Ritual del baptisme d'infants


RITUAL DEL BAPTISME D'INFANTS

BAPTISME DE DIVERSOS INFANTS

RITU DACOLLIMENT
 Mentre els fidels canten un salm o un himne apropiat per a l’ocasió, el sacerdot o el diaca que celebra el baptisme, revestit amb alba o sobrepellís i estola —i també, si es vol, amb pluvial— de color festiu, es dirigix a la porta de l’església acompanyat dels ministres, o bé al lloc de l’església on estan reunits els pares i els padrins amb els infants que seran batejats.
El celebrant saluda els presents, especialment els pares i els padrins, dient unes paraules per a expressar el goig amb què els pares han rebut els fills com un do de Déu, que és la font de tota vida i que ara els la vol comunicar. Ho pot fer amb la fórmula següent o amb paraules espontànies:
Germans:
Amb goig heu viscut al si de la vostra família el naixement d’un infant. Amb goig veniu ara a l’Església a donar gràcies a Déu i celebrar el nou i definitiu naixement pel baptisme.
Tots els qui ens trobem aquí reunits ens alegrem perquè augmentarà el nombre dels batejats en Crist.
Disposem-nos a participar-hi activament.

El celebrant, en primer lloc, pregunta als pares de cada infant:
¿Quin nom poseu al vostre fill (a la vostra filla)?
Pares:
N.
Celebrant:
¿Què demaneu a l’Església de Déu per al vostre fill (per a la vostra filla), N.
Pares:
El baptisme.
El celebrant pot usar unes altres paraules en este diàleg.
La primera resposta, la pot donar una altra persona si, segons els costums del lloc, té el dret d’imposar el nom.
Els pares poden contestar la segona vegada amb unes altres paraules, per exemple:
La fe. O bé: La gràcia de Crist. O bé: Que siga membre de l’Església. O bé: La vida
eterna.

Si els qui han de ser batejats són nombrosos, el celebrant pregunta alhora a tots els pares el nom dels infants. En aquest cas, les famílies responen successivament. La segona pregunta la poden contestar tots alhora:

Celebrant:
¿Quin nom poseu als vostres fills?
Pares: N., N., etc.
Celebrant:
¿Què demaneu a l’Església de Déu per als vostres fills?
Pares:
El baptisme.

Llavors, el celebrant es dirigix als pares amb estes o unes altres paraules semblants:
Vosaltres que demaneu el baptisme (o bé: la fe, etc.) per als vostres fills, ¿ja sabeu que us comprometeu a educar-los en la fe, perquè compleixin el manament d’estimar Déu i el proïsme, com Crist ens va ensenyar?
Pares:
Sí, ho sabem.
Cada família respon per separat a la pregunta, però si els infants que han de ser batejats són nombrosos, tots els pares poden donar la resposta conjuntament.

Després, el celebrant, dirigint-se als padrins, els pregunta amb aquestes paraules o amb unes altres paraules semblants:
I vosaltres, padrins, ¿esteu disposats a ajudar els pares d’aquests infants en el compliment del seu deure?

Tots els padrins responen alhora:
Sí, hi estem disposats.

El celebrant continua dient:
N., N., (o bé: Fills estimats), la comunitat cristiana us acull amb gran alegria. En nom d’ella, jo vos faig el senyal de la creu; i, després de mi, els vostres pares (i els vostres padrins) també vos faran el mateix senyal de Crist Salvador.
I senya cada infant en el front, sense dir res.
Després convida els pares —i, si ho troba oportú, també els padrins— a fer el mateix, dient:
I vosaltres, pares (i padrins), feu també sobre ells el senyal de la creu.

LITÚRGIA DE LA PARAULA
El celebrant convida els pares, els padrins i els altres assistents a participar en la celebració de la Paraula de Déu. Si les circumstàncies ho permeten, es va en processó fins al lloc previst, cantant, per exemple, el salm 85 (84), 7.8.9.

Lectures bíbliques i homiliaEs llegeix una o dos de les perícopes següents, si es considera oportú. Tots els presents s’assenten per a
escoltar.
Jo 3, 1-6
Mt 28, 18-20

Mc 1, 9-11 Mc 10, 13-16

Després de l’homilia, o bé després o durant la lletania, es recomana que tots els presents observin uns moments de silenci, en els quals el celebrant convida els assistents a pregar de tot cor. A continuació, si el cas ho permet, es fa un cant apropiat.

Pregària dels fidels

Ara es fa la pregària dels fidels.

Celebrant:
Germans, invoquem la misericòrdia del nostre Senyor Jesucrist, per aquests infants que rebran la gràcia del baptisme, pels seus pares, pels seus padrins i per tots els batejats.

Lector:
Pel baptisme, sagrament de la vostra mort i de la vostra resurrecció, engendreu de nou, Senyor, aquests infants i incorporeu-los a l’Església santa. Preguem al Senyor.

Tots:
Us ho demanem, Senyor. (O bé una altra resposta habitual.) 
Lector:
Pel baptisme i per la confirmació, feu-los fidels deixebles vostres i testimonis del vostre Evangeli. Preguem al Senyor.
Tots:
Us ho demanem, Senyor.
Lector:
Per la santedat de la seva vida, porteu-los al goig del regne del cel. Preguem al Senyor.
Tots:
Us ho demanem, Senyor.
Lector:
Feu que els pares i els padrins siguen, per a aquests infants, un gran exemple de fe. Preguem al Senyor.
Tots:
Us ho demanem, Senyor.
Lector:
Ajudeu les seves famílies a perseverar en el vostre amor. Preguem al Senyor.
Tots:
Us ho demanem, Senyor.
Lector:
Renoveu en tots nosaltres la gràcia del baptisme. Preguem al Senyor.
Tots:
Us ho demanem, Senyor.

Després, el celebrant convida els assistents a invocar els sants:
Santa Maria, mare de Déu Sant Josep,
Sant Joan Baptista,
Sant Pere i sant Pau,
pregueu per nosaltres. pregueu per nosaltres. pregueu per nosaltres. pregueu per nosaltres.
Es poden afegir els noms d’altres sants, especialment els dels patrons dels infants, de l’església o del lloc:
Sant (a) N. Sant (a) N.
S’acaba així:
Tots els sants i les santes de Déu, pregueu per nosaltres.

Oració de l’exorcisme i unció prebaptismal

 Acabades les invocacions, el celebrant diu:
Déu totpoderós i etern,
vós heu enviat el vostre Fill al món
per a apartar de nosaltres el poder de Satanàs, l’esperit del mal,
i per a fer entrar l’home,
deslliurat ja de les tenebres,
al regne admirable de la vostra llum.

Us preguem que feu d’aquests infants, redimits de la culpa original,
un temple vostre,
on habiti l’Esperit Sant.

Us ho demanem per Crist, Senyor nostre.

Tots:
Amén.

Continua el celebrant:
Que us enrobusteixi la força de Crist Salvador, significada amb aquest oli amb què us ungim, en el mateix Crist, Senyor nostre, ell, que viu i regna pels segles dels segles.

Tots:
Amén.
Cada un dels qui han de ser batejats és ungit en el pit amb l’oli dels catecúmens. Si els infants són nombrosos, diversos ministres poden fer la unció.

La unció prebaptismal es pot ometre per raons pastorals (per exemple, pel gran nombre dels qui han de ser batejats). En aquest cas es diu només:
Que us enrobusteixi la força de Crist Salvador, ell, que viu i regna pels segles dels segles

Tots:
Amén.
I imposa la mà damunt de cada infant, sense dir res.

Després, es fa la processó fins al baptisteri, si està fora de l’església o en un altre lloc amagat de la vista dels fidels.
Si el baptisteri està a la vista de tots els reunits, el celebrant, els pares i els padrins amb els infants s’hi adrecen.
Si tots els presents no caben en el baptisteri, el baptisme es pot celebrar en un lloc més apte de l’església, al qual hauran acudit oportunament els pares i els padrins.
Mentrestant es canta, si es pot fer d’una manera digna, un cant apropiat; per exemple, el salm 23 (22).

Benedicció i invocació a Déu sobre l’aigua

Quan arriben a la font baptismal, el celebrant fa una monició breu on es recorden als presents els designis admirables de Déu, que per l’aigua ha volgut santificar l’ànima i el cos dels homes. Ho pot fer amb les paraules següents o unes altres de semblants:
Preguem, germans, perquè el Senyor Déu omnipotent dongui a aquests infants la nova vida que ve de l’aigua i de l’Esperit Sant.
O bé:
Germans, ja sabeu que Déu, el nostre Senyor, pel sagrament de l’aigua, dona l’abundància de la seva vida als qui creuen en ell. Preguem tots, units i amb un sol cor, perquè escampi damunt d’aquests elegits la gràcia que brolla d’esta font.
O bé:
Comencem ara la pregària de benedicció i de lloança a Déu per les grans obres que ha fet, servint-se de l’aigua, en la història santa. Preguem-li que també avui les realitzi per l’aigua d’aquesta font baptismal.

Fora del temps pasqual, el celebrant, de cara a la font baptismal, diu esta benedicció:
Oh Déu!,
amb un poder invisible
doneu una eficàcia admirable
als signes dels sagraments,
i de moltes maneres us heu valgut de l’aigua,
que vós creàreu, per a manifestar la gràcia del baptisme;

oh Déu!,
al començament del món
el vostre Esperit planava sobre les aigües, i feia que ja llavors
l’aigua concebís el poder de santificar;


oh Déu!,
vós ens donàreu en les aigües del diluvi una imatge de la regeneració,
perquè sempre f
os l’aigua
la que tingués el poder sacramental
de fer morir els vicis i fer neixer les virtuts;


oh Déu!,
vós féreu passar pel mar Roig
els fills d’Abraham a peu eixut,
perquè aquell poble,
deslliurat de l’esclavitud del faraó,
f
os una imatge profètica de la família dels batejats;

oh Déu!,
el vostre Fill, batejat per Joan en l’aigua del Jordà, va ser ungit per l’Esperit Sant;
clavat en la creu,
f
eu brollar del seu costat sang i aigua;
i després de la resurrecció manà als seus deixebles: «Aneu a fer deixebles tots els pobles, i bategeu-los
en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant»:


mireu, ara, la vostra Església,
i obriu-li la font del baptisme.

Que aquesta aigua rebi de l’Esperit Sant
la gràcia del vostre Unigènit,
perquè l’home, creat a imatge vostra, i rentat de l’antic pecat

en el sagrament del baptisme, reneixi a la nova vida
que ve de l’aigua i de l’Esperit Sant.

El celebrant toca l’aigua amb la mà dreta, i continua.
Que baixi, Senyor, pel vostre Fill,
fins al fons d’aquesta aigua,
la força de l’Esperit Sant,
perquè tots els qui hagin estat
morts i sepultats en Crist, pel baptisme, ressuscitin amb ell a la vida.

Us ho demanem per Crist, Senyor nostre.

Tots responen:
Amén.

Durant el temps pasqual, si es disposa de l’aigua baptismal beneïda en la Vetlla pasqual.

Renúncia i professió de fe

El celebrant es dirigeix als pares i als padrins amb les paraules següents: 
Estimats pares i padrins:
Pel sagrament del baptisme, aquests infants que vosaltres heu presentat a l’Església rebran de l’amor de Déu la nova vida que ve de l’aigua i de l’Esperit Sant. Vosaltres els haureu d’educar en la fe, de manera que el pecat no contamini aquesta vida divina, que ha de créixer en ells cada dia més.
Per tant, si, conseqüents amb la vostra fe, esteu disposats a acceptar aquest compromís, ara, recordant també el vostre baptisme, renuncieu al pecat i professeu la fe en Jesucrist, que és la fe de l’Església, en la qual són batejats els infants.

Després, el celebrant els pregunta: 
Renuncieu a Satanàs?
Pares i padrins:
Sí, hi renuncio.
El celebrant:
¿I a totes les seves obres?
Pares i padrins:
Sí, hi renuncio.
El celebrant:
¿I a totes les seues seduccions?
Pares i padrins:
Sí, hi renuncio.

O bé amb la fórmula següent:
¿Renuncieu al pecat, per a viure en la llibertat dels fills de Déu?
Pares i padrins:
Sí, hi renuncio.
El celebrant:
¿Renuncieu a totes les seduccions del mal, perquè el pecat no domini en vosaltres?
Pares i padrins:
Sí, hi renuncio.
El celebrant:
¿Renuncieu a Satanàs, que és l’origen i l’instigador del pecat?
Pares i padrins:
Sí, hi renuncio.

Després el celebrant demana als pares i als padrins una triple professió de fe, dient: 
¿Creieu en Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra?
Pares i padrins:
Sí, hi crec.
El celebrant:
¿Creieu en Jesucrist, el seu Fill únic i Senyor nostre, que nasqué de la Verge Maria, patí, fou sepultat, ressuscità d’entre els morts i està assegut a la dreta del Pare?
Pares i padrins:
Sí, hi crec.
El celebrant:
¿Creieu en l’Esperit Sant, la santa Església catòlica, la comunió dels sants, la remissió dels pecats, la resurrecció dels morts i la vida eterna?
Pares i padrins:
Sí, hi crec.

El celebrant i tota la comunitat reunida assentixen a esta professió de fe, dient:Aquesta és la nostra fe. Esta és la fe de l’Església, que professem orgullosos, en
Crist Jesús, Senyor nostre.

Tots:
Amén.

Baptisme
El celebrant convida la primera família a acostar-se a la font. Pronunciant el nom de l’infant,
pregunta als pares i als padrins: 

El celebrant:
¿Per tant, voleu que el vostre fill (la vostra filla), N., rebi el baptisme en la fe de l’Església, que ara, junt amb vosaltres, tots hem professat?

Pares i padrins:
Sí, ho volem.

I tot seguit el celebrant bateja l’infant, dient:
N., jo et batejo en el nom del Pare,
(i immergeix l’infant o li tira aigua per primera vegada)
i del Fill,
(i immergeix l’infant o li tira aigua per segona vegada)
i de l’Esperit Sant.
(i immergeix l’infant o li tira aigua per tercera vegada)

Fa les mateixes accions i la mateixa pregunta per cada un dels qui han de ser batejats.

Unció amb el sant crisma

Després el celebrant diu:
Déu totpoderós, Pare de nostre Senyor Jesucrist, que us ha deslliurat del pecat i us ha engendrat de nou per l’aigua i per l’Esperit Sant, us consagra amb el crisma de la salvació, a fi que, incorporats al seu poble, sigueu sempre membres de Crist sacerdot, profeta i rei, per a la vida eterna.

Tots:
Amén.
Després, el celebrant ungeix la coroneta de cada batejat amb el sant crisma, sense dir res.
Si els batejats són nombrosos i hi ha diversos sacerdots o diaques, cada un d’ells pot ungir amb el crisma diversos infants.

Imposició del vestit blanc
El celebrant diu:
N. i N., sou ja una nova criatura i us heu revestit de Crist. Que aquest vestit blanc sigui per a vosaltres signe de la vostra dignitat; ajudats amb la paraula i l’exemple dels vostres familiars, guardeu aquesta dignitat sense taca fins a la vida eterna.

Tots:
Amén.
I imposen a cada infant un vestit blanc. Seria molt convenient que cada família aportara aquest vestit blanc.

Entrega del ciri encés

Després, el celebrant pren el ciri pasqual i diu: 
Rebeu la llum de Crist.
I un de cada família (per exemple, el pare o el padrí) encén el ciri de cada infant en la flama del ciri pasqual.

Després el celebrant diu:
A vosaltres, pares i padrins, l’Església us confia aquesta llum. Manteniu-la encesa, a fi que els vostres fills, il·luminats per Crist, caminin sempre com a fills de la llum, perseverin en la fe, i, quan el Senyor torni, puguin sortir-li a l’encontre amb tots els sants i visquin eternament en el cel.

«Efatà»

Si el celebrant ho considera convenient, pot fer el ritu de l’«Efatà»; amb el dit polze, toca les orelles i la
boca de cada infant, dient:
Jesús va fer que els sords poguessin sentir i els muts poguessin parlar. Que ell et concedeixi poder escoltar aviat la seva paraula i professar la fe, a lloança i glòria de Déu Pare.

Tots:
Amén.
Si els infants són nombrosos, el celebrant diu la fórmula una sola vegada, en plural, sense tocar les orelles ni la boca.

CONCLUSIÓ DEL RITU
Si el baptisme no s’ha celebrat en el presbiteri, es va en processó a l’altar, portant encesos els ciris dels acabats de batejar.

Seria bo que durant la processó es canti un cant baptismal, per exemple:
Tots els qui heu sigut batejats en Crist, vos heu revestit de Crist.
Al·leluia, al·leluia.


Recitació de l’oració del Senyor

El celebrant, dret davant de l’altar, es dirigeix als pares i als padrins i a tots els presents amb les paraules següents o unes de semblants:
Estimats germans, aquests infants han nascut de nou pel baptisme, i els diem fills de Déu, i ho són. Un altre dia, per la confirmació rebran la plenitud de l’Esperit Sant i, quan s’acostaran a l’altar, participaran de la taula del sacrifici de Crist i, en l’Església, invocaran Déu com a pare.
Ara, nosaltres, com a fills de Déu, ja que hem rebut el seu Esperit d’adopció, preguem en nom d’ells, tots units, com el Senyor ens va ensenyar a pregar.

I tots, juntament amb el celebrant, diuen:
Pare nostre, que esteu en el cel.
Sigui santificat el vostre nom. Vingui a nosaltres el vostre regne. 

Facis la vostra voluntat,
així en la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos, Senyor, el dia d'avui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

Amén.

Benedicció

Després, el celebrant beneeix les mares —que porten el fill als braços—, els pares i tots els presents dient:
El Senyor Déu omnipotent, pel seu Fill, nascut de la Verge Maria, ompli de goig les mares cristianes amb l’esperança de la vida eterna promesa als seus fills; que ell beneeixi les mares d’aquests infants, perquè, així com ara donen gràcies pels fills que han tingut, continuen amb ells aquesta acció de gràcies per sempre, en Jesucrist, Senyor nostre.

Tots:
Amén.

Celebrant:
Que el Senyor Déu omnipotent, que dona la vida terrenal i la vida celestial, beneeixi els pares d’aquests infants, perquè, juntament amb les seves mullers siguin, de paraula i d’obra, els primers a donar als seus fills testimoni de la fe en Jesucrist, Senyor nostre.

Tots:
Amén.

Celebrant:
El Senyor Déu omnipotent ens ha engendrat de nou donant-nos la vida eterna que ve de l’aigua i de l’Esperit Sant; que ell mateix beneeixi abundosament aquests fidels seus, perquè sempre i en tot lloc siguin, en el poble cristià, uns membres plens de vida, i concedeixi la seva pau a tots als aquí presents, en Crist Jesús Senyor nostre.

Tots:
Amén.
Celebrant:
Que vos beneeixi Déu totpoderós, 
Pare, Fill i Esperit Sant. 
Tots:
Amén.

Després de la benedicció, si es considera oportú, tots els presents canten un càntic apropiat que expresse l’alegria pasqual i l’acció de gràcies, o bé el càntic de Maria, el Magníficat.
On hi ha el costum de portar els infants batejats a l’altar de la Mare de Déu, és bo conservar-lo.

BAPTISME D’UN INFANT

Mentre els fidels canten un salm o un himne apropiat per a l’ocasió, el sacerdot o el diaca que celebre el baptisme, revestit amb alba o sobrepellís i estola —i també, si es vol, amb pluvial— de color festiu, es dirigix a la porta de l’església acompanyat dels ministres, o bé al lloc de l’església on estan reunits els pares i els padrins amb l’infant que serà batejat.
El celebrant saluda els presents, especialment els pares i els padrins, dient unes paraules per a expressar el goig amb què els pares han rebut el seu fill com un do de Déu, que és la font de tota vida i que ara la vol comunicar. Ho pot fer amb la fórmula següent o amb paraules espontànies:
Germans:
Amb goig heu viscut al si de la vostra família el naixement d’un infant. Amb goig veniu ara a l’Església a donar gràcies a Déu i celebrar el nou i definitiu naixement pel baptisme.
Tots els qui ens trobem aquí reunits ens alegrem perquè augmentarà el nombre dels batejats en Crist.
Disposem-nos a participar-hi activament.

El celebrant, en primer lloc, pregunta als pares:
¿Quin nom poseu al vostre fill (a la vostra filla)?
Pares:
N.
Celebrant:
¿Què demaneu a l’Església de Déu per al vostre fill (per a la vostra filla), N.
Pares:
El baptisme.
El celebrant pot usar unes altres paraules en este diàleg.
La primera resposta, la pot donar una altra persona si, segons els costums del lloc, té el dret d’imposar el nom.
Els pares poden contestar la segona vegada amb unes altres paraules, per exemple:
La fe. O bé: La gràcia de Crist. O bé: Que siga membre de l’Església. O bé: La vida
eterna.

Llavors, el celebrant es dirigix als pares amb estes o unes altres paraules semblants:
Vosaltres que demaneu el baptisme (o bé: la fe, etc.) per al vostre fill (per a la vostra filla), ¿ja sabeu que us comprometeu a educar-lo (educar-la) en la fe, perquè compleixi el manament d’estimar Déu i el proïsme, com Crist ens va ensenyar?
Pares:
Sí, ho sabem.

Després, el celebrant, dirigint-se als padrins, els pregunta amb aqustes paraules o amb unes altres paraules semblants:
I vosaltres, padrins, ¿esteu disposats a ajudar els pares d’aquest nen (d’aquesta nena) en el compliment del seu deure?
Els padrins:
Sí, hi estem disposats.

El celebrant continua dient:
N., la comunitat cristiana t’acull amb gran alegria. En nom d’ella, et faig el senyal de Crist Salvador.
I senya l’infant en el front, sense dir res.
Després convida els pares —i, si ho troba oportú, també els padrins— a fer el mateix, dient:

I vosaltres, pares (i padrins), feu també sobre ell (ella) el senyal de la creu.

LITÚRGIA DE LA PARAULA
El celebrant convida els pares, els padrins i els altres assistents a participar en la celebració de la Paraula de Déu. Si les circumstàncies ho permeten, es va en processó fins al lloc previst, cantant, per exemple, el salm 85 (84), 7.8.9.

Lectures bíbliques i homiliaEs llegeixen una o dos de les perícopes següents, si es considera oportú. Tots els presents s’assenten per a escoltar.
Jo 3, 1-6
Mt 28, 18-20

Mc 1, 9-11 Mc 10, 13-16

Després de l’homilia, o bé després o durant la lletania, es recomana que tots els presents observin uns moments de silenci, en els quals el celebrant convida els assistents a pregar de tot cor. A continuació, si el cas ho permet, es fa un cant apropiat.

Pregària dels fidels

Ara es fa la pregària dels fidels.
Celebrant:
Germans, invoquem la misericòrdia del nostre Senyor Jesucrist, per aquest nen (per aquesta nena) que rebrà la gràcia del baptisme, pels seus pares, pels seus padrins i per tots els batejats.

Lector:
Pel baptisme, sagrament de la vostra mort i de la vostra resurrecció, engendreu de nou, Senyor, aquest nen (aquesta nena) i incorporeu-lo (incorporeu-la) a l’Església santa. Preguem al Senyor.
Tots:
Us ho demanem, Senyor. (O bé una altra resposta habitual.) 
Lector:
Pel baptisme i per la confirmació, feu-lo (-la) fidel deixeble (deixebla) vostre (vostra) i testimonis del vostre Evangeli. Preguem al Senyor.
Tots:
Us ho demanem, Senyor.
Lector:
Per la santedat de la seva vida, porteu-lo (-la) al goig del regne del cel. Preguem al Senyor.
Tots:
Us ho demanem, Senyor.
Lector:
Feu que els pares i els padrins siguin, per a aquest nen (per a aquesta nena), un gran exemple de fe. Preguem al Senyor.
Tots:
Us ho demanem, Senyor.
Lector:
Ajudeu les seves famílies a perseverar en el vostre amor. Preguem al Senyor.
Tots:
Us ho demanem, Senyor.
Lector:
Renoveu en tots nosaltres la gràcia del baptisme. Preguem al Senyor.
Tots:
Us ho demanem, Senyor.
Després, el celebrant convida els assistents a invocar els sants:
Santa Maria, mare de Déu Sant Josep,
Sant Joan Baptista,
Sant Pere i sant Pau,
pregueu per nosaltres. pregueu per nosaltres. pregueu per nosaltres. pregueu per nosaltres.
Es poden afegir els noms d’altres sants, especialment els dels patrons de l’infant, de l’església o del lloc:
Sant (a) N. Sant (a) N.
S’acaba així:
Tots els sants i les santes de Déu, pregueu per nosaltres.

Oració de l’exorcisme i unció prebaptismal

Acabades les invocacions, el celebrant diu:
Déu totpoderós i etern,
vós heu enviat el vostre Fill al món
per a apartar de nosaltres el poder de Satanàs, l’esperit del mal,
i per a fer entrar l’home,
deslliurat ja de les tenebres,
al regne admirable de la vostra llum.

Vos preguem que feu d’aquest nen (d’aquesta nena), redimit (redimida) de la culpa original, un temple vostre,
on habiti l’Esperit Sant.

Us ho demanem per Crist, Senyor nostre.

Tots:
Amén.
Continua el celebrant:
Que t’enrobusteixi la força de Crist Salvador, significada amb aquest oli amb què t’ungim, en el mateix Crist, Senyor nostre,
ell, que viu i regna pels segles dels segles.


Tots:
Amén.
I ungeix l’infant en el pit amb l’oli dels catecúmens.

LITÚRGIA DEL SAGRAMENT
Després, es fa la processó fins al baptisteri o, segons l’oportunitat, fins al presbiteri, si és allí on se celebra el baptisme.

Benedicció i invocació a Déu sobre l’aigua

Quan arriben a la font baptismal, el celebrant fa una monició breu on es recorden als presents els designis admirables de Déu, que per l’aigua ha volgut santificar l’ànima i el cos dels hòmens. Ho pot fer amb les paraules següents o unes altres de semblants:
Preguem, germans, perquè el Senyor Déu omnipotent doni a aquest infant la nova vida que ve de l’aigua i de l’Esperit Sant.
O bé:
Germans, ja sabeu que Déu, el nostre Senyor, pel sagrament de l’aigua, dona l’abundància de la seua vida als qui creuen en ell. Preguem tots, units i amb un sol cor, perquè escampi damunt d’aquest elegit (d’aqueesta elegida) la gràcia que brolla d’aquesta font.
O bé:
Comencem ara la pregària de benedicció i de lloança a Déu per les grans obres que ha fet, servint-se de l’aigua, en la història santa. Preguem-li que també avui les realitzi per l’aigua d’aquesta font baptismal.

Fora del temps pasqual, el celebrant, de cara a la font baptismal, diu aquesta benedicció:
Oh Déu!,
amb un poder invisible
doneu una eficàcia admirable
als signes dels sagraments,
i de moltes maneres vos heu valgut de l’aigua,
que vós creàreu, per a manifestar la gràcia del baptisme;


oh Déu!,
al començament del món
el vostre Esperit planava sobre les aigües,
i feia que ja llavors
l’aigua concebís el poder de santificar;

oh Déu!,
vós ens donàreu en les aigües del diluvi una imatge de la regeneració,
perquè sempre f
os l’aigua
la que tingués el poder sacramental
de fer morir els vicis i fer nàixer les virtuts;


oh Déu!,
vós féreu passar pel mar Roig
els fills d’Abraham a peu eixut,
perquè aquell poble,
deslliurat de l’esclavitud del faraó,
f
os una imatge profètica de la família dels batejats;

oh Déu!,
el vostre Fill, batejat per Joan en l’aigua del Jordà, va ser ungit per l’Esperit Sant;
clavat en la creu,
f
eu brollar del seu costat sang i aigua;
i després de la resurrecció manà als seus deixebles: «Aneu a fer deixebles tots els pobles, i bategeu-los
en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant»:


mireu, ara, la vostra Església,
i obriu-li la font del baptisme.

Que aquesta aigua rebi de l’Esperit Sant
la gràcia del vostre Unigènit,
perquè l’home, creat a imatge vostra, i rentat de l’antic pecat

en el sagrament del baptisme, reneixi a la nova vida
que ve de l’aigua i de l’Esperit Sant.


El celebrant toca l’aigua amb la mà dreta, i continua.
Que baixi, Senyor, pel vostre Fill,
fins al fons d’esta aigua,
la força de l’Esperit Sant,
perquè tots els qui hagin estat
morts i sepultats en Crist, pel baptisme, ressusciten amb ell a la vida.

Us ho demanem per Crist, Senyor nostre.

ots responen:
Amén.

Renúncia i professió de fe

El celebrant es dirigeix als pares i als padrins amb les paraules següents: 
Estimats pares i padrins:
Pel sagrament del baptisme, aquest (aquesta nena) que vosaltres heu presentat a l’Església rebrà de l’amor de Déu la nova vida que ve de l’aigua i de l’Esperit Sant. Vosaltres l’haureu d’educar en la fe, de manera que el pecat no contamini aquesta vida divina, que ha de créixer en ell (ella) cada dia més.
Per tant, si, conseqüents amb la vostra fe, esteu disposats a acceptar aquest compromís, ara, recordant també el vostre baptisme, renuncieu al pecat i professeu la fe en Jesucrist, que és la fe de l’Església, en la qual són batejats els infants.

Després, el celebrant els pregunta: 
Renuncieu a Satanàs?
Pares i padrins:
Sí, hi renuncio.
El celebrant:
I a totes les seues obres?
 Pares i padrins:
Sí, hi renuncio.
El celebrant:
¿I a totes les seves seduccions?
Pares i padrins:
Sí, hi renuncio.

O bé amb la fórmula següent:
Renuncieu al pecat, per a viure en la llibertat dels fills de Déu?
Pares i padrins:
Sí, hi renuncio.
El celebrant:
¿Renuncieu a totes les seduccions del mal, perquè el pecat no domine en vosaltres?
Pares i padrins:
Sí, hi renuncio.
El celebrant:
Renuncieu a Satanàs, que és l’origen i l’instigador del pecat?
Pares i padrins:
Sí, hi renuncio.

Després el celebrant demana als pares i als padrins una triple professió de fe, dient: 
Creieu en Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra?
Pares i padrins:
Sí, hi crec.
El celebrant:
¿Creieu en Jesucrist, el seu Fill únic i Senyor nostre, que nasqué de la Verge Maria, patí, fou sepultat, ressuscità d’entre els morts i està assegut a la dreta del Pare?
Pares i padrins:
Sí, hi crec.
El celebrant:
¿Creieu en l’Esperit Sant, la santa Església catòlica, la comunió dels sants, el perdó dels pecats, la resurrecció dels morts i la vida eterna?
Pares i padrins:
Sí, hi crec.

El celebrant i tota la comunitat reunida assentixen a esta professió de fe, dient:
Aquesta és la nostra fe. Esta és la fe de l’Església, que professem orgullosos, en
Crist Jesús, Senyor nostre.

Tots:
Amén.
Si es creu oportú, esta fórmula pot ser substituïda per una altra, o bé per algun cant adequat amb el qual tota la comunitat expressi a una veu la seua fe.

Baptisme

El celebrant convida la família a acostar-se a la font i pregunta als pares i als padrins:
El celebrant:
¿Per tant, voleu que el vostre fill (la vostra filla), N., rebi el baptisme en la fe de l’Església, que ara, junt amb vosaltres, tots hem professat?
Pares i padrins:
Sí, ho volem.

I tot seguit el celebrant bateja l’infant, dient:
N., jo et batejo en el nom del Pare,
(i immergeix l’infant o li tira aigua per primera vegada)
i del Fill,
(i immergeix l’infant o li tira aigua per segona vegada)
i de l’Esperit Sant.
(i immergeix l’infant o li tira aigua per tercera vegada)

Després del baptisme de l’infant, si es considera oportú, el poble pot fer una breu aclamació.
Si el baptisme se celebra per infusió, convé que siga el pare o la mare qui sostinga l’infant; no obstant això, allà on es consideri que val més conservar el costum vigent fins ara, ho podrà fer el padrí o la padrina.
Quan el baptisme es fa per immersió, correspon a les mateixes persones agafar l’infant quan el trauen de l’aigua.

Unció amb el sant crisma
 Després el celebrant diu:
Déu totpoderós, Pare de nostre Senyor Jesucrist, que t’ha deslliurat del pecat i t’ha engendrat de nou per l’aigua i per l’Esperit Sant, et consagra amb el crisma de la salvació, a fi que, incorporat (incorporada) al seu poble, sigues sempre membre de Crist sacerdot, profeta i rei, per a la vida eterna.

Tots:
Amén.
Després, el celebrant ungeix la coroneta del batejat amb el sant crisma, sense dir res.

Imposició del vestit blanc
El celebrant diu:
N., ets ja una nova criatura i t’has revestit de Crist. Que este vestit blanc siga per a tu signe de la teva dignitat; ajudat (ajudada) amb la paraula i l’exemple dels teus familiars, guarda aquesta dignitat sense taca fins a la vida eterna.

Tots:
Amén.
I s’imposa a l’infant un vestit blanc. Seria molt convenient que la mateixa família aportara este vestit blanc.

Entrega del ciri encés

Després, el celebrant pren el ciri pasqual i diu: 
Rebeu la llum de Crist.
I un de cada família (per exemple, el pare o el padrí) encén el ciri de l’infant en la flama del ciri pasqual. Després el celebrant diu:
A vosaltres, pares i padrins, l’Església vos confia esta llum. Manteniu-la encesa, a fi que el vostre fill (la vostra filla), il·luminat (il·luminada) per Crist, camine sempre com a fill (filla) de la llum, persevere en la fe, i, quan el Senyor torne, puga eixir-li a l’encontre amb tots els sants i visca eternament en el cel.

«Efatà»

Si el celebrant ho considera convenient, pot fer el ritu de l’«Efatà»; amb el dit polze, toca les orelles i la
boca de l’infant, dient:
Jesús va fer que els sords poguèssin sentir i els muts poguèssin parlar. Que ell et concedeixi poder escoltar prompte la seva paraula i professar la fe, a lloança i glòria de Déu Pare.

Tots:
Amén.

CONCLUSIÓ DEL RITU
Si el baptisme no s’ha celebrat en el presbiteri, es va en processó a l’altar, portant encés el ciri de l’infant acabat de batejar.

Seria bo que durant la processó es cantara un cant baptismal, per exemple:
Tots els qui heu sigut batejats en Crist, vos heu revestit de Crist.
Al·leluia, al·leluia.


Recitació de l’oració del Senyor

El celebrant, dret davant de l’altar, es dirigix als pares i als padrins i a tots els presents amb les paraules següents o unes de semblants:
Estimats germans, aquest nen (aquesta nena) ha nascut de nou pel baptisme, i li diem fill (filla) de Déu, i ho és. Un altre dia, per la confirmació rebrà la plenitud de l’Esperit Sant i, quan s’acostarà a l’altar, participarà de la taula del sacrifici de Crist i, en l’Església, invocarà Déu com a pare.
Ara, nosaltres, com a fills de Déu, ja que hem rebut el seu Esperit d’adopció, preguem en nom d’ell (d’ella), tots units, com el Senyor ens va ensenyar a pregar.

I tots, juntament amb el celebrant, diuen:
Pare nostre, que esteu en el cel.
Sigui santificat el vostre nom. Vingui a nosaltres el vostre regne. 

Faccis la vostra voluntat,
així en la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos, Senyor, el dia de hui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

Amén.

Benedicció

Després, el celebrant beneeix la mare —que porta el fill als braços—, el pares i tots els presents dient:
El Senyor Déu omnipotent, pel seu Fill, nascut de la Verge Maria, ompli de goig les mares cristianes amb l’esperança de la vida eterna promesa als seus fills; que ell beneeixi les mare d’aquest nen (d’aquesta nena), perquè, així com ara donen gràcies pel fill (per la filla) que han tingut, continuin amb ell (ella) aquesta acció de gràcies per sempre, en Jesucrist, Senyor nostre.

Tots:
Amén.
Celebrant:
El Senyor Déu omnipotent, que dona la vida terrenal i la vida celestial, beneeixi el pare d’aquesta criatura, perquè, juntament amb la seva muller siguin, de paraula i d’obra, els primers a donar al seu fill (la seva filla) testimoni de la fe en Jesucrist, Senyor nostre.

Tots:
Amén.

Celebrant:
El Senyor Déu omnipotent ens ha engendrat de nou donant-nos la vida eterna que ve de l’aigua i de l’Esperit Sant; que ell mateix beneeixi abundosament aquests fidels seus, perquè sempre i en tot lloc siguin, en el poble cristià, uns membres plens de vida, i concedeixi la seva pau a tots els aquí presents, en Crist Jesús Senyor nostre.

Tots:
Amén.

Celebrant:
Que us beneeixi Déu totpoderós, 
Pare, Fill i Esperit Sant.

Tots:
Amén.
Després de la benedicció, si es considera oportú, tots els presents canten un càntic apropiat que expresse l’alegria pasqual i l’acció de gràcies, o bé el càntic de Maria, el Magníficat.
On hi ha el costum de portar l’infant batejat a l’altar de la Mare de Déu, és bo conservar-lo.