RITUAL D'EXÈQUIES
FORMULARI COMÚ I
1. RECEPCIÓ DEL COS DEL DIFUNT O DE LA DIFUNTA
El ministre comença la celebració, dient, mentres tots fan el senyal de la creu:
En el nom del pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant.
℟. Amén.
Després, saluda l’assemblea dient:
El Senyor sigui amb vosaltres.
℟. I amb el vostre esperit.
A continuació, s’adreça als fidels amb una monició molt breu, en la qual utilitza estes paraules o unes altres de semblants:
Estimats germans: En este moment, trist sobretot per als familiars del nostre estimat germà (o germana) N., tots els seues amics voldrien testimoniar a la família el seu afecte i el seu condol més sentit. També l’Església —present aquí per mitjà d’aquells amics que se senten cristians i per mi mateix— vol estar al costat dels germans que pateixen per la pèrdua d’un ésser estimat. Per tant, tots assumim este dolor, i preguem confiats perquè Déu, el nostre Pare, reba el nostre germà (o germana) en el seu regne, i també demanem al Senyor que concedeixi als seus familiars la ferma esperança de tornar-lo a trobar en el paradís.
Després d’un breu silenci, el qui presidix diu:
Preguem.
Us encomanem, Senyor, el nostre germà (o germana) N., a qui en esta vida mortal vau envoltar del vostre amor immens; concediu-li ara que, alliberat de tots els mals, participi en el descans etern.
I ja que este primer món ha acabat per a ell,
rebeu-lo en el paradís,
on ni dol, plors ni penes no existiran més, sinó pau i alegria per sempre.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén
O bé:
Preguem.
Escolteu, Senyor, les nostres súpliques i feu que el vostre servent (o serventa) N., que acaba de deixar este món, perdonat dels seus pecats i alliberat de tota pena, gaudeixi al vostre costat de la vida immortal; i, quan arribi el gran dia de la resurrecció i del premi,
poseu-lo entre els sants i els escollits.
Per Crist, Senyor nostre.
on ni dol, plors ni penes no existiran més, sinó pau i alegria per sempre.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén
O bé:
Preguem.
Escolteu, Senyor, les nostres súpliques i feu que el vostre servent (o serventa) N., que acaba de deixar este món, perdonat dels seus pecats i alliberat de tota pena, gaudeixi al vostre costat de la vida immortal; i, quan arribi el gran dia de la resurrecció i del premi,
poseu-lo entre els sants i els escollits.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén
2. PROCLAMACIÓ DE LA PARAULA DE DÉU
Acabada l’oració, es proclama una de les lectures bíbliques següents, si no es vol usar alguna de les que figuren en el Leccionari de difunts.
2. PROCLAMACIÓ DE LA PARAULA DE DÉU
Acabada l’oració, es proclama una de les lectures bíbliques següents, si no es vol usar alguna de les que figuren en el Leccionari de difunts.
Els va rebre com a sacrifici d’holocaust
Lectura del llibre de la Saviesa 3, 1-6
Les ànimes dels justos estan en les mans de Déu i no els podrà tocar cap turment.
Als ulls dels insensats pareixia que moriren; la seua partença era tinguda per un mal; el seu traspàs, aparentment, era un desastre. Però ells han trobat la pau.
Als ulls dels homes patien un castic, però de fet tenien l’esperança segura de la immortalitat.
Després de corregir-los amb moderació, Déu els donarà una felicitat immensa, perquè els ha posat a prova i els ha trobat dignes d’ell.
Els ha depurat com l’or en el gresol i els ha acceptat com una víctima oferida en holocaust.
Paraula de Déu.
O bé:
El Senyor sigui amb vosaltres.
℟. I amb el vostre esperit.
Veniu a mi, i jo vos faré reposar
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 11, 28-30
Paraula de Déu.
O bé:
El Senyor sigui amb vosaltres.
℟. I amb el vostre esperit.
Veniu a mi, i jo vos faré reposar
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 11, 28-30
«Veniu a mi tots el qui esteu cansats i afligits, i jo vos faré reposar. Accepteu el meu jou, apreneu de mi, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu repòs, perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega, lleugera.»
Paraula de Senyor.
Convé que després de la lectura es faci una homilia molt breu o bé una reflexió, a la qual seguiran les pregàries següents pel difunt (o difunta) i els qui el ploren:
Ja que aquest primer món ha passat definitivament per al nostre germà (o germana) N., demanem ara al Senyor que li concedeixi gaudir del cel nou i de la terra nova que ell ha disposat per als seus escollits.
— Que Crist, que per ell patí la mort en la creu, li concedeixi la felicitat verdadera.
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que Crist, el Fill del Déu viu, l’aculla al paradís.
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que Crist, el bon Pastor, el compti entre les seves ovelles.
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que Crist li perdoni tots els pecats i l’agregui als escollits.
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que pugui contemplar cara a cara el seu Redemptor i gaudir de la visió
del seu Senyor pels segles dels segles.
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que a tots els qui ara ploren la seva mort Déu els consoli amb l’esperança de tornar a trobar el nostre germà (o germana) quan Crist torni al final dels temps.
℟. Us ho demanem, Senyor.
Acabem la nostra pregària dient l’oració que ens ensenyà Jesucrist, en la
qual demanem que es faci sempre la voluntat del Senyor:
Pare nostre.
3. ÚLTIM ADÉU AL COS DEL DIFUNT O DE LA DIFUNTA
Acabades les pregàries, el qui presideix s’adreça als fidels amb estes paraules o unes altres de semblants:
Ara complim el deure de donar sepultura al cos del nostre germà (o germana); i ho fem, fidels al costum cristià, demanant amb fe a Déu, per al qual qualsevol criatura viu, que admeti la seva ànima entre els sants i que un dia ressusciti el seu cos, avui enterrat en debilitat, ple de vida i de glòria.
Després, el qui presidix aspergeix amb respecte el fèretre amb aigua beneïda, en memòria del seu baptisme. A continuació, diu l’oració següent:
A les vostres mans, oh Pare de bondat,
encomanem l’ànima del nostre germà (o germana) N., amb la ferma esperança que ressuscitarà el darrer dia, unit a tots els qui han mort en Crist.
Us donem gràcies per tots els dons
amb què el vau enriquir al llarg de la seua vida:
hi reconeixem un signe del vostre amor
i de la comunió dels sants.
Déu de misericòrdia, acolliu les pregàries que us presentem
— Que Crist li perdoni tots els pecats i l’agregui als escollits.
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que pugui contemplar cara a cara el seu Redemptor i gaudir de la visió
del seu Senyor pels segles dels segles.
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que a tots els qui ara ploren la seva mort Déu els consoli amb l’esperança de tornar a trobar el nostre germà (o germana) quan Crist torni al final dels temps.
℟. Us ho demanem, Senyor.
Acabem la nostra pregària dient l’oració que ens ensenyà Jesucrist, en la
qual demanem que es faci sempre la voluntat del Senyor:
Pare nostre.
3. ÚLTIM ADÉU AL COS DEL DIFUNT O DE LA DIFUNTA
Acabades les pregàries, el qui presideix s’adreça als fidels amb estes paraules o unes altres de semblants:
Ara complim el deure de donar sepultura al cos del nostre germà (o germana); i ho fem, fidels al costum cristià, demanant amb fe a Déu, per al qual qualsevol criatura viu, que admeti la seva ànima entre els sants i que un dia ressusciti el seu cos, avui enterrat en debilitat, ple de vida i de glòria.
Després, el qui presidix aspergeix amb respecte el fèretre amb aigua beneïda, en memòria del seu baptisme. A continuació, diu l’oració següent:
A les vostres mans, oh Pare de bondat,
encomanem l’ànima del nostre germà (o germana) N., amb la ferma esperança que ressuscitarà el darrer dia, unit a tots els qui han mort en Crist.
Us donem gràcies per tots els dons
amb què el vau enriquir al llarg de la seua vida:
hi reconeixem un signe del vostre amor
i de la comunió dels sants.
Déu de misericòrdia, acolliu les pregàries que us presentem
a favor d’aquest germà (o germana) nostre
que acaba de deixar-nos:
obriu-li les portes de la casa celestial.
I als seus familiars i amics, i a tots nosaltres,
que continuem en aquest món, concediu-nos que
sapiguem consolar-nos amb paraules de fe,
fins que arribi el dia de tornar a reunir-nos amb ell, al costat vostre, en el goig del vostre regne etern.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén.
Després, fa el senyal de la creu sobre el fèretre, dient:
℣. Doneu-li, Senyor,el repòs etern,
℟. I que la llum perpètua l’il·lumini.
I diu:
℣. Que descansi en pau.
℟. Amén.
Per a acabar, acomiada els fidels amb la fórmula habitual:
℣. Aneu-vos-en en pau.
℟. Donem gràcies a Deu.
obriu-li les portes de la casa celestial.
I als seus familiars i amics, i a tots nosaltres,
que continuem en aquest món, concediu-nos que
sapiguem consolar-nos amb paraules de fe,
fins que arribi el dia de tornar a reunir-nos amb ell, al costat vostre, en el goig del vostre regne etern.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén.
Després, fa el senyal de la creu sobre el fèretre, dient:
℣. Doneu-li, Senyor,el repòs etern,
℟. I que la llum perpètua l’il·lumini.
I diu:
℣. Que descansi en pau.
℟. Amén.
Per a acabar, acomiada els fidels amb la fórmula habitual:
℣. Aneu-vos-en en pau.
℟. Donem gràcies a Deu.
FORMULARI COMÚ II
1. RECEPCIÓ DEL COS DEL DIFUNT O DE LA DIFUNTA
El ministre comença la celebració, dient, mentres tots fan el senyal de la creu:
En el nom del pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant.
℟. Amén.
Després, saluda l’assemblea dient:
El Senyor sigui amb vosaltres.
℟. I amb el vostre esperit.
A continuació, s’adreça als fidels amb una monició molt breu, en la qual utilitza estes paraules o unes altres de semblants:
Estimats germans: El Senyor, en la seva providència inescrutable, acaba de cridar d’aquest món el nostre estimat amic (o amiga) N. La seva mort us ha omplert de dolor i de consternació. Però, en aquest moment trist, convé que alceu els ulls a Déu i li demaneu que afermi la vostra fe i que augmenti la vostra esperança. Déu no us ha abandonat, perquè no abandona mai els seus fills. Jesús ens convida a aquesta confiança, quan diu: «Veniu a mi tots el qui esteu cansats i afligits, i jo us faré reposar».
Després d’un breu silenci, el qui presidix diu:
Preguem.
Senyor Déu, Pare omnipotent,
vós que ens heu donat la certesa
que en els difunts fidels
es realitzarà el misteri del vostre Fill mort
i ressuscitat, per aquesta fe que professem, concediu al nostre germà (o germana) N., que acaba de participar de la mort de Crist,
que ressusciti també amb ell
en la llum de la vida eterna.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén.
O bé:
Preguem.
Senyor, Déu nostre,
perdó dels pecadors i felicitat dels justos;
en complir amb dolor el deure de donar sepultura
al cos del nostre germà (o germana) N.,
us demanem que li doneu una part del goig dels escollits, i que en el dia de la resurrecció universal,
alliberat de la corrupció de la mort,
gaudeixi de la claror de la vostra presència.
Per Crist, Senyor nostre.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén.
O bé:
Preguem.
Senyor, Déu nostre,
perdó dels pecadors i felicitat dels justos;
en complir amb dolor el deure de donar sepultura
al cos del nostre germà (o germana) N.,
us demanem que li doneu una part del goig dels escollits, i que en el dia de la resurrecció universal,
alliberat de la corrupció de la mort,
gaudeixi de la claror de la vostra presència.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén.
2. PROCLAMACIÓ DE LA PARAULA DE DÉU
Acabada l’oració, es proclama una de les lectures bíbliques següents, si no es vol usar
alguna de les que figuren en el Leccionari de difunts.
Consoleu-vos els uns als altres amb estes paraules
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica 4, 13-14. 18
Germans, no volem que ignoreu què serà dels difunts, perquè us entristiríeu, com fan els qui no tenen esperança.
Ja que, si creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort en ell.
Consoleu-vos, per tant, els uns als altres amb estes paraules.
2. PROCLAMACIÓ DE LA PARAULA DE DÉU
Acabada l’oració, es proclama una de les lectures bíbliques següents, si no es vol usar
alguna de les que figuren en el Leccionari de difunts.
Consoleu-vos els uns als altres amb estes paraules
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica 4, 13-14. 18
Germans, no volem que ignoreu què serà dels difunts, perquè us entristiríeu, com fan els qui no tenen esperança.
Ja que, si creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort en ell.
Consoleu-vos, per tant, els uns als altres amb estes paraules.
O bé:
El Senyor sigui amb vosaltres.
℟. I amb el vostre esperit.
El Senyor sigui amb vosaltres.
℟. I amb el vostre esperit.
T’ho mano: jove, aixeca’t
Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc 7, 11-17
En aquell temps, Jesús se n’anà a una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent.
Quan s’acostaven al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.
Quan el Senyor la va veure, se’n compadí i li digué: — «No ploris.»
Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven es pararen. — «T’ho mano: jove, aixeca’t.»
El mort es va incorporar i començà a parlar. I Jesús el donà a la seva mare. Tots quedaren espantats i glorificaven Déu dient:
— «Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres».
I també:
— «Déu ha visitat el seu poble».
L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.
Paraula del Senyor.
Convé que després de la lectura es faci una homilia molt breu o bé una reflexió, a la qual seguiran les pregàries següents pel difunt (o difunta) i els qui el ploren:
Cap a vós, Senyor, alcem els ulls; contempla, Senyor, la nostra tristesa, enfortix la nostra fe en este moment de prova i concediu al nostre germà (o germana) el repòs etern.
— Vós, que ressuscitàreu els morts, concediu la vida eterna al nostre germà
(o germana).
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Us, que des de la creu prometéreu el paradís al bon lladre, acolliu el
nostre germà (o germana) N. en el vostre regne.
En aquell temps, Jesús se n’anà a una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent.
Quan s’acostaven al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.
Quan el Senyor la va veure, se’n compadí i li digué: — «No ploris.»
Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven es pararen. — «T’ho mano: jove, aixeca’t.»
El mort es va incorporar i començà a parlar. I Jesús el donà a la seva mare. Tots quedaren espantats i glorificaven Déu dient:
— «Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres».
I també:
— «Déu ha visitat el seu poble».
L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.
Paraula del Senyor.
Convé que després de la lectura es faci una homilia molt breu o bé una reflexió, a la qual seguiran les pregàries següents pel difunt (o difunta) i els qui el ploren:
Cap a vós, Senyor, alcem els ulls; contempla, Senyor, la nostra tristesa, enfortix la nostra fe en este moment de prova i concediu al nostre germà (o germana) el repòs etern.
— Vós, que ressuscitàreu els morts, concediu la vida eterna al nostre germà
(o germana).
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Us, que des de la creu prometéreu el paradís al bon lladre, acolliu el
nostre germà (o germana) N. en el vostre regne.
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Vós, que ploràreu davant de la tomba del vostre amic Llàtzer, digneu-
vos eixugar les llàgrimes dels qui plorem la mort del nostre germà (o germana).
℟. Us ho demanem, Senyor.
Acabem la nostra pregària dient l’oració que ens ensenyà Jesucrist, en la
qual demanem que es faci sempre la voluntat del Senyor:
Pare nostre.
3. ÚLTIM ADÉU AL COS DEL DIFUNT O DE LA DIFUNTA
Acabades les pregàries, el qui presideix s’adreça als fidels amb estes paraules o unes altres de semblants:
Preparem-nos per a donar l’últim adéu al nostre germà (o germana) estimat. Aquest moment trist també ha de ser, per als qui creiem en Jesús, un moment d’esperança ferma; l’ésser estimat que desapareix dels vostres ulls en la terra esperem tornar-lo a trobar, transformat, quan Déu, al final dels temps, ens reuneixi a tots en el seu regne. Amb aquesta esperança, preguem per ell durant uns moments en silenci.
Tots preguen en silenci durant uns moments.
Després, el qui presidix aspergeix amb respecte el fèretre amb aigua beneïda, en memòria dels seu baptisme. A continuació, diu l’oració següent:
Preguem.
Senyor de la vida i dels qui han mort, recordeu el nostre germana (o germana) N., que, mentres visqué en este món, fou batejat en la vostra mort
i associat a la vostra resurrecció, i que ara, confiant en vós,
se n’ha anat d’este món; quan torneu l’últim dia,
acompanyat dels àngels,
concediu-li ressuscitar del sepulcre; traieu-lo de la pols de la mort,
revestiu-lo d’honor i poseu-lo a la vostra dreta,
— Vós, que ploràreu davant de la tomba del vostre amic Llàtzer, digneu-
vos eixugar les llàgrimes dels qui plorem la mort del nostre germà (o germana).
℟. Us ho demanem, Senyor.
Acabem la nostra pregària dient l’oració que ens ensenyà Jesucrist, en la
qual demanem que es faci sempre la voluntat del Senyor:
Pare nostre.
3. ÚLTIM ADÉU AL COS DEL DIFUNT O DE LA DIFUNTA
Acabades les pregàries, el qui presideix s’adreça als fidels amb estes paraules o unes altres de semblants:
Preparem-nos per a donar l’últim adéu al nostre germà (o germana) estimat. Aquest moment trist també ha de ser, per als qui creiem en Jesús, un moment d’esperança ferma; l’ésser estimat que desapareix dels vostres ulls en la terra esperem tornar-lo a trobar, transformat, quan Déu, al final dels temps, ens reuneixi a tots en el seu regne. Amb aquesta esperança, preguem per ell durant uns moments en silenci.
Tots preguen en silenci durant uns moments.
Després, el qui presidix aspergeix amb respecte el fèretre amb aigua beneïda, en memòria dels seu baptisme. A continuació, diu l’oració següent:
Preguem.
Senyor de la vida i dels qui han mort, recordeu el nostre germana (o germana) N., que, mentres visqué en este món, fou batejat en la vostra mort
i associat a la vostra resurrecció, i que ara, confiant en vós,
se n’ha anat d’este món; quan torneu l’últim dia,
acompanyat dels àngels,
concediu-li ressuscitar del sepulcre; traieu-lo de la pols de la mort,
revestiu-lo d’honor i poseu-lo a la vostra dreta,
perquè, al vostre costat, visqui entre els sants i els escollits
i amb ells lloi la vostra bondat,
pels segles dels segles.
℟. Amén.
Després, fa el senyal de la creu sobre el fèretre, dient:
℣. Doneu-li, Senyor,el repòs etern.
℟. I que la llum perpètua l’il·lumini.
I diu :
℣. Que descansi en pau.
℟. Amén.
Per a acabar, acomiada els fidels amb la fórmula habitual:
℣. Aneu-vos-en en pau. ℟. Donem gràcies a Deu.
i amb ells lloi la vostra bondat,
pels segles dels segles.
℟. Amén.
Després, fa el senyal de la creu sobre el fèretre, dient:
℣. Doneu-li, Senyor,el repòs etern.
℟. I que la llum perpètua l’il·lumini.
I diu :
℣. Que descansi en pau.
℟. Amén.
Per a acabar, acomiada els fidels amb la fórmula habitual:
℣. Aneu-vos-en en pau. ℟. Donem gràcies a Deu.
FORMULARI COMÚ III
1. RECEPCIÓ DEL COS DEL DIFUNT O DE LA DIFUNTA
El ministre comença la celebració, dient, mentres tots fan el senyal de la creu:
En el nom del pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant.
℟. Amén.
Després, saluda l’assemblea dient:
El Senyor siga amb vosaltres. ℟. I amb el vostre esperit.
A continuació, s’adreça als fidels amb una monició molt breu, en la qual utilitza estes paraules o unes altres de semblants:
Germans: ens hem reunit avui, en un moment especialment trist i dolorós, en primer lloc per a confessar davant del cos del nostre germà (o germana) N., la nostra fe en el fet que la vida no acaba en el sepulcre. I també per a envoltar amb el nostre afecte i amb la nostra pregària uns amics que estan tristos per la mort de qui estimaven. I, finalment, per a demanar a Déu que perdoni les culpes que, durant la seva vida, va cometre el nostre germà (o germana) que acaba de morir. Que el Senyor escolti les nostres pregàries i es compadeixi davant de les llàgrimes dels qui ploren.
Després d’un breu silenci, el qui presidix diu:
Preguem.
Oh, Déu,
sempre disposat a la misericòrdia i al perdó,
escolta les nostres súpliques pel vostre servent (o serventa) N., que acabeu de cridar a la vostra presència,
i, ja que va creure i esperà en vós,
guieu-lo ara al vostre regne,
la seva pàtria verdadera,
perquè gaudeixi amb vós del goig etern.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén.
O bé:
Preguem.
No sigueu sever en el vostre judici, Senyor,
amb aquest servent (o serventa) vostre,
que acaba d’anar-se’n d’aquest món,
perquè cap home és innocent davant de vós,
si vós mateix no li perdoneu les culpes;
us demanem, per tant, que escolteu les súpliques de la vostra Església i li concediu un lloc entre els vostres sants i escollits,
perquè en esta vida ja estigué marcat
amb el segell de la Santíssima Trinitat.
Vós, que viviu i regneu pels segles dels segles.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén.
O bé:
Preguem.
No sigueu sever en el vostre judici, Senyor,
amb aquest servent (o serventa) vostre,
que acaba d’anar-se’n d’aquest món,
perquè cap home és innocent davant de vós,
si vós mateix no li perdoneu les culpes;
us demanem, per tant, que escolteu les súpliques de la vostra Església i li concediu un lloc entre els vostres sants i escollits,
perquè en esta vida ja estigué marcat
amb el segell de la Santíssima Trinitat.
Vós, que viviu i regneu pels segles dels segles.
℟. Amén.
2. PROCLAMACIÓ DE LA PARAULA DE DÉU
Acabada l’oració, es proclama una de les lectures bíbliques següents, si no es vol usar
alguna de les que figuren en el Leccionari de difunts.
Gràcies a Crist tots tornaran a la vida
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 15, 20-24a; 25-27a
Germans:
Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: així com per la seua unió amb Adam tots moren, així també per la seua unió amb Crist tots tornaran a la vida. Però cada u en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist. Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota classe de potència, d’autoritat o de poder i posarà el regne en mans de Déu, el Pare.
2. PROCLAMACIÓ DE LA PARAULA DE DÉU
Acabada l’oració, es proclama una de les lectures bíbliques següents, si no es vol usar
alguna de les que figuren en el Leccionari de difunts.
Gràcies a Crist tots tornaran a la vida
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 15, 20-24a; 25-27a
Germans:
Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: així com per la seua unió amb Adam tots moren, així també per la seua unió amb Crist tots tornaran a la vida. Però cada u en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist. Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota classe de potència, d’autoritat o de poder i posarà el regne en mans de Déu, el Pare.
Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics
davall dels seus peus. L’últim enemic destituït serà la mort. Perquè, segons
l’Escriptura, Déu «ho ha posat tot davall dels seus peus».
Paraula de Déu.
O bé:
El Senyor sigui amb vosaltres.
℟. I amb el vostre esperit.
Avui estaràs amb mi en el paradís
Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc 23, 33. 39-43
O bé:
El Senyor sigui amb vosaltres.
℟. I amb el vostre esperit.
Avui estaràs amb mi en el paradís
Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc 23, 33. 39-43
Quan arribaren al lloc anomenat la Calavera, el crucificaren allí amb els criminals, un a la dreta i l’altre a l’esquerra.
Un dels criminals penjats en la creu l’injuriava dient: — «¿No ets tu el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres.
Però l’altre, reptant-lo, li respongué:
— «¿Tu no tens tampoc temor de Déu, tu que patixes la mateixa pena? Nosaltres la patim justament, perquè rebem el que mereixen les nostres accions. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.»
I deia:
— «Jesús, recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre regne.»
Jesús li respongué:
— «En veritat t’ho dic: avui estaràs amb mi en el paradís.»
Convé que després de la lectura es faci una homilia molt breu o bé una reflexió, a la qual seguiran les pregàries següents pel difunt (o difunta) i els qui el ploren:
Recordem, amb afecte pietós, el nostre germà (o germana) N., a qui Déu ha cridat d’aquest món, i preguem confiats a qui va véncer la mort i ressuscità gloriós del sepulcre.
— Que Crist, el Fill de Déu, li done possessió del paradís i, com a bon Pastor, el reconegui entre les seves ovelles. Preguem el Senyor.
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que, perdonats els seus pecats, el posi a la seva dreta en el regne dels
elegits. Preguen el Senyor.
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que participi amb ell de la felicitat eterna dels sants. Preguem el Senyor.
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que nosaltres, els qui ara plorem la seva mort, puguem sortir a l’encontre
de Crist quan torni, acompanyats del nostre germà (o germana), que avui ens ha deixat. Preguem el Senyor.
℟. Us ho demanem, Senyor.
Acabem la nostra pregària dient l’oració que ens ensenyà Jesucrist, en la
qual demanem que es facci sempre la voluntat del Senyor:
Pare nostre.
3. ÚLTIM ADÉU AL COS DEL DIFUNT O DE LA DIFUNTA
Acabades les pregàries, el qui presidix s’adreça als fidels amb estes paraules o unes altres de semblants:
D’aquí a no res, els familiars i amics del nostre germà (o germana) compliran el deure cristià de donar sepultura al seu cos; per tant, ara demanen a Déu, per al qual qualsevol criatura viu, que admeti la seva ànima en l’assemblea dels sants i que un dia ressusciti el seu cos, avui enterrat en debilitat, ple de vigor i glòria.
Tots preguen en silenci durant uns moments.
Després, el qui presidix aspergeix amb respecte el fèretre amb aigua beneïda, en memòria del seu baptisme. A continuació, diu l’oració següent:
Preguem.
Senyor Jesucrist, Redemptor del gènere humà,
us demanem que doneu entrada en el vostre paradís
al nostre germà (o germana) N.,
que acaba de tancar els ulls a la llum d’aquest món
i els ha obert per a contemplar-vos a vós, Llum verdadera; deslliureu-lo, Senyor, de l’obscuritat de la mort
i feu que gaudeixi amb vós en el banquet de les noces eternes; que s’alegri en el vostre regne, la seua pàtria verdadera,
on tot és vida i alegria sense fi,
i contempli el vostre rostre gloriós
— Que participi amb ell de la felicitat eterna dels sants. Preguem el Senyor.
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que nosaltres, els qui ara plorem la seva mort, puguem sortir a l’encontre
de Crist quan torni, acompanyats del nostre germà (o germana), que avui ens ha deixat. Preguem el Senyor.
℟. Us ho demanem, Senyor.
Acabem la nostra pregària dient l’oració que ens ensenyà Jesucrist, en la
qual demanem que es facci sempre la voluntat del Senyor:
Pare nostre.
3. ÚLTIM ADÉU AL COS DEL DIFUNT O DE LA DIFUNTA
Acabades les pregàries, el qui presidix s’adreça als fidels amb estes paraules o unes altres de semblants:
D’aquí a no res, els familiars i amics del nostre germà (o germana) compliran el deure cristià de donar sepultura al seu cos; per tant, ara demanen a Déu, per al qual qualsevol criatura viu, que admeti la seva ànima en l’assemblea dels sants i que un dia ressusciti el seu cos, avui enterrat en debilitat, ple de vigor i glòria.
Tots preguen en silenci durant uns moments.
Després, el qui presidix aspergeix amb respecte el fèretre amb aigua beneïda, en memòria del seu baptisme. A continuació, diu l’oració següent:
Preguem.
Senyor Jesucrist, Redemptor del gènere humà,
us demanem que doneu entrada en el vostre paradís
al nostre germà (o germana) N.,
que acaba de tancar els ulls a la llum d’aquest món
i els ha obert per a contemplar-vos a vós, Llum verdadera; deslliureu-lo, Senyor, de l’obscuritat de la mort
i feu que gaudeixi amb vós en el banquet de les noces eternes; que s’alegri en el vostre regne, la seua pàtria verdadera,
on tot és vida i alegria sense fi,
i contempli el vostre rostre gloriós
pels segles dels segles.
℟. Amén.
Després, fa el senyal de la creu sobre el fèretre, dient:
℣. Doneu-li, Senyor,el repòs etern.
℟. I que la llum perpètua l’il·lumini.
I diu:
℣. Que descansi en pau.
℟. Amén.
Per a acabar, acomiada els fidels amb la fórmula habitual:
℣. Aneu-vos-en en pau.
℟. Donem gràcies a Deu.
℟. Amén.
Després, fa el senyal de la creu sobre el fèretre, dient:
℣. Doneu-li, Senyor,el repòs etern.
℟. I que la llum perpètua l’il·lumini.
I diu:
℣. Que descansi en pau.
℟. Amén.
Per a acabar, acomiada els fidels amb la fórmula habitual:
℣. Aneu-vos-en en pau.
℟. Donem gràcies a Deu.
FORMULARI COMÚ IV
1. RECEPCIÓ DEL COS DEL DIFUNT O DE LA DIFUNTA
El ministre comença la celebració, dient, mentres tots fan el senyal de la creu:
En el nom del pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant.
℟. Amén.
Després, saluda l’assemblea dient:
El Senyor sigui amb vosaltres.
℟. I amb el vostre esperit.
A continuació, s’adreça als fidels amb una monició molt breu, en la qual utilitza estes paraules o unes altres de semblants:
Estimats germans: en este moment, tots volem expressar als nostres amics, els familiars de N., el nostre condol més sentit i el nostre afecte més sincer. Però els qui som i ens sentim cristians, davant de la mort d’un amic (o amiga), no ens podem limitar a este delicat gest de convivència humana. La nostra presència aquí vol ser també una pregària a Crist perquè atorgui al nostre germà (o germana) N. el perdó dels seus pecats i perquè concedeixi als seus familiars la ferma esperança de tornar a trobar junt amb Déu aquell a qui hui ploren.
Després d’un breu silenci, el qui presidix diu:
Preguem.
Senyor Déu,
davant de qui viuen els qui estan destinats a la mort
i per a qui els nostres cossos, quan moren, no desapareixen,
sinó que es transformen i adquireixen una vida millor,
us demanem humilment que acolliu
l’ànima del vostre servent (o serventa) N.
i la poseu al costat del nostre pare Abraham, el vostre amic,
perquè pugui ressuscitar amb glòria
en el gran dia del judici;
i, si en alguna cosa pecà contra vós durant aquesta vida, que el vostre amor misericordiós
el purifiqui i el perdoni.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén.
O bé:
Preguem.
Senyor, Pare sant, Déu totpoderós i etern,
humilment vos demanem pel vostre servent (o serventa) N., a qui acabes de cridar d’aquest món;
digneu-vos portar-lo
al lloc del descans, de la llum i de la pau,
perquè, travessades victoriosament
les portes de la mort,
habiti amb els vostres sants en el cel,
en la llum que prometéreu a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén.
2. PROCLAMACIÓ DE LA PARAULA DE DÉU
Acabada l’oració, es proclama una de les lectures bíbliques següents, si no es vol usar alguna de les que figuren en el Leccionari de difunts.
Tenim una casa eterna en el cel
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint 5, 1. 6-8
El nostre cos, que és la casa i el tabernacle de Déu en la terra, serà destruït; però sabem que tenim en el cel un altre edifici, un temple que és obra de Déu, no fet de mà d’hòmens, etern.
en el gran dia del judici;
i, si en alguna cosa pecà contra vós durant aquesta vida, que el vostre amor misericordiós
el purifiqui i el perdoni.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén.
O bé:
Preguem.
Senyor, Pare sant, Déu totpoderós i etern,
humilment vos demanem pel vostre servent (o serventa) N., a qui acabes de cridar d’aquest món;
digneu-vos portar-lo
al lloc del descans, de la llum i de la pau,
perquè, travessades victoriosament
les portes de la mort,
habiti amb els vostres sants en el cel,
en la llum que prometéreu a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén.
2. PROCLAMACIÓ DE LA PARAULA DE DÉU
Acabada l’oració, es proclama una de les lectures bíbliques següents, si no es vol usar alguna de les que figuren en el Leccionari de difunts.
Tenim una casa eterna en el cel
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint 5, 1. 6-8
El nostre cos, que és la casa i el tabernacle de Déu en la terra, serà destruït; però sabem que tenim en el cel un altre edifici, un temple que és obra de Déu, no fet de mà d’hòmens, etern.
En conseqüència, ens sentim sempre plens de confiança; sabem que,
mentres vivim en el cos, vivim com a exiliats lluny del Senyor, ja que fem
camí per la fe, sense veure-hi.
Ens sentim, per tant, plens de confiança, i preferim emigrar del cos i anar a viure amb el Senyor.
Ens sentim, per tant, plens de confiança, i preferim emigrar del cos i anar a viure amb el Senyor.
O bé:
El Senyor sigui amb vosaltres.
℟. I amb el vostre esperit.
Pare, en les vostres mans encomane el meu esperit
Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc 23, 44-49; 24, 1-6a
Ja era cap al migdia quan s’estengué per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esgarrà pel mig. Jesus cridà amb tota la força:
— «Pare, en les teves mans confio el meu esperit». I, havent dit això, expirà. Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:
— «Realment, aquest home era innocent.»
Tota la gent que s’havia reunit per a observar aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven pegant-se colps en el pit. Tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-ho.
El primer dia de la setmana —el diumenge—, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat i trobaren que la pedra havia sigut apartada. Hi entraren, però no trobaren el cos de Jesús, el Senyor. Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplandents. Esglaiades, van abaixar el rostre. Ells els digueren:
— «¿Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No està aquí: ha ressuscitat».
Paraula del Senyor.
Convé que després de la lectura es facci una homilia molt breu o bé una reflexió, a la qual seguiran les pregàries següents pel difunt (o difunta) i els qui el ploren:
Ara invoquem amb fe a Déu pel nostre germà (o germana) i pels qui ploren davant de la seua mort.
— Que perdoneu benignament els seus pecats.
℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que accepteu les seves bones obres. ℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que el rebeu en la vida eterna. ℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que mitigueu amb el vostre amor el dolor de la separació dels qui el ploren. ℟. Us ho demanem, Senyor.
Acabem la nostra pregària dient l’oració que ens ensenyà Jesucrist, en la qual demanem que es facci sempre la voluntat del Senyor:
Pare nostre.
3. ÚLTIM ADÉU AL COS DEL DIFUNT O DE LA DIFUNTA
Acabades les pregàries, el qui presideix s’adreça als fidels amb estes paraules o unes altres de semblants:
Ja que Déu ha volgut cridar d’aquest món el nostre germà (o germana), ara els seus familiars acompanyaran el seu cos al cementiri perquè torni a la terra d’on va ser tret. Però, confiats que Déu rebrà la seva ànima entre els sants i els escollits i que un dia transformarà el seu cos, avui humiliat, a semblança del cos ressuscitat de Jesucrist, preguem el Senyor.
Tots preguen en silenci durant uns moments.
Després, el qui presidix aspergix amb respecte el fèretre amb aigua beneïda, en memòria del seu baptisme. A continuació, diu l’oració següent:
Preguem.
Us encomanem, Senyor,
el vostre servent (o serventa) N.,
per tal que, mort al món, visqui per a vós.
Que la vostra misericòrdia
i la vostra bondat de Pare
esborri els pecats
que ha comés per la debilitat humana.
Per Crist, Senyor nostre.
— Que accepteu les seves bones obres. ℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que el rebeu en la vida eterna. ℟. Us ho demanem, Senyor.
— Que mitigueu amb el vostre amor el dolor de la separació dels qui el ploren. ℟. Us ho demanem, Senyor.
Acabem la nostra pregària dient l’oració que ens ensenyà Jesucrist, en la qual demanem que es facci sempre la voluntat del Senyor:
Pare nostre.
3. ÚLTIM ADÉU AL COS DEL DIFUNT O DE LA DIFUNTA
Acabades les pregàries, el qui presideix s’adreça als fidels amb estes paraules o unes altres de semblants:
Ja que Déu ha volgut cridar d’aquest món el nostre germà (o germana), ara els seus familiars acompanyaran el seu cos al cementiri perquè torni a la terra d’on va ser tret. Però, confiats que Déu rebrà la seva ànima entre els sants i els escollits i que un dia transformarà el seu cos, avui humiliat, a semblança del cos ressuscitat de Jesucrist, preguem el Senyor.
Tots preguen en silenci durant uns moments.
Després, el qui presidix aspergix amb respecte el fèretre amb aigua beneïda, en memòria del seu baptisme. A continuació, diu l’oració següent:
Preguem.
Us encomanem, Senyor,
el vostre servent (o serventa) N.,
per tal que, mort al món, visqui per a vós.
Que la vostra misericòrdia
i la vostra bondat de Pare
esborri els pecats
que ha comés per la debilitat humana.
Per Crist, Senyor nostre.
℟. Amén.
Després, fa el senyal de la creu sobre el fèretre, dient:
℣.Doneu-li, Senyor,el repòs etern.
℟. I que la llum perpètua l’il·lumini.
I diu:
℣. Que descansi en pau.
℟. Amén.
Per a acabar, acomiada els fidels amb la fórmula habitual:
℣. Aneu-vos-en en pau.
℟. Donem gràcies a Deu.
Després, fa el senyal de la creu sobre el fèretre, dient:
℣.Doneu-li, Senyor,el repòs etern.
℟. I que la llum perpètua l’il·lumini.
I diu:
℣. Que descansi en pau.
℟. Amén.
Per a acabar, acomiada els fidels amb la fórmula habitual:
℣. Aneu-vos-en en pau.
℟. Donem gràcies a Deu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada