera
digna la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb
paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, procurant
conservar la unitat de l’Esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i
un sol Esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la
vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme. Un sol
Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i
està present en tots.
7
Aquest misteri és molt gran: em refereixo a Crist i a l’Església
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes 5, 2a. 21-33
Germans:
Viviu en l’amor, tal com Crist ens estimà i s’entregà a si mateix per nosaltres.
Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Dones, sotmeteu-vos
als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit
és cap de la seva esposa, igual que Crist és cap i salvador de l’Església,
que és el seu cos. Per tant, així com l’Església se sotmet a Crist, també
les esposes s’han de sotmetre en tot als marits.
I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com Crist estima l’Església.
I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com Crist estima l’Església.
Ell s’ha entregat per ella, per a santificar-la, purificant-la amb el bany de
l’aigua acompanyat de la Paraula, a fi de portar a la seua presència una
Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església
que fos santa i immaculada. Igualment els marits han d’estimar l’esposa
com el seu propi cos.
Qui estima la seva esposa s’estima a ell mateix. No hi ha hagut mai ningú no
estimara el seu propi cos; al contrari, tots l’alimenten i el vesteixen. També
Crist ho fa així amb la seva Església, perquè som membres del seu cos.
Per dir-ho amb paraules de les Escriptures: «Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare per a unir-se a la seva esposa, i els dos formaran una sola carn.»
Aquest misteri és molt gran: em referixo a Crist i a l’Església, però també val per a vosaltres. Que cada u estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.
O bé, més breu:
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes 5, 2a. 25-32
Germans:
Viviu en l’amor, tal com Crist ens estimà i s’entregà a si mateix per nosaltres. I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com Crist estima l’Església.
Ell s’ha entregat per ella, per a santificar-la, purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula, a fi de portar a la seua presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada. Igualment els marits han d’estimar l’esposa com el seu propi cos.
Qui estima la seva esposa s’estima a ell mateix. No hi ha hagut mai ningú no estimara el seu propi cos; al contrari, tots l’alimenten i el vesteixen. També Crist ho fa així amb la seva Església, perquè som membres del seu cos.
« Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare per a unir-se a la seva esposa, i els dos formaran una sola carn.»
Aquest misteri és molt gran: em refererixo a Crist i a l’Església.
Per dir-ho amb paraules de les Escriptures: «Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare per a unir-se a la seva esposa, i els dos formaran una sola carn.»
Aquest misteri és molt gran: em referixo a Crist i a l’Església, però també val per a vosaltres. Que cada u estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.
O bé, més breu:
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes 5, 2a. 25-32
Germans:
Viviu en l’amor, tal com Crist ens estimà i s’entregà a si mateix per nosaltres. I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com Crist estima l’Església.
Ell s’ha entregat per ella, per a santificar-la, purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula, a fi de portar a la seua presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada. Igualment els marits han d’estimar l’esposa com el seu propi cos.
Qui estima la seva esposa s’estima a ell mateix. No hi ha hagut mai ningú no estimara el seu propi cos; al contrari, tots l’alimenten i el vesteixen. També Crist ho fa així amb la seva Església, perquè som membres del seu cos.
« Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare per a unir-se a la seva esposa, i els dos formaran una sola carn.»
Aquest misteri és molt gran: em refererixo a Crist i a l’Església.
8
El Déu de la pau serà amb vosaltres
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filipos 4, 4-9
Germans:
Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que a tots us coneguin com a gent de bon tracte. El Senyor està prop. No us inquieteu per res. En cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d’elogi. Practiqueu allò que de mi heu aprés i rebut, sentit o vist, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
9
Com a coronament de tot estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona amb tota saviesa.
Com a coronament de tot estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona amb tota saviesa.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses 3, 12-17
Germans:
Germans:
Com a elegits de Déu, sants i estimats, tingueu sentiments de compassió, de
bondat d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als
altres i, si algú té res contra un altre, perdoneu-li-ho. El Senyor us ha
perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist, a
la qual heu sigut cridats per a formar un sol cos, regne en els vostres
cors. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist habite en vosaltres amb tota la seua riquesa;
instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres; agraïts a
Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, i, per mitjà d’ell, doneu gràcies a Déu Pare.
10Que tots honrin el matrimoni
Lectura de la carta als cristians Hebreus 13, 1-4a. 5-6b
Persevereu en l’amor fratern. No us oblideu de practicar l’hospitalitat; gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels. Recordeu-vos dels presos com si fossiu presos amb ells; recordeu-vos igualment dels qui són maltractats, pensant que també vosaltres teniu un cos. Que tots honrin el matrimoni i guardin immaculada la vida conjugal.
Que l’amor als diners no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: «No et deixaré, no t’abandonaré». Així podem dir amb tota confiança: «El Senyor m’ajuda, res em fa por».
11
Viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments,
estimeu els germans
Lectura de la primera carta de sant Pere 3, 1-9
Vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per la vostra manera de viure, quan es fixin en el vostre comportament respectuós i cast. No busqueu adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits elegants; busqueu més aviat aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i seré. Això sí que té valor als ulls de Déu. Així s’adornaven en un altre temps les dones santes, que confiaven en Déu i vivien sotmeses als seus marits, com Sara, que obeïa Abraham i l’anomenava senyor. Vosaltres sou ara filles seves, en la mesura que obreu el bé i no teniu por de res.
També vosaltres, marits, sapigueu conviure amb les vostres mullers tenint en
compte que la seva naturalesa és més delicada; tracteu-les amb
respecte, perquè són hereves amb vosaltres de la gràcia de la vida. Així
res destorbarà les vostres pregàries.
Finalment, viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments, estimeu els
germans, sigueu afectuosos i humils; no torneu mal per mal, ni injúria
per injúria; ben al contrari, beneïu, ja que Déu us ha cridat a rebre en
herència una benedicció.
12
Estimem amb obres i de veritat
Lectura de la primera carta de sant Joan 3, 18-24
Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat. D’aquesta manera coneixerem que som de la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè, encara que la nostra consciència ens acusi, Déu és més gran que la nostra consciència i ell ho sap tot.
Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i rebrem d’ell tot el que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li agrada.
I aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist, i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat. El qui guarda els seus manaments, està en Déu, i Déu en ell. I coneixem que està en nosaltres per l’Esperit que ens ha donat.
13
Déu és amor
Lectura de la primera carta de sant Joan 4, 7-12
Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tot aquell que estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no ha conegut Déu, perquè Déu és amor.
12
Estimem amb obres i de veritat
Lectura de la primera carta de sant Joan 3, 18-24
Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat. D’aquesta manera coneixerem que som de la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè, encara que la nostra consciència ens acusi, Déu és més gran que la nostra consciència i ell ho sap tot.
Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i rebrem d’ell tot el que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li agrada.
I aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist, i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat. El qui guarda els seus manaments, està en Déu, i Déu en ell. I coneixem que està en nosaltres per l’Esperit que ens ha donat.
13
Déu és amor
Lectura de la primera carta de sant Joan 4, 7-12
Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tot aquell que estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no ha conegut Déu, perquè Déu és amor.
L’amor de Déu s’ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu
Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L’amor consisteix en això: no
som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu: ell ens ha estimat
primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats.
Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres. A Déu, no l’ha vist mai ningú, però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins de nosaltres, el seu amor ha arribat a la plenitud.
Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres. A Déu, no l’ha vist mai ningú, però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins de nosaltres, el seu amor ha arribat a la plenitud.
14
Feliços els convidats al banquet de les bodes de l’Anyell
Lectura del llibre de l’Apocalipsi 19, 1. 5-9a
Jo, Joan, vaig sentir al cel la veu forta d’una gran multitud que
proclamava:
— «¡Al·leluia! La salvació, la glòria i el poder són del nostre Déu.»
Després va sortir del tron una veu que exclamava:
— «Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans.»
Llavors vaig sentir la veu d’una gran multitud, que era com el bram de les onades, com l’esclafit d’una tronada potent. I deien:
— «¡Al·leluia! El Senyor nostre, el Déu de l’univers, ha instaurat el seu regne. Alegrem-nos-en i celebrem-ho, doneu-li glòria. Ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell, i la seva esposa ja està engalanada. Li ha sigut concedit vestir-se de lli pur i resplandent, que són les bones obres del poble sant.»
Després un àngel em va dir:
— «Escriu “Feliços els convidats al banquet de les bodes de l’Anyell”.»
Jo, Joan, vaig sentir al cel la veu forta d’una gran multitud que
proclamava:
— «¡Al·leluia! La salvació, la glòria i el poder són del nostre Déu.»
Després va sortir del tron una veu que exclamava:
— «Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans.»
Llavors vaig sentir la veu d’una gran multitud, que era com el bram de les onades, com l’esclafit d’una tronada potent. I deien:
— «¡Al·leluia! El Senyor nostre, el Déu de l’univers, ha instaurat el seu regne. Alegrem-nos-en i celebrem-ho, doneu-li glòria. Ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell, i la seva esposa ja està engalanada. Li ha sigut concedit vestir-se de lli pur i resplandent, que són les bones obres del poble sant.»
Després un àngel em va dir:
— «Escriu “Feliços els convidats al banquet de les bodes de l’Anyell”.»
Salms responsorials
1
Sl 33 (32), 12 i 18. 20-21. 22 (R.: 5b)
Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell ha elegit per heretat. Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen la seva misericòrdia.
R. Senyor, la terra està plena del vostre amor.
Tenim posada l’esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix. És l’alegria del nostre cor,
i el seu sant nom ens dona confiança.
R. Senyor, la terra està plena del vostre amor.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en vós.
R. Senyor, la terra està plena del vostre amor.
2 Sl 34 (33), 2-3. 4-5. 6-7. 8-9 (R.: 2a o bé 9a)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
R. Beneiré el Senyor en tot moment.
o bé: Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.
Tots amb mi glorifiqueu el meu Senyor,
exalcem junts el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiara;
ell m’ha escoltat, m’ha alliberat dels meus patiments.
R. Beneiré el Senyor en tot moment.
o bé: Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.
Alceu la mirada cap a ell: us omplirà de llum;
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva de totes les seues preocupacions.
R. Beneiré el Senyor en tot moment.
o bé: Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.
L’àngel del Senyor acampa
entorn dels seus fidels, per a protegir-los. Tasteu i veureu que bo que és el Senyor; feliç l’home que es refugia en ell.
R. Beneiré el Senyor en tot moment.
o bé: Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.
3
Sl 103 (102), 1-2. 8 i 13. 17-18a (R.: 8a o bé cf. 17)
Beneïx el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis mai dels seus favors.
R. El Senyor és compassiu i benigne.
o bé: L’amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, gran en l’amor. Com un pare s’apiada dels fills,
el Senyor s’apiada dels fidels.
R. El Senyor és compassiu i benigne.
o bé: L’amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre.
Però l’amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre,
la seva bondat s’estén als fills dels fills si guarden la seva aliança.
R. El Senyor és compassiu i benigne.
o bé: L’amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva de totes les seues preocupacions.
R. Beneiré el Senyor en tot moment.
o bé: Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.
L’àngel del Senyor acampa
entorn dels seus fidels, per a protegir-los. Tasteu i veureu que bo que és el Senyor; feliç l’home que es refugia en ell.
R. Beneiré el Senyor en tot moment.
o bé: Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.
3
Sl 103 (102), 1-2. 8 i 13. 17-18a (R.: 8a o bé cf. 17)
Beneïx el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis mai dels seus favors.
R. El Senyor és compassiu i benigne.
o bé: L’amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, gran en l’amor. Com un pare s’apiada dels fills,
el Senyor s’apiada dels fidels.
R. El Senyor és compassiu i benigne.
o bé: L’amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre.
Però l’amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre,
la seva bondat s’estén als fills dels fills si guarden la seva aliança.
R. El Senyor és compassiu i benigne.
o bé: L’amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre.
4
Sl 112 (111), 1-2. 3-4. 5-7a. 7bc-8. 9 (R.: cf. 1 o bé ‘Al·leluia’)
Feliç l’home que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seva descendència serà gran en el país, serà beneït el llinatge dels justos.
R. Feliç l’home que estima de cor els preceptes del Senyor. o bé: Al·leluia.
A casa seva hi ha riquesa i abundància, la seva bondat dura per sempre. L’home just, compassiu i benigne és llum que apunta en la foscor.
R. Feliç l’home que estima de cor els preceptes del Senyor. o bé: Al·leluia.
Afortunat l’home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus quefers. El just no caurà mai,
i deixarà un record inesborrable.
R. Feliç l’home que estima de cor els preceptes del Senyor. o bé: Al·leluia.
Viu sense por de males noves,
se sent ferm confiant en el Senyor, té el cor incommovible, no tem res, i a la fi veurà vençuts els enemics.
R. Feliç l’home que estima de cor els preceptes del Senyor. o bé: Al·leluia.
Reparteix allò que té, ho dona als pobres, la seva bondat dura per sempre,
pot alçar el front amb dignitat.
R. Feliç l’home que estima de cor els preceptes del Senyor. o bé: Al·leluia.
Sl 112 (111), 1-2. 3-4. 5-7a. 7bc-8. 9 (R.: cf. 1 o bé ‘Al·leluia’)
Feliç l’home que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seva descendència serà gran en el país, serà beneït el llinatge dels justos.
R. Feliç l’home que estima de cor els preceptes del Senyor. o bé: Al·leluia.
A casa seva hi ha riquesa i abundància, la seva bondat dura per sempre. L’home just, compassiu i benigne és llum que apunta en la foscor.
R. Feliç l’home que estima de cor els preceptes del Senyor. o bé: Al·leluia.
Afortunat l’home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus quefers. El just no caurà mai,
i deixarà un record inesborrable.
R. Feliç l’home que estima de cor els preceptes del Senyor. o bé: Al·leluia.
Viu sense por de males noves,
se sent ferm confiant en el Senyor, té el cor incommovible, no tem res, i a la fi veurà vençuts els enemics.
R. Feliç l’home que estima de cor els preceptes del Senyor. o bé: Al·leluia.
Reparteix allò que té, ho dona als pobres, la seva bondat dura per sempre,
pot alçar el front amb dignitat.
R. Feliç l’home que estima de cor els preceptes del Senyor. o bé: Al·leluia.
5
Sl 128 (127), 1-2. 3. 4-5 (R.: cf. 1 o bé 4)
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins. Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort.
que vius seguint els seus camins. Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort.
R. Feliços els fidels del Senyor que viuen seguint els seus camins.
o bé: És així com els fidels del Senyor seran beneïts.
La teva esposa donarà fruit com una parra, dins de la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com a brots d’olivera
al voltant de la taula.
R. Feliços els fidels del Senyor que viuen seguint els seus camins.
o bé: És així com els fidels del Senyor seran beneïts.
Així és com els fidels del Senyor seran beneïts. Que el Senyor et beneexi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem.
R. Feliços els fidels del Senyor que viuen seguint els seus camins.
o bé: És així com els fidels del Senyor seran beneïts.
6
Sl 145 (144), 8-9. 10 i 15. 17-18 (R.: 9a)
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, generós en l’amor.
El Senyor és bo per a tots,
estima entranyablement tot allò que ell ha creat.
R. El Senyor és bo per a tots.
Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels.
Tots tenen els ulls en vós, mirant esperançats, i en el seu temps vós els doneu l’aliment.
R. El Senyor és bo per a tots.
lent per al castic, generós en l’amor.
El Senyor és bo per a tots,
estima entranyablement tot allò que ell ha creat.
R. El Senyor és bo per a tots.
Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels.
Tots tenen els ulls en vós, mirant esperançats, i en el seu temps vós els doneu l’aliment.
R. El Senyor és bo per a tots.
Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor està prop dels qui l’invoquen, dels qui l’invoquen amb sinceritat.
R. El Senyor és bo per a tots.
7
Sl 148, 1-2. 3-4. 9-10. 11-13ab. 13c-14a (R.: 13a o bé ‘Al·leluia’)
Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures; lloeu-lo, tots els seus àngels, lloeu-lo, tots els seus estols.
R. Que tots lloin el nom del Senyor. o bé: Al·leluia.
Lloeu-lo, sol i lluna,
lloeu-lo, estreles lluminoses; lloeu-lo, cel del cel
i aigües de damunt del cel.
R. Que tots lloin el nom del Senyor. o bé: Al·leluia.
Muntanyes i tots els tossals, arbres fruiters i tots els cedres, feres i animals domèstics, rèptils i ocells alats.
R. Que tots lloin el nom del Senyor. o bé: Al·leluia.
Pobles i reis de la terra,
poderosos i governants de tot el món, infants i vells,
nens i nenes.
Que tots lloin el nom del Senyor, l’únic nom que excel·leix sobre tot altre.
R. Que tots lloin el nom del Senyor.
El Senyor està prop dels qui l’invoquen, dels qui l’invoquen amb sinceritat.
R. El Senyor és bo per a tots.
7
Sl 148, 1-2. 3-4. 9-10. 11-13ab. 13c-14a (R.: 13a o bé ‘Al·leluia’)
Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures; lloeu-lo, tots els seus àngels, lloeu-lo, tots els seus estols.
R. Que tots lloin el nom del Senyor. o bé: Al·leluia.
Lloeu-lo, sol i lluna,
lloeu-lo, estreles lluminoses; lloeu-lo, cel del cel
i aigües de damunt del cel.
R. Que tots lloin el nom del Senyor. o bé: Al·leluia.
Muntanyes i tots els tossals, arbres fruiters i tots els cedres, feres i animals domèstics, rèptils i ocells alats.
R. Que tots lloin el nom del Senyor. o bé: Al·leluia.
Pobles i reis de la terra,
poderosos i governants de tot el món, infants i vells,
nens i nenes.
Que tots lloin el nom del Senyor, l’únic nom que excel·leix sobre tot altre.
R. Que tots lloin el nom del Senyor.
o bé: Al·leluia.
Evangelis
1
Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 5, 1-12a
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assentà i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
— «Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el regne del cel. Feliços els qui ploren: Déu els consolarà. Feliços els humils: ells posseiran la terra. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: ells seran saciats. Feliços els compassius: Déu se’n compadirà. Feliços els nets de cor: ells veuran Déu. Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el regne del cel. Feliços vosaltres quan, per causa meva us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota classe de calúmnies: Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»
2Vosaltres sou la llum del món
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 5, 13-16
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
— «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, ¿amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La tiraran al carrer, i que la gent la trepitgi.
Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. I, quan algú encén una llum, tampoc la fica en una mesura sinó en un lloc alt, a fi que il·lumini a tots els qui estan a casa.
Igualment ha de resplandir la vostra llum davant de la gent, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel.»
Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 5, 1-12a
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assentà i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
— «Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el regne del cel. Feliços els qui ploren: Déu els consolarà. Feliços els humils: ells posseiran la terra. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: ells seran saciats. Feliços els compassius: Déu se’n compadirà. Feliços els nets de cor: ells veuran Déu. Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el regne del cel. Feliços vosaltres quan, per causa meva us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota classe de calúmnies: Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»
2Vosaltres sou la llum del món
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 5, 13-16
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
— «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, ¿amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La tiraran al carrer, i que la gent la trepitgi.
Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. I, quan algú encén una llum, tampoc la fica en una mesura sinó en un lloc alt, a fi que il·lumini a tots els qui estan a casa.
Igualment ha de resplandir la vostra llum davant de la gent, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel.»
3
Ha construït sa casa sobre la roca
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 7, 21. 24-29
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
— «No tot el qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà en el regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel.
Per això, tot el qui escolta estes paraules meves i les compleix s'assembla a un home prudent que va construir la seva casa sobre la roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre la roca.
En canvi, tot aquell que escolta aquestes paraules meves i no les compleix, se sembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de l’arena. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa s’ensorrà: la seva ruïna fou completa.»
Quan Jesús acabà de dir aquestes paraules, la gent es quedà admirada de la seva manera d’ensenyar, perquè ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la llei.
O bé, més breu:
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 7, 21. 24-25
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
— « No tot el qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà en el regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel.
Per això, tot el qui escolta estes paraules meves i les compleix s'assembla a un home prudent que va construir la seva casa sobre la roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre la roca.
4
Allò que Déu ha unit l’home no ho pot separar
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 19, 3-6
En aquell temps els fariseus anaren a buscar Jesús per a provar-lo, i li preguntaren: «¿Al marit, li està permés divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?».
Ell els preguntà: «¿No heu llegit en les Escriptures que el Creador, en el principi, “Va fer l’home i la dona”? I digué: “Per això l’home deixa el seu pare i la seva mare per a unir-se a la seva dona, i ells dos formen una sola família”. Per tant, ja no en són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit l’home no ho pot separar».
5
Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant
Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 22, 35-40
En aquell temps, un fariseu, mestre de la llei, per a provar Jesús, li va fer
aquesta pregunta:
— «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la llei?» Jesús li contestà:
— «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la llei i dels profetes vénen d’aquests dos.»
En aquell temps, un fariseu, mestre de la llei, per a provar Jesús, li va fer
aquesta pregunta:
— «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la llei?» Jesús li contestà:
— «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la llei i dels profetes vénen d’aquests dos.»
6
Ja no en són dos, sinó una sola carn
Ja no en són dos, sinó una sola carn
Lectura de l’Evangeli segons sant Marc 10, 6-9
En aquell temps, Jesús digué:
— «En el principi Déu creà l’home i la dona. Per això l’home deixa el seu pare i la seva mare, i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no en són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit l’home no ho pot separar.»
7
Així començà Jesús els seus senyals a Canà de Galilea
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 2, 1-11
En aquell temps, es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi estava la Mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.
Com que el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu:
— «No tenen vi.»
Jesús li respon:
— « Dona, ¿tu i jo, què hi tenim a veure? Encara no ha arribat la meva hora.»
La seva mare diu als servidors:
— «Feu tot allò que ell us digui.»
Hi havia allí sis gerres de pedra destinades a les pràctiques de purificació, usuals entre els jueus. Cada una tenia una cabuda de quatre a sis galledes.
Els diu Jesús:
— «Ompliu d’aigua aquestes gerres.»
Ells les ompliren fins a dalt.
Llavors els digué:
— « Ara traieu-ne i porteu-ne al majordom.»
Ells li’n portaren.
El majordom tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien posada.
Llavors el majordom crida el nuvi i li diu:
— «Tots serveixen primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut
molt, servixen els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi
millor.»
Així començà Jesús els seus senyals a Canà de Galilea. Així manifestà la
seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.
8Manteniu-vos en el meu amor
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 15, 9-12
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
— «Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres com jo vos he estimat.»
9
Això us mano: que us estimeu els uns als altres
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 15, 12-16
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
— «Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat. Ningú té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet conéixer tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres els qui m’heu elegit, sóc jo qui us he elegit i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell vos ho concedirà.»
8Manteniu-vos en el meu amor
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 15, 9-12
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
— «Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres com jo vos he estimat.»
9
Això us mano: que us estimeu els uns als altres
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 15, 12-16
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
— «Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat. Ningú té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet conéixer tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres els qui m’heu elegit, sóc jo qui us he elegit i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell vos ho concedirà.»
10
Que siguen plenament u
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 17, 20-26
En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i digué:
— «Pare sant, no preguo només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que vós m’heu enviat.
Jo els he donat la glòria que vós m’heu donat, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i vós en mi, que siguen plenament u. Així el món coneixerà que vós m’heu enviat i que els heu estimat com m’heu estimat a mi.
Pare, vull que els qui m’has donat estiguen amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria, la glòria que m’heu donat perquè m’estimaves d’abans de crear el món.
Pare bo, el món no us ha conegut, però jo us he conegut, i ells han conegut que vós m’heu enviat. Jo els he fet conéixer el vostre nom i els el faré conéixer més encara, perquè l’amor amb què m’heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo.»
O bé, més breu:
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 17, 20-23
En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i digué:
— «Pare sant, no preguo només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que vós m’heu enviat.
Jo els he donat la glòria que vós m’heu donat, perquè siguen u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i vós en mi, que siguen plenament u. Així el món coneixerà que vós m’heu enviat i que els heu estimat com m’heu estimat a mi.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada