Ritual del matrimoni


RITUAL DEL MATRIMONI

ORDE DE LA CELEBRACIÓ DEL MATRIMONI DINS DE LA MISSA
Ritus inicials
Primera manera
A l’hora convinguda, el sacerdot, revestit d’alba, estola i casulla del color de la missa que se celebra, es dirigix a la porta de l’església acompanyat dels ministres, rep els nóvios i els saluda afablement, manifestant- los que l’Església participa del seu goig.
Després, es fa la processó cap a l’altar: van davant els ministres, segueix el sacerdot i després els nuvis, acompanyats honoríficament, segons els costums de cada lloc, almenys pels pares i per dos testimonis, fins al lloc que tenen preparat. Mentrestant, sona la música d’entrada.
El sacerdot s’acosta a l’altar, fa reverència amb una inclinació profunda i el venera amb un bes. Després es dirigix al seient.
Segona maneraA l’hora convinguda, el sacerdot, revestit d’alba, estola i casulla del color de la missa que se celebra, es
dirigix, acompanyat dels ministres, al lloc preparat per als nuviss o al seu seient.
Quan els nuviss han arribat al seu lloc, el sacerdot els rep i els saluda afablement, manifestant-los que l’Església participa del seu goig.
Després, mentres sona la música d’entrada, s’acosta a l’altar, fa reverència amb una inclinació profunda i el venera amb un bes. Després es dirigix al seient.
                        _______________________
En aquest moment, fa el senyal de la creu i saluda els presents, usant una de les fórmules proposades en el Missal Romà.
Després, es dirigix als nuviss i als presents, per a disposar-los a la celebració del matrimoni, amb estes paraules o unes altres de semblants:

Germans:

Plens d’alegria, hem vingut a la casa del Senyor per a esta celebració, acompanyant N. i N. en el dia en què es disposen a celebrar la seva unió matrimonial. Per a ells aquest moment és d’una importància singular. Per això, els hem d’acompanyar amb el nostre amor i amistat, i també amb les nostres oracions fraternals. Hem d’escoltar atentament amb ells la Paraula que Déu ens dirigirà avuui. Després, amb la santa Església, invocarem Déu Pare, per Jesucrist, el nostre Senyor, a fi que aculla complagut estos servents seus que volen casar-se, els beneeixi i els concedeixi viure en unitat permanent.
O bé:
N. i N., l’Església participa de la vostra alegria i vos rep cordialment junt amb els vostres familiars i amics, en el dia en què unireu per sempre les vostres vides davant de Déu, el nostre Pare. Que el Senyor us escolti en aquest dia de felicitat per a vosaltres, us atorgui la seva benedicció celestial i us protegeixi. Que us concedeixi els desitjos del vostre cor i atengui totes les vostres peticions.
S’omet l’acte penitencial.

Litúrgia de la paraula
La litúrgia de la paraula es realitza de la manera acostumada. Es poden fer tres lectures, la primera de les quals ha de ser de l’Antic Testament, o de l’Apocalipsi en temps pasqual. Sempre s’ha de triar, com a mínim, una lectura que parli explícitament del matrimoni.
Quan no es diu la missa ritual, una de les lectures es pot prendre d’entre les que proposa el Leccionari per a aquesta missa, si no és que coincideix amb un dels dies indicats de la taula dels dies litúrgics.
A continuació es proposen aquelles lectures que expressen de manera especial la importància i la dignitat del matrimoni en el misteri de la salvació.

LECTURA PRIMERA
Déu creà l’home i la dona
Lectura del llibre del Gènesi 1, 26-28. 31a

Déu digué: «Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que tingui sotmesos els peixos del mar, els animals alats, i totes les bèsties i rèptils que es mouen sobre la terra.»
Déu creà l’home a la seua imatge, el creà a imatge de Déu; creà l’home i la dona.
Déu els beneí dient-los: «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocells del cel i tots els animals que es mouen sobre la terra.»
Déu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veritat. Paraula de Déu.
SALM RESPONSORIAL Sl 128 (127), 1-2. 3. 4-5ac i 6a (R. 4)

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins. Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort.

R. Així és com els fidels del Senyor seran beneïts.
La teva esposa fruitarà com una parra, dins de la intimitat de casa teva; veuràs els fills com a brots d’olivera, al voltant de la taula.
R. Així és com els fidels del Senyor seran beneïts.
Així és com els fidels del Senyor seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. Que puguis veure els fills dels teus fills.

R. Així és com els fidels del Senyor seran beneïts.

LECTURA SEGONA
Aquest misteri és molt gran: em refereixo a Crist i a l’Església
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes 5, 2a. 25-32

Germans:
Viviu en l’amor, tal com Crist ens estimà i s’entregà a si mateix per nosaltres. I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com Crist estima l’Església.

Ell s’ha entregat per ella per a santificar-la, purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula, a fi de portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que serà santa i immaculada. Igualment, els marits han d’estimar l’esposa com el seu propi cos.
Qui estima la seva esposa s’estima a ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimi el seu propi cos; al contrari, tots l’alimenten i el vesteixen. També Crist ho fa així amb la seva Església, perquè som membres del seu cos.
«Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare per a unir-se a la seva esposa, i els dos formaran una sola carn.»
Este misteri és molt gran: em refereixo a Crist i a l’Església. 
Paraula de Déu

EVANGELI
Allò que Déu ha unit l’home no ho pot separar
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 19, 3-6

En aquell temps els fariseus anaren a buscar Jesús per a provar-lo, i li preguntaren: «¿Al marit, li està permés divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?».
Ell els preguntà: «¿No heu llegit en les Escriptures que el Creador, en el principi, “Va fer l’home i la dona”? I digué: “Per això l’home deixa el seu pare i la seva mare per a unir-se a la seva dona, i ells dos formen una sola família”. Per tant, ja no en són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit l’home no ho pot separar».
Paraula del Senyor.

Després de la lectura de l’Evangeli, el sacerdot, en l’homilia, explica, basant-se en els texts sagrats, el misteri del matrimoni cristià, la dignitat de l’amor conjugal, la gràcia del sagrament i les obligacions dels cònjuges, tenint en compte, no obstant això, les circumstàncies diverses de les persones.

Celebració del matrimoni

Tots es posen drets, fins i tot els nuviss, i els testimonis se situen a cada costat. El sacerdot s’adreça als nuvis amb les paraules següents o unes altres de semblants:
Benvolguts germans:
Heu vingut aquí perquè el Senyor consagrui la vostra voluntat de contraure matrimoni, davant del ministre de l’Església i davant de la comunitat dels fidels.
Crist beneieix generosament el vostre amor i enriqueix amb un nou sagrament aquells que, ja santificats pel baptisme, s’unixen en matrimoni. Aquest nou sagrament els enforteix per a viure sempre fidels l’un a l’altre i per a complir tots els altres deures de la vida matrimonial.
Interrogatori
Per això, en presència de l’Església, jo us pregunto:

N. i N., ¿heu vingut aquí per contraure matrimoni sense cap coacció, lliurement i de tot cor?
Els dos responen:
Sí, hi venim lliurement (o una altra resposta adequada).
¿Esteu disposats a estimmar-vos i a honrar-vos l’un a l’altre durant tota la vida en l’estat del matrimoni?
Els dos responen:
Sí, hi estem disposats (o una altra resposta adequada).
La pregunta següent es pot ometre, si les circumstàncies ho aconsellen, com per exemple l’edat avançada dels nuvis.
¿Esteu disposats a acollir amb amor els fills que rebreu de Déu i a educar- los segons la llei de Crist i l’Església?
Els dos responen:
Sí, hi estem disposats (o una altra resposta adequada).

Consentiment

Per tant, ja que desitgeu unir-vos amb l’aliança del sant matrimoni, doneu-vos la mà dreta i manifesteu el vostre consentiment davant de Déu i de la seva Església.
Els nuvis es donen la mà dreta. 
El nuvi diu:
Jo, N., et prenc a tu, N., per muller, i et prometo que et seré fidel en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia, i que t’estimaré i t’honraré tots els dies de la meva vida.
La nuvia diu:
Jo, N., et prenc a tu, N., per marit, i et promet que et seré fidel en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia, i que t’estimaré i t’honraré tots els dies de la meva vida.

Quan alguna raó pastoral ho aconselli, el sacerdot pot sol·licitar el consentiment dels nóvios per mitjà d’un interrogatori.
En primer lloc pregunta al nuvi:
N., ¿vols prendre N. per muller, i li promets que li seràs fidel en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia, i que l’estimaràs i l’honraràs tots els dies de la teva vida?
El nuvi respon:
Sí, ho vull.
Després, el sacerdot pregunta a la nuvia:
N., ¿vols prendre N. per marit, i li promets que li seràs fidel en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia, i que l’estmaràs i l’honraràs tots els dies de la teva vida?
La nuvia respon:
Sí, ho vull.

Confirmació del consentiment
Després de rebre el consentiment, el sacerdot diu als esposos:
Que el Senyor confirmi
el consentiment que us heu manifestat en presència de l’Església,
i us concedeixi la seva benedicció.

Allò que Déu ha unit que no ho separi l’home.
O bé:
Que el Déu d’Abraham,
el Déu d’Isaac,
el Déu de Jacob,
el Déu que va unir els nostres primers pares en el paradís, confirmi aquest consentiment mutu 
que us heu manifestat en presència de l’Església i, en Crist, us dona la seua benedicció, de manera que allò que Déu ha unit no ho separi l’home.

El sacerdot invita els assistents a lloar Déu: 
Beneïm el Senyor.
Tots responen:
Donem gràcies a Déu.
Poden proferir-se altres aclamacions.

Benedicció i imposició dels anells

El sacerdot diu:
Que el Senyor beneeixi aquests anells que us imposareu l’un a l’altre
en senyal d’amor i de fidelitat.

R. Amén.
Segons l’oportunitat, aspergix els anells i els entrega als esposos.

El nuvi agafa l’anell destinat a l’esposa i l’imposa en el dit anular de la seua muller, dient si es creu oportú:
N., rep aquest anell, senyal del meu amor i de la meva fidelitat. En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
De la mateixa manera, la nuvia agafa l’anell destinat a l’espòs i l’imposa en el dit anular del seu marit, dient si es creu oportú:
N., rep aquest anell, senyal del meu amor i de la meva fidelitat. En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

Després tota la comunitat pot entonar un himne o un cant de lloança. 

Pregària dels fidels
Seguidament, segons la manera acostumada, es fa la pregària dels fidels.
Es diu la professió de fe, si les rúbriques l’assenyalen.

Litúrgia eucarística

Benedicció nupcial
Després de dir el parenostre s’omet Deslliureu-nos, Senyor, de tots els mals..., i el sacerdot, dret i de cara als nuvis, invoca sobre ells la benedicció de Déu, fet que no s’omet mai.
En la invitació a la pregària, quan un dels esposos o els dos no combreguen, es poden ometre les paraules entre claudàtors.
En l’últim paràgraf de l’oració, les paraules entre claudàtors es poden ometre, si es considera que les circumstàncies ho aconsellen, com per exemple l’edat avançada dels nóvios.
Els esposos s’acosten a l’altar o, si es creu convenient, es queden en el seu lloc agenollats.

El sacerdot, amb les mans juntes, invita els presents a orar amb estes paraules:
Estimats germans, preguem humilment al Senyor,
que la gràcia de la seva benedicció
davalli sobre aquests servents vostres que s’han casat en Crist, i vós, que els heu unit amb l’aliança del matrimoni
[pel sagrament del Cos i de la Sang de Crist,]
feu-los viure sempre en la concòrdia de l’amor.

Després, el sacerdot, amb les mans esteses sobre els esposos, continua:
Oh Déu!,
amb el vostre gran poder féreu del no-res totes les coses, i, acomplida l’obra de la creació,
havent creat l’home a imatge vostra,
li donàreu la dona com a ajuda inseparable,
de manera que ja no foren dos, sinó una sola carn;
així ens ensenyàreu
que ningú pot separar allò que vós heu unit.

Oh Déu!,
vós heu consagrat la unió conjugal
amb una significació tan admirable,
que, ja des d’un principi,
l’aliança nupcial anunciava profèticament la unió de Crist i l’Església.

Oh Déu!,
vós uniu la dona a l’home
i enriquiu aquesta unió, establida des del principi, amb l’única benedicció que no ha sigut abolida ni per la pena del pecat original
ni pel castic del diluvi.

Mireu ara benignament aquests servents,
que, units com a esposos,
demanen la vostra protecció.
Envieu sobre ells la gràcia de l’Esperit Sant,
a fi que, escampada sobre els seus cors la vostra caritat, continuin fidels en la unió matrimonial.

Concediu a la vostra serventa N. la gràcia de l’amor i de la pau, i que segueixi sempre l’exemple de les santes dones
lloades en les Escriptures.
Que el seu marit confiï en ella,
i que, com a companya i cohereva de la vida eterna, sàpiga honrar-la i estimar-la sempre,
com Crist estima la seva Església.

I ara, Senyor, vos demanem que aquests fills vostres perseverin en la fe i en els manaments;
que, units en matrimoni,
siguin exemple per la rectitud de la seva vida, i, amb la força de l’Evangeli,

donin davant de tot el món el bon testimoni de Crist; [que no els falti descendència,
que compleixin fidelment els seus deures de pares
i puguin veure els fills dels seus fills,
]
i, després d’una vellesa feliç, aconsegueixin, amb els sants,
la vida i la felicitat del regne del cel.

Per Crist, Senyor nostre. 
R. Amén.

Després s’omet l’oració Senyor nostre, Jesucrist i es diu immediatament La pau del Senyor. Llavors, els esposos i tots els presents es donen el senyal de pau i de caritat.

 Conclusió de la celebració

Al final de la missa, el sacerdot beneeix els esposos i el poble dient:
Que Déu, Pare etern,
us ajudi a estimar-vos l’un a l’altre,
i que sempre hi hagi la pau de Crist en el vostre cor i en la vostra llar.

R. Amén.
Que no us falti la benedicció de Déu, que són els fills, que tingueu el goig d’uns bons amics i una pau vertadera amb tot el món.
R. Amén.
Que sigueu en el món testimonis de l’amor de Déu, i que els pobres i els afligits,
que vosaltres haureu ajudat i consolat, us rebin agraïts en el regne del cel.

R. Amén.


I es dirigix a tot el poble dient:
I que a tots els qui heu vingut a aquesta festa us beneeixi Déu totpoderós,
Pare, Fill
i Esperit Sant.
R. Amén.

Acabada la missa, els testimonis i el sacerdot firmen l’acta de matrimoni. L’acte de firmar pot fer-se en la sagristia o en presència del poble, però no ha de fer-se sobre l’altar.

CAPÍTOL II
ORDE DE LA CELEBRACIÓ DEL MATRIMONI SENSE MISSA
Ritus inicials
Primera manera

Que la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor,
sigui amb tots vosaltres.

O unes altres paraules adequades, preses preferentment de les Sagrades Escriptures. Tots responen:
I amb el vostre esperit.
O bé:
Beneït sigueu per sempre, Senyor.
O d’una altra manera adequada.

Després, es dirigeix als nuvis i als presents, per a disposar-los a la celebració del matrimoni, amb estes paraules o unes altres de semblants:
Germans:
Plens d’alegria, hem vingut a la casa del Senyor per a esta celebració, acompanyant N. i N. en el dia en què es disposen a celebrar la seva unió matrimonial. Per a ells aquest moment és d’una importància singular. Per això, els hem d’acompanyar amb el nostre amor i amistat, i també amb les nostres oracions fraternals. Hem d’escoltar atentament amb ells la Paraula que Déu ens dirigirà avui. Després, amb la santa Església, invocarem Déu Pare, per Jesucrist, el nostre Senyor, a fi que aculli complagut aquests servents seus que volen casar-se, els beneeixi i els concedeixi viure en unitat permanent.
O bé:
N. i N., l’Església participa de la vostra alegria i us rep cordialment junt amb els vostres familiars i amics, en el dia en què unireu per sempre les vostres vides davant de Déu, el nostre Pare. Que el Senyor vos escolti en aquest dia de felicitat per a vosaltres, us atorgui la seva benedicció celestial i us protegeixi. Que us concedeixi els desitjos del vostre cor i atengui totes les vostres peticions.

Després, amb les mans esteses, diu esta oració:
Escolteu, Senyor, les nostres súpliques; escampeu la vostra gràcia
sobre els vostres servents
(N. i N.),
 que s’unixen al voltant de l’altar,
i enfortiu-los en la caritat mútua. 
Per Crist, Senyor nostre.
R. Amén.

Litúrgia de la paraula
Seguix la litúrgia de la paraula, en la forma acostumada.
Després, el sacerdot, basant-se en els texts sagrats, fa l’homilia exposant el misteri del matrimoni cristià, la dignitat de l’amor conjugal, la gràcia del sagrament i les obligacions dels cònjuges, tenint en compte, no obstant això, les circumstàncies diverses de les persones.

Celebració del matrimoni

Tots es posen drets, fins i tot els nuviss, i els testimonis se situen a cada costat. El sacerdot s’adreça als nuvis amb les paraules següents o unes altres de semblants:
Benvolguts germans:
Heu vingut aquí perquè el Senyor consagri la vostra voluntat de contraure matrimoni, davant del ministre de l’Església i davant de la comunitat dels fidels.
Crist beneeix generosament el vostre amor i enriqueix amb un nou sagrament aquells que, ja santificats pel baptisme, s’unixen en matrimoni. Aquest nou sagrament els enforteix per a viure sempre fidels l’un a l’altre i per a complir tots els altres deures de la vida matrimonial.
Per això, en presència de l’Església, jo us pregunto:

Interrogatori abans del consentiment
El sacerdot interroga cada una de les parelles sobre la seva llibertat, la seva fidelitat i la seva disposició per a rebre i educar els fills, i a cada pregunta cada parella respon.
N. i N., ¿heu vingut aquí per contraure matrimoni sense cap coacció,
lliurement i de tot cor?
Els dos responen:
Sí, hi venim lliurement (o una altra resposta adequada).
¿Esteu disposats a estimar-vos i a honrar-vos l’un a l’altre durant tota la vida en l’estat del matrimoni?
Els dos responen:
Sí, hi estem disposats (o una altra resposta adequada).
La pregunta següent es pot ometre, si les circumstàncies ho aconsellen, com per exemple l’edat avançada dels nóvios.
¿Esteu disposats a acollir amb amor els fills que rebreu de Déu i a educar- los segons la llei de Crist i l’Església?
Els dos responen:
Sí, hi estem disposats (o una altra resposta adequada).

Consentiment
El sacerdot invita els nuvis a manifestar el consentiment:
Per tant, ja que desitgeu unir-vos amb l’aliança del sant matrimoni, doneu-vos la mà dreta i manifesteu el vostre consentiment davant de Déu i de la seva Església.

Els nuvis es donen la mà dreta. 

El nuvi diu:
Jo, N., et prenc a tu, N., per muller, i et prometo que et seré fidel en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia, i que t’estimaré i t’honraré tots els dies de la meva vida.
La nuvia diu:
Jo, N., et prenc a tu, N., per marit, i et prometo que et seré fidel en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia, i que t’amaré i t’honraré tots els dies de la meva vida.

Quan alguna raó pastoral ho aconselli, el sacerdot pot sol·licitar el consentiment dels nuvis per mitjà d’un interrogatori.

En primer lloc pregunta al nuvi:
N., ¿vols prendre N. per muller, i li promets que li seràs fidel en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia, i que l’estimaràs i l’honraràs tots els dies de la teva vida?
El nuvi respon:
Sí, ho vull.
Després, el sacerdot pregunta a la nuvia:
N., ¿vols prendre N. per marit, i li promets que li seràs fidel en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia, i que l’amaràs i l’honraràs tots els dies de la teva vida?
La nuvia respon:
Sí, ho vull.

Confirmació del consentiment

Després de rebre el consentiment, el sacerdot diu als esposos:
Que el Senyor confirmi
el consentiment que us heu manifestat en presència de l’Església,
i us concedeixi la seva benedicció.

Allò que Déu ha unit que no ho separe l’home.
O bé:
Que el Déu d’Abraham,
el Déu d’Isaac,
el Déu de Jacob,
el Déu que va unir els nostres primers pares en el paradís, confirmi este consentiment mutu 
que us heu manifestat en presència de l’Església i, en Crist, us doni la seva benedicció, de manera que allò que Déu ha unit no ho separi l’home.

El sacerdot invita els assistents a lloar Déu:
Beneïm el Senyor.
Tots responen:
Donem gràcies a Déu.
Poden proferir-se altres aclamacions.

Benedicció i imposició dels anells

El sacerdot diu:
Que el Senyor beneeixi aquests anells que us imposareu l’un a l’altre en senyal d’amor i de fidelitat.
R. Amén.
Segons l’oportunitat, aspergix els anells i els entrega als esposos.
El nuvi agafa l’anell destinat a l’esposa i l’imposa en el dit anular de la seva muller, dient si es creu oportú:
N., rep este anell, senyal del meu amor i de la meva fidelitat. En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
De la mateixa manera, la nuvia agafa l’anell destinat a l’espòs i l’imposa en el dit anular del seu marit, dient si es creu oportú:
N., rep este anell, senyal del meu amor i de la meva fidelitat. En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

Pregària dels fidels

Benedicció nupcial

Els esposos es queden en el seu lloc agenollats.
El sacerdot, amb les mans juntes, continua:
Ara preguem humilment que la benedicció de Déu
recaiga sobre estos esposos,
i que amb el seu auxili bondadós
protegeixi els qui ha enriquit amb el sagrament del matrimoni.
Tots preguen en silenci durant uns moments.
El sacerdot, dret de cara als esposos i amb les mans esteses sobre ells, continua amb l’oració següent.
En l’últim paràgraf d’esta oració, les paraules entre claudàtors es poden ometre, si es considera que les circumstàncies ho aconsellen, com per exemple l’edat avançada dels nuvis.

Oh Déu!,
amb el vostre gran poder féreu del no-res totes les coses,
i, acomplida l’obra de la creació,
havent creat l’home a imatge vostra,
li donàreu la dona com a ajuda inseparable,
de manera que ja no fossin dos, sinó una sola carn; així ens ensenyàreu
que ningú pot separar allò que vós heu unit.


Oh Déu!,
vós heu consagrat la unió conjugal
amb una significació tan admirable,
que, ja des d’un principi,
l’aliança nupcial anunciava profèticament la unió de Crist i l’Església.


Oh Déu!,
vós uniu la dona a l’home
i enriquiu esta unió, establida des del principi, amb l’única benedicció que no ha sigut abolida ni per la pena del pecat original
ni pel castic del diluvi.

Mireu ara benignament aquests servents,
que, units com a esposos,
demanen la vostra protecció.
Envieu sobre ells la gràcia de l’Esperit Sant,
a fi que, escampada sobre els seus cors la vostra caritat, continuin fidels en la unió matrimonial.

Concediu a la vostra serventa N. la gràcia de l’amor i de la pau, i que segueixi sempre l’exemple de les santes dones
lloades en les Escriptures.

Que el seu marit confiï en ella,
i que, com a companya i cohereva de la vida eterna, sàpiga honrar-la i estimar-la sempre, com Crist estima la seua Església.
I ara, Senyor, us demanem que eaquests fills vostres perseverin en la fe i en els manaments; que, units en matrimoni,
siguin exemple per la rectitud de la seva vida, i, amb la força de l’Evangeli,
donin davant de tot el món el bon testimoni de Crist; [que no els falti descendència,
que compleixin fidelment els seus deures de pares
i puguin veure els fills dels seus fills,
]
i, després d’una vellesa feliç, aconsegueixien, amb els sants,
la vida i la felicitat del regne del cel.

Per Crist, Senyor nostre. 
R. Amén.

Sagrada comunió

Si es distribuïx la sagrada comunió, acabada la benedicció nupcial, el sacerdot es dirigix al lloc on es reserva l’eucaristia, pren el copó o la patena amb el Cos del Senyor, el deposita sobre l’altar i s’agenolla.
Després, introdueix l’oració del Senyor amb estes paraules o unes altres de semblants:
Fidels a un manament del Salvador,
i seguint la seua divina ensenyança, gosem dir:


I tots alhora continuen:
Pare nostre, que esteu en el cel.
Sigui santificat el vostre nom. Vingui a nosaltres el vostre regne. Facis la vostra voluntat,
així en la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos, Senyor, el dia d'avui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
El sacerdot, segons l’oportunitat, invita els fidels amb estes paraules o unes altres de semblants: Els nóvios i tots els presents es donen el senyal de pau i caritat.
Doneu-vos la pau.

Després, el sacerdot s’agenolla, pren l’hòstia i, mantenint-la un poc elevada sobre el copó o sobre la patena, de cara als qui volen combregar, diu:
Mireu l’Anyell de Déu;
mireu el qui lleva el pecat del món. Feliços els convidats a la seua taula.

I els combregants afigen:
Senyor,
no 
soc digne que entreu en casa meva; digueu-ho només de paraula,
i serà salvada la meva ànima.

Després, s’acosta als combregants i mostra a cada un d’ells l’hòstia, tenint-la un poc alçada, dient:
El Cos de Crist.
El qui vol combregar respon:
Amén.
I rep la comunió.Mentre es distribueix la comunió, es pot entonar, segons l’oportunitat, un cant adequat.
Acabada la distribució de la comunió, segons l’oportunitat, es pot guardar un temps de silenci sagrat o cantar un salm o un cant de lloança.
Després, el sacerdot diu esta oració:

Preguem.
Senyor,
hem participat de la vostra taula;
feu que aquests esposos, que s’han unit en matrimoni, us siguin sempre fidels
i us donin a conéixer entre els homes.

Per Crist, Senyor nostre. 
R. Amén.

Conclusió de la celebració

I que a tots els qui heu vingut a aquesta festa us beneeixi Déu totpoderós,
Pare, Fill
i Esperit Sant.
R. Amén.És recomanable acabar la celebració amb un cant adequat.

El ritu conclou amb la benedicció dels esposos i del poble, amb la forma senzilla Que la benedicció de Déu..., o amb una de les fórmules que hi ha més amunt.
Acabada la celebració, els testimonis i el sacerdot firmen l’acta de matrimoni. L’acte de firmar pot fer-se en la sagristia o en presència del poble, però no ha de fer-se sobre l’altar.