LECCIONARI PER AL BAPTISME D’INFANTS
Els textos d’este leccionari s’han disposat seguint l’orde de la Bíblia. Convé notar que el ritual destaca els textos següents:
Jo 3, 1-6
Mt 28, 18-20
Mc 1, 9-11
Mc 10, 13-16.
LECTURES DE L’ANTIC TESTAMENT
I
Els israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar
Lectura del llibre de l’Èxode 14, 15 – 15, 1
En aquells dies, el Senyor digué a Moisés:
— «¿Per què t’aclames a mi? Ordena als israelites que es posin en marxa, i tu alça la vara, estén la mà cap al mar i es partirà en dos, a fi que els israelites caminin per terra eixuta, enmig del mar. Jo faré que els egipcis s’obstinin a penetrar darrere d’ells. I mostraré el meu poder sobre el faraó i sobre tot el seu exèrcit, sobre els seus carros de guerra i els seus soldats. Els egipcis sabran que jo soc el Senyor, quan la meva glòria s’haurà manifestat en el faraó, en els seus carros i en els seus soldats.»
L’àngel de Déu que caminava davant de la formació d’Israel es posà a caminar darrere d’ells. També s’hi va posar la columna de núvol que abans tenien davant, i que ara se situà entre la formació dels egipcis i la d’Israel. Era un núvol tenebrós, i en tota la nit, les dos formacions no s’acostaren l’una a l’altra. Moisés estengué la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant, que durà tota la nit, va fer retirar la mar i la convertí en terra eixuta. Les aigües es partiren i els israelites entraren caminant per terra eixuta enmig del mar, amb l’aigua com una muralla a dreta i esquerra. Els egipcis intentaren perseguir-los, i tota la cavalleria del faraó, amb els carros i els cavallers, entraren darrere d’ells en el llit de la mar.
A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, posà la mirada sobre la formació dels egipcis i sembrà la confusió: encallà les rodes dels carros i feia que a les tropes els costara molt avançar.
Els egipcis digueren:
— «¡Fugim d’Israel!, que el Senyor lluita a favor seu contra Egipte.»
Llavors el Senyor digué a Moisés:
— «Estén la mà cap al mar: que es tornin a ajuntar les aigües i que cobreixin els egipcis, els seus carros i els seus guerrers.»
Moisés estengué la mà cap al mar, i de bon matí, el mar se’n tornà al seu lloc de sempre. Els egipcis, fugitius, se’l van trobar davant, i el Senyor va precipitar-los al mig de les ones. Les aigües van tornar i cobriren els carros amb els cavallers. De totes les tropes del faraó que havien penetrat darrere dels israelites en el llit de la mar, no quedà ni un sol home. Però els israelites caminaven per terra eixuta enmig del mar, amb l’aigua formant com una muralla a dreta i esquerra.
Aquell dia el Senyor salvà Israel de les mans dels egipcis i els israelites veieren els egipcis morts a la vora del mar. Quan els israelites veieren la gran gesta que el Senyor havia obrat contra Egipte, tot el poble sentí un gran temor de Déu i cregueren en ell i en el seu servent Moisés.
Llavors Moisés i els israelites entonaren este càntic en honor del Senyor.
Paraula de Déu.
II
Dona’ns aigua per a beure
Lectura del llibre de l’Èxode 17, 3-7
En aquells dies el poble passava tanta set que deia, murmurant contra
Moisés:
— «¿Per què ens has fet sortir d’Egipte? ¿Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre bestiar?»
Moisés s’exclamà al Senyor:
— «¿Què puc fer per este poble? Un poc més i m’apedregaran.» El Senyor li respongué:
— «Estén la mà cap al mar: que es tornin a ajuntar les aigües i que cobreixin els egipcis, els seus carros i els seus guerrers.»
Moisés estengué la mà cap al mar, i de bon matí, el mar se’n tornà al seu lloc de sempre. Els egipcis, fugitius, se’l van trobar davant, i el Senyor va precipitar-los al mig de les ones. Les aigües van tornar i cobriren els carros amb els cavallers. De totes les tropes del faraó que havien penetrat darrere dels israelites en el llit de la mar, no quedà ni un sol home. Però els israelites caminaven per terra eixuta enmig del mar, amb l’aigua formant com una muralla a dreta i esquerra.
Aquell dia el Senyor salvà Israel de les mans dels egipcis i els israelites veieren els egipcis morts a la vora del mar. Quan els israelites veieren la gran gesta que el Senyor havia obrat contra Egipte, tot el poble sentí un gran temor de Déu i cregueren en ell i en el seu servent Moisés.
Llavors Moisés i els israelites entonaren este càntic en honor del Senyor.
Paraula de Déu.
II
Dona’ns aigua per a beure
Lectura del llibre de l’Èxode 17, 3-7
En aquells dies el poble passava tanta set que deia, murmurant contra
Moisés:
— «¿Per què ens has fet sortir d’Egipte? ¿Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre bestiar?»
Moisés s’exclamà al Senyor:
— «¿Què puc fer per este poble? Un poc més i m’apedregaran.» El Senyor li respongué:
— «Passa davant del poble i emporta’t alguns ancians d’Israel; pren la vara amb què vas tocar el Nil i posa’t en camí. Jo estaré allí davant de tu dalt de la roca, a l’Horeb. Tu pega un cop a la roca i en sortirà aigua, i tot el poble podrà beure.»
Moisés ho va fer així davant dels ancians d’Israel. I donà a aquell lloc els noms de Massà i de Meribà, perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «¿El Senyor està amb nosaltres o no ho està?»
Paraula de Déu.
III
Abocaré sobre vosaltres aigua pura perquè sigueu purs de tota màcula
Lectura del llibre del profeta Ezequiel 36, 24-28
El Senyor em va fer sentir la seua paraula i em digué:
— «Us prendré d’entre els pobles estrangers, us arreplegaré de tots els països
i us faré vindre a la vostra terra.
Abocaré sobre vosaltres aigua pura
perquè sigueu purs de tota màcula
i de tots els vostres ídols.
Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins de vosaltres; trauré de vosaltres aquest cor de pedra
i us en donaré un de carn.
Posaré dins de vosaltres el meu esperit
i faré que seguiu els meus decrets,
que compliu i observeu els meus manaments.
Habitareu el país que vaig donar als vostres pares.
Vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu.»
Paraula de Déu.
IV
Vaig veure que naixia una font d’aigua al costat dret del santuari, i allà on arribi aquesta aigua tot viurà
Lectura del llibre del profeta Ezequiel 47, 1-9, 12
En aquells dies, l’home em va fer tornar a l’entrada del santuari i vaig veure que sota del llindar del santuari, que té la façana a l’orient, naixia una font d’aigua que baixava cap a l’orient, pel costat dret del temple, al sud de l’altar.
Tot seguit em va fer sortir del temple per la porta del nord, em va fer donar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l’orient i vaig veure que l’aigua baixava del costat dret.
Aquell home s’encaminà cap a l’orient amb un cordill a la mà, amidà mil colzades, i em va fer travessar el rierol: l’aigua m’arribava als turmells.
Amidà mil colzades més, em va fer travessar, i l’aigua m’arribava als genolls. N’amidà mil més, però el nivell de l’aigua havia crescut tant que ja no vaig poder travessar.
Era un corrent d’aigua on calia nadar, un riu que no es podia travessar.
Llavors em digué:
— «¿Has vist, fill d’home?»
Després em va fer tornar a la riba del riu. Hi vaig tornar i vaig veure que hi havia molts arbres a banda i banda.
Llavors em digué:
— «Aquesta aigua corre cap a la conca oriental, baixa a l’Arabà i desemboca en el mar Mort. Entrarà dins de la mar, que és aigua salada, i la sanejarà. Tots els animals vivents que es mouen, allà on arribi el riu, viuran, i hi haura moltíssims peixos quan arribin fins allí aqustes aigües i sanaran i viuran tots i allà on arribi el riu tot quedarà sanejat. A banda i banda del riu creixerà tota classe d’arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l’aigua que els rega neix del santuari. Els seus fruits serviran d’aliments i les seves fulles seran un remei.»
Lectura del llibre del profeta Ezequiel 47, 1-9, 12
En aquells dies, l’home em va fer tornar a l’entrada del santuari i vaig veure que sota del llindar del santuari, que té la façana a l’orient, naixia una font d’aigua que baixava cap a l’orient, pel costat dret del temple, al sud de l’altar.
Tot seguit em va fer sortir del temple per la porta del nord, em va fer donar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l’orient i vaig veure que l’aigua baixava del costat dret.
Aquell home s’encaminà cap a l’orient amb un cordill a la mà, amidà mil colzades, i em va fer travessar el rierol: l’aigua m’arribava als turmells.
Amidà mil colzades més, em va fer travessar, i l’aigua m’arribava als genolls. N’amidà mil més, però el nivell de l’aigua havia crescut tant que ja no vaig poder travessar.
Era un corrent d’aigua on calia nadar, un riu que no es podia travessar.
Llavors em digué:
— «¿Has vist, fill d’home?»
Després em va fer tornar a la riba del riu. Hi vaig tornar i vaig veure que hi havia molts arbres a banda i banda.
Llavors em digué:
— «Aquesta aigua corre cap a la conca oriental, baixa a l’Arabà i desemboca en el mar Mort. Entrarà dins de la mar, que és aigua salada, i la sanejarà. Tots els animals vivents que es mouen, allà on arribi el riu, viuran, i hi haura moltíssims peixos quan arribin fins allí aqustes aigües i sanaran i viuran tots i allà on arribi el riu tot quedarà sanejat. A banda i banda del riu creixerà tota classe d’arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l’aigua que els rega neix del santuari. Els seus fruits serviran d’aliments i les seves fulles seran un remei.»
Paraula de Déu.
LECTURES DE LES CARTES APOSTÒLIQUES
I
Pel baptisme hem sigut sepultats amb Crist en la mort, perquè també nosaltres comencem una nova vida
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 6, 3-5
Germans:
Tots els qui hem sigut batejats en Jesucrist, hem sigut submergits en la seva mort.
Pel baptisme hem sigut sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres comencem una nova vida.
I si nosaltres hem sigut units a ell en una mort com la seva, també ho serem en una resurrecció com la seva.
Paraula de Déu.
LECTURES DE LES CARTES APOSTÒLIQUES
I
Pel baptisme hem sigut sepultats amb Crist en la mort, perquè també nosaltres comencem una nova vida
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 6, 3-5
Germans:
Tots els qui hem sigut batejats en Jesucrist, hem sigut submergits en la seva mort.
Pel baptisme hem sigut sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres comencem una nova vida.
I si nosaltres hem sigut units a ell en una mort com la seva, també ho serem en una resurrecció com la seva.
Paraula de Déu.
II
Ens destinà a ser imatges vives del seu Fill
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 8, 28-32
Germans:
Nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existisin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha sigut així el primogènit de molts germans.
Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica. Si tenim Déu amb nosaltres, ¿qui tindrem en contra? Ell, que no va compadir el seu propi fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?
Paraula de Déu.
III
Tots nosaltres hem sigut batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 12, 12-13
Ens destinà a ser imatges vives del seu Fill
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 8, 28-32
Germans:
Nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existisin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha sigut així el primogènit de molts germans.
Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica. Si tenim Déu amb nosaltres, ¿qui tindrem en contra? Ell, que no va compadir el seu propi fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?
Paraula de Déu.
III
Tots nosaltres hem sigut batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 12, 12-13
Germans:
Crist és com el cos humà: és u, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, encara que en siguen molts, formen un sol cos.
Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem sigut batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i a tots se’ns ha donat com a beguda el mateix Esperit.
Paraula de Déu.
IV
Tots els qui heu sigut batejats us heu revestit de Crist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia 3, 26-28
Germans:
Tots vosaltres, per haver cregut, sou fills de Déu en Jesucrist.
Tots els qui heu sigut batejats per a unir-vos a Crist, vos heu revestit de Crist. Ja no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona. Tots som una sola cosa en Jesucrist.
Paraula de Déu.
V
Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans:
Jo, presoner per causa del Senyor,
us demano que visqueu d’una manera digna la vocació que heu rebut,
amb tota humilitat i mansuetud,
amb paciència,
suportant-vos amb amor els uns als altres, procurant conservar la unitat de l’Esperit amb els lligams de la pau.
Un sol cos i un sol Esperit,
com és també una sola l’esperança que neix de la vocació que heu rebut.
Un sol Senyor, una sola fe,
un sol baptisme,
un sol Déu i Pare de tots,
que està per damunt de tot,
actua a través de tot i està present en tot.
Paraula de Déu.
VI
Vosaltres sou un poble elegit, un regne sacerdotal
Lectura de la primera carta de sant Pere 2, 4-5. 9-10
Germans:
Acostant-vos al Senyor, pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu, també vosaltres, com a pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l’Esperit, per a un sacerdoci sant, que oferisca sacrificis espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist.
Però vosaltres sou «poble elegit, regne sacerdotal, nació sagrada, possessió personal de Déu», a fi que «proclameu les obres poderoses» d’aquell que us ha cridat a sortir de les tenebres per a entrar a la seva llum admirable.
Vosaltres que en altre temps no éreu poble, ara sou poble de Déu; no éreu compadits, però ara ell s’ha compadit de vosaltres.
Paraula de Déu.
Vosaltres sou un poble elegit, un regne sacerdotal
Lectura de la primera carta de sant Pere 2, 4-5. 9-10
Germans:
Acostant-vos al Senyor, pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu, també vosaltres, com a pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l’Esperit, per a un sacerdoci sant, que oferisca sacrificis espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist.
Però vosaltres sou «poble elegit, regne sacerdotal, nació sagrada, possessió personal de Déu», a fi que «proclameu les obres poderoses» d’aquell que us ha cridat a sortir de les tenebres per a entrar a la seva llum admirable.
Vosaltres que en altre temps no éreu poble, ara sou poble de Déu; no éreu compadits, però ara ell s’ha compadit de vosaltres.
Paraula de Déu.
SALMS RESPONSORIALS I
Sl 23 (22), 1-3a. 3b-4. 5-6 (℟ .: 1).
Sl 23 (22), 1-3a. 3b-4. 5-6 (℟ .: 1).
℣. El Senyor és el meu pastor: no em manca res. Em fa descansar en prats deliciosos;
em porta al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs, per amor del seu nom.
Ni que passi per la vall tenebrosa no tinc por de cap mal.
Vós esteu al meu costat:
la vostra vara de pastor, m’asserena i em conforta.
℟. El Senyor és el meu pastor: no em manca res.
℣. Davant de mi pareu taula vós mateix, davant del meus enemics;
m’heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meva copa.
℟. El Senyor és el meu pastor: no em manca res.
℣ .Oh si ! la vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida.
I viuré anys i més anys a la casa del Senyor.℟. Els Senyor és el meu pastor no em manca res.
em porta al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs, per amor del seu nom.
Ni que passi per la vall tenebrosa no tinc por de cap mal.
Vós esteu al meu costat:
la vostra vara de pastor, m’asserena i em conforta.
℟. El Senyor és el meu pastor: no em manca res.
℣. Davant de mi pareu taula vós mateix, davant del meus enemics;
m’heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meva copa.
℟. El Senyor és el meu pastor: no em manca res.
℣ .Oh si ! la vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida.
I viuré anys i més anys a la casa del Senyor.℟. Els Senyor és el meu pastor no em manca res.
II
Sl 27 (26), 1.7-8a.8b-9abc.13-14 (℟ .: 1a).
Sl 27 (26), 1.7-8a.8b-9abc.13-14 (℟ .: 1a).
℣. El Senyor m’il·lumina i em salva,
¿qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegix la meva vida, ¿qui em pot fer esfereïr?
℟. El Senyor m’il·lumina i em salva.
℣. Escolteu el meu clam, Senyor, compadiu-vos de mi, responeu-me. De part vostra, el cor em diu: «Busqueu la meua presència.».
℟. El Senyor m’il·lumina i em salva.
℣. Buscar-la és el que vull;
No m’amagueu la mirada.
No us indigneu fins a rebutjar el vostre servent. Vós que sou la meva ajuda.
℟. El Senyor m’il·lumina i em salva.
℣. N'estic segur, fruiré en aquesta vida de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor.
¡Sigues valent! Conserva el coratge.
Espera en el Senyor.
℟. El Senyor m’il·lumina i em salva.
El Senyor és el mur que protegix la meva vida, ¿qui em pot fer esfereïr?
℟. El Senyor m’il·lumina i em salva.
℣. Escolteu el meu clam, Senyor, compadiu-vos de mi, responeu-me. De part vostra, el cor em diu: «Busqueu la meua presència.».
℟. El Senyor m’il·lumina i em salva.
℣. Buscar-la és el que vull;
No m’amagueu la mirada.
No us indigneu fins a rebutjar el vostre servent. Vós que sou la meva ajuda.
℟. El Senyor m’il·lumina i em salva.
℣. N'estic segur, fruiré en aquesta vida de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor.
¡Sigues valent! Conserva el coratge.
Espera en el Senyor.
℟. El Senyor m’il·lumina i em salva.
III
Sl 34 (33), 2-3. 6-7. 8-9. 14-15. 16-17. 18-19 (℟ .: 6a o 9a).
℣. Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seua lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor; se n’alegraran els humils quan ho sentin.
℟. Alceu la mirada cap a ell: vos omplirà de llum. (o Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.)
tindré sempre als llavis la seua lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor; se n’alegraran els humils quan ho sentin.
℟. Alceu la mirada cap a ell: vos omplirà de llum. (o Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.)
℣. Alceu la mirada cap a ell: us omplirà de llum
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva de totes les seves preocupacions.℟. Alceu la mirada cap a ell: vos omplirà de llum. (o Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.)
℣. L’àngel del Senyor acampa
entorn dels seus fidels per a protegir-los.
Tasteu i veureu que bo que és el Senyor;
feliç l’home que es refugia en ell.
℟. Alceu la mirada cap a ell: vos omplirà de llum. (o Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.)
℣. Guarda’t la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis
Decanta’t del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.
Alceu la mirada cap a ell: vos omplirà de llum. (o Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.)
℣. Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
escolta quan criden auxili
El Senyor es gira contra els malfactors
per a esborrar de la terra el seu record.
℟. Alceu la mirada cap a ell: vos omplirà de llum. (o Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.)
℣.Als qui clamen al Senyor, ell els escolta
i allibera de tots els perills.
El Senyor està prop dels cors que patixen, salva els hòmens abatuts d’esperit.
℟. Alceu la mirada cap a ell: vos omplirà de llum. (o Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.)
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva de totes les seves preocupacions.℟. Alceu la mirada cap a ell: vos omplirà de llum. (o Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.)
℣. L’àngel del Senyor acampa
entorn dels seus fidels per a protegir-los.
Tasteu i veureu que bo que és el Senyor;
feliç l’home que es refugia en ell.
℟. Alceu la mirada cap a ell: vos omplirà de llum. (o Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.)
℣. Guarda’t la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis
Decanta’t del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.
Alceu la mirada cap a ell: vos omplirà de llum. (o Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.)
℣. Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
escolta quan criden auxili
El Senyor es gira contra els malfactors
per a esborrar de la terra el seu record.
℟. Alceu la mirada cap a ell: vos omplirà de llum. (o Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.)
℣.Als qui clamen al Senyor, ell els escolta
i allibera de tots els perills.
El Senyor està prop dels cors que patixen, salva els hòmens abatuts d’esperit.
℟. Alceu la mirada cap a ell: vos omplirà de llum. (o Tasteu i veureu que bo que és el Senyor.)
LECTURES DE L’EVANGELI
I
Aquest és el manament més gran i el primer de tots
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 22, 35-40
En aquell temps, un mestre de la llei, per a provar Jesús, li va fer aquesta
pregunta:
— «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la llei?»
Jesús li contestà:
— «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament.
Aquest és el manament més gran i el primer de tots.
El segon és molt semblant:
Estima els altres com a tu mateix.
Tots els manaments escrits en els llibres de la llei i dels profetes venen d’aquests dos.»
Paraula del Senyor.
Aquest és el manament més gran i el primer de tots
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 22, 35-40
En aquell temps, un mestre de la llei, per a provar Jesús, li va fer aquesta
pregunta:
— «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la llei?»
Jesús li contestà:
— «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament.
Aquest és el manament més gran i el primer de tots.
El segon és molt semblant:
Estima els altres com a tu mateix.
Tots els manaments escrits en els llibres de la llei i dels profetes venen d’aquests dos.»
Paraula del Senyor.
II
Aneu a fer deixebles de tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 28, 18-20
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Però alguns dubtaren. Jesús s’acostà i els digué:
— «Se m’ha donat plena autoritat en el cel i en la terra. Aneu a fer deixebles de tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»
Aneu a fer deixebles de tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 28, 18-20
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Però alguns dubtaren. Jesús s’acostà i els digué:
— «Se m’ha donat plena autoritat en el cel i en la terra. Aneu a fer deixebles de tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»
Paraula del Senyor.
III
Joan va batejar Jesús en el Jordà
Lectura de l’Evangeli segons sant Marc 1, 9-11
Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. En sortir de l’aigua, va veure que el cel s’obria i que l’Esperit,
com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Tu ets el meu Fill amat, en tu m’he complagut».
Paraula del Senyor.
IV
Deixeu que els infants vinguen a mi
Lectura de l’Evangeli segons sant Marc 10, 13-16
En aquell temps, portaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els reprenien. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:
— «Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el regne de Déu és dels qui són com ells. En veritat us ho dic: qui no aculli el regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà.»
I els prenia en braços i els beneïa imposant-los les mans.
Paraula del Senyor.
V
Escolta, Israel: ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor
Lectura de l’Evangeli segons sant Marc 12, 28b-34
En aquell temps, un dels mestres de la llei anà a buscar Jesús, i li va fer esta pregunta:
En aquell temps, portaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els reprenien. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:
— «Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el regne de Déu és dels qui són com ells. En veritat us ho dic: qui no aculli el regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà.»
I els prenia en braços i els beneïa imposant-los les mans.
Paraula del Senyor.
V
Escolta, Israel: ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor
Lectura de l’Evangeli segons sant Marc 12, 28b-34
En aquell temps, un dels mestres de la llei anà a buscar Jesús, i li va fer esta pregunta:
— «¿Quin és el primer de tots els manaments de la llei?»
Jesús li respongué:
— «El primer és: “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces.” El segon és aquest: “Estima els altres com a tu mateix.” No hi ha cap manament més gran que aquests.»
El mestre de la llei li digué:
— «Molt bé, mestre. Tens tota la raó quan dius que el Senyor és l’únic i que no n’hi ha cap altre fora d’ell, i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix, val més que tots els holocaustos i sacrificis.»
Jesús, veient que havia parlat sàviament, li digué:
— «No estàs lluny del regne de Déu.»
I ningú s’atreví a fer-li cap altra pregunta.
Paraula del Senyor.
VI
Ningú pot veure el regne de Déu si no neix de dalt
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 3, 1-6
En aquell temps, hi havia un fariseu que es deia Nicodem. Era un dirigent
dels jueus. Aquest home anà de nit a Jesús i li digué:
— «Rabí, sabem que sou un mestre que ve de Déu, perquè ningú podria fer aquests senyals que tu feu si Déu no estigués amb ell.»
Jesús li respongué:
— «En veritat, en veritat t’ho dic: ningú pot veure el regne de Déu si no neix de dalt.»
Jesús li respongué:
— «El primer és: “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces.” El segon és aquest: “Estima els altres com a tu mateix.” No hi ha cap manament més gran que aquests.»
El mestre de la llei li digué:
— «Molt bé, mestre. Tens tota la raó quan dius que el Senyor és l’únic i que no n’hi ha cap altre fora d’ell, i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix, val més que tots els holocaustos i sacrificis.»
Jesús, veient que havia parlat sàviament, li digué:
— «No estàs lluny del regne de Déu.»
I ningú s’atreví a fer-li cap altra pregunta.
Paraula del Senyor.
VI
Ningú pot veure el regne de Déu si no neix de dalt
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 3, 1-6
En aquell temps, hi havia un fariseu que es deia Nicodem. Era un dirigent
dels jueus. Aquest home anà de nit a Jesús i li digué:
— «Rabí, sabem que sou un mestre que ve de Déu, perquè ningú podria fer aquests senyals que tu feu si Déu no estigués amb ell.»
Jesús li respongué:
— «En veritat, en veritat t’ho dic: ningú pot veure el regne de Déu si no neix de dalt.»
Li diu Nicodem:
— «¿Com pot neixer un home que ja és vell? ¿ És que pot entrar altra vegada en les entranyes de la mare i tornar a neixer?»
Jesús li respon:
— «En veritat, en veritat t’ho dic: ningú pot entrar en el regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit. De la carn en naix carn, de l’Esperit en naix Esperit.»
Paraula del Senyor.
VII
Una font brollarà sempre per a donar vida eterna
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 4, 5-14
En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allí es troba el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, estava assentat bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions.
Arribà una dona samaritana, que venia a pouar aigua. Jesús li diu:
— «Dona’m aigua.»
Li diu la samaritana:
— «¿Com? ¿Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc una dona samaritana?»
Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans.
— «¿Com pot neixer un home que ja és vell? ¿ És que pot entrar altra vegada en les entranyes de la mare i tornar a neixer?»
Jesús li respon:
— «En veritat, en veritat t’ho dic: ningú pot entrar en el regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit. De la carn en naix carn, de l’Esperit en naix Esperit.»
Paraula del Senyor.
VII
Una font brollarà sempre per a donar vida eterna
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 4, 5-14
En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allí es troba el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, estava assentat bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions.
Arribà una dona samaritana, que venia a pouar aigua. Jesús li diu:
— «Dona’m aigua.»
Li diu la samaritana:
— «¿Com? ¿Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc una dona samaritana?»
Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans.
Jesús li respongué:
— «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li dones aigua, series tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada.»
Ella li diu:
— «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per a pouar l’aigua. ¿D’on la traieu, l’aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Vós sou més gran que ell?»
Jesús li respongué:
— «Els qui beuen d’aquesta aigua tornen a tindre set, però qui begui de la que jo li donaré mai més tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dins d’ell per a donar-li vida eterna.»
— «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li dones aigua, series tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada.»
Ella li diu:
— «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per a pouar l’aigua. ¿D’on la traieu, l’aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Vós sou més gran que ell?»
Jesús li respongué:
— «Els qui beuen d’aquesta aigua tornen a tindre set, però qui begui de la que jo li donaré mai més tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dins d’ell per a donar-li vida eterna.»
Paraula del Senyor.
VIII
Qui creu té la vida eterna
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 6, 44-47
En aquell temps, Jesús digué a la gent:
— «Ningú pot vindre a mi si no l’atrau el Pare que m’ha enviat. I jo el ressuscitaré l’últim dia.
En els Profetes hi ha escrit: «tots seran instruïts per Déu.» Tots els qui han sentit l’ensenyança del Pare i l’han apresa venen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare.
Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna.»
Paraula del Senyor.
En aquell temps, Jesús digué a la gent:
— «Ningú pot vindre a mi si no l’atrau el Pare que m’ha enviat. I jo el ressuscitaré l’últim dia.
En els Profetes hi ha escrit: «tots seran instruïts per Déu.» Tots els qui han sentit l’ensenyança del Pare i l’han apresa venen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare.
Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna.»
Paraula del Senyor.
IX
Naixeran rius d’aigua viva
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 7, 37b-39
En aquell temps, Jesús s’alçà i cridà:
— «Si algú té set, que vinga a mi, i que bega. Com diuen les Escriptures, naixeran rius d’aigua viva de l’interior de qui creu en mi.»
Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell.
Paraula del Senyor.
X
Anà a Siloé, es rentà i, quan tornà, hi veia
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 9, 1-7
En aquell temps, Jesús, mentre passava, va veure un ceg de naixement. Els
deixebles li preguntaren:
— «Rabí, ¿qui va pecar perquè nasquera ceg, ell o els seus pares?»
Jesús contestà:
Naixeran rius d’aigua viva
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 7, 37b-39
En aquell temps, Jesús s’alçà i cridà:
— «Si algú té set, que vinga a mi, i que bega. Com diuen les Escriptures, naixeran rius d’aigua viva de l’interior de qui creu en mi.»
Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell.
Paraula del Senyor.
X
Anà a Siloé, es rentà i, quan tornà, hi veia
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 9, 1-7
En aquell temps, Jesús, mentre passava, va veure un ceg de naixement. Els
deixebles li preguntaren:
— «Rabí, ¿qui va pecar perquè nasquera ceg, ell o els seus pares?»
Jesús contestà:
— « Ni ell ni els seus pares van pecar; és a fi que es revelen en ell les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de fer les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta i no podrà fer-les ningú. Mentre estic en el món soc la llum del món.»
Dit això, va escopir en terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del ceg i li digué:
— «Ves a lrentar-te a la piscina de Siloé.» Aquest nom significa ‘Enviat’.
Ell hi anà, es rentà i, quan tornà, hi veia.
Paraula del Senyor.
XI
El qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 15, 1-11
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
— «Jo soc el cep verdader, i el meu Pare és el vinyater. El sarment que no dona fruit en mi, el Pare el talla, però el que dona fruit, l’esporga perquè encara en doni més. Vosaltres ja esteu nets gràcies a la paraula que us he anunciat.
Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com el sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar fruit si no esteu en mi.
Jo soc el cep i vosaltres els sarments. El qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Al qui no està en mi, el tiren fora com al sarment i se seca. Després els arrepleguen, els llancen al foc, i cremen. Si esteu en mi, i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu.
— «Ves a lrentar-te a la piscina de Siloé.» Aquest nom significa ‘Enviat’.
Ell hi anà, es rentà i, quan tornà, hi veia.
Paraula del Senyor.
XI
El qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 15, 1-11
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
— «Jo soc el cep verdader, i el meu Pare és el vinyater. El sarment que no dona fruit en mi, el Pare el talla, però el que dona fruit, l’esporga perquè encara en doni més. Vosaltres ja esteu nets gràcies a la paraula que us he anunciat.
Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com el sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar fruit si no esteu en mi.
Jo soc el cep i vosaltres els sarments. El qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Al qui no està en mi, el tiren fora com al sarment i se seca. Després els arrepleguen, els llancen al foc, i cremen. Si esteu en mi, i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu.
La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.
Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor .
Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa.»
Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa.»
Paraula del Senyor.
XII
Li donà una llançada al costat i a l’instant en va sortir sang i aigua
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 19, 31-35
Era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedèssin en les creus durant el repòs de dissabte, i més perquè aquell dissabte era un dia solemníssim. Per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i treguèssin els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l’altre que havia sigut crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l’instant en va sortir sang i aigua.
En dona testimoni el qui ho va veure. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu.
Paraula del Senyor.
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan 19, 31-35
Era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedèssin en les creus durant el repòs de dissabte, i més perquè aquell dissabte era un dia solemníssim. Per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i treguèssin els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l’altre que havia sigut crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l’instant en va sortir sang i aigua.
En dona testimoni el qui ho va veure. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu.
Paraula del Senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada