DIUMENGE DE RAMS
LA PASSIÓ DEL SENYOR
COMMEMORACIÓ DE L’ENTRADA DEL SENYOR A JERUSALEM
Tothom es reuneixen en un lloc apropiat fora de l’església a la qual es dirigirà la processó té els rams a la mà.
El celebrant i els altres ajudants, van al lloc on hi ha el poble reunit i comença la celebració
V. En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
R. Amén.
V. Que el Senyor, que encamina els nostres cors a estimar-lo i a sofrir amb constància, com Jesucrist, sigui amb tots vosaltres.
R.I amb el vostre esperit.
A continuació el celebrant diu:
Sigueu benvinguts, germanes i germans. Ens apleguem, aquest Diumenge de Rams, per començar les celebracions de la Setmana Santa. I avui, amb els nostres rams, recordem el moment en què Jesús va entrar a Jerusalem muntat en un ase, mentre tothom l’aclamava amb entusiasme. També nosaltres l’aclamem, perquè creiem en ell, perquè volem seguir-lo en el seu camí en aquests dies sants, perquè estem convençuts que la seva passió, mort i resurrecció ens obre també a nosaltres les portes de la vida.
Després de la monició, el celebrant, amb les mans juntes, diu una d’aquestes oracions:
Any I
Preguem.
a fi que nosaltres, que acompanyem amb alegria
el nostre Rei, Crist, puguem arribar a la Jerusalem eterna,
per la bondat d’aquell que viu i regna pels segles dels segles.
R. Amén.
Any II
Preguem.
Senyor, augmenteu la fe dels qui esperen en vós
i escolteu la pregària dels qui us supliquen,
per tal que, els qui avui presentem els nostres rams
al Crist triomfant, us oferim també el fruit de les bones obres, en ell, que viu i regna pels segles dels segles.
R. Amén.
Aspergeix els rams amb aigua beneita i proclama l’evangeli com de costum.
Evangeli
Any A
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 21,1-11
Quan eren prop de Jerusalem, arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres. Allà Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d'aquí al davant, i trobareu tot seguit una somera fermada, amb el seu pollí. Deslligueu-la i porteu-me'ls. Si algú us deia res, responeu-li que el Senyor els ha de menester, però els tornarà de seguida».
Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «Digueu a la ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa humilment la seva entrada, muntat en una somera, en un pollí, fill d'un animal de càrrega».
Els deixebles hi anaren, feren el que Jesús els havia manat, portaren la somera i el pollí, els guarniren amb els seus mantells, i ell hi pujà. Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, altres tallaven branques dels arbres per encatifar el camí i la gent que anava al davant i que el seguia cridava: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel».
Quan hagué entrat a Jerusalem, s'agità tota la ciutat. Molts preguntaven: «Qui és aquest?». La gent que anava amb ell responia: «És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea».
Any B
Lectura de l'evangeli segons sant Marc 11,1-10
Quan s'acostaven a Jerusalem, vora Betfagé i Betània, cap a la muntanya de les Oliveres, Jesús envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d'aquí al davant, i així que hi entrareu trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava: Per què ho feu?, digueu-li: el Senyor l'ha de menester, i de seguida el tornarà aquí.»
Ells se n'anaren i trobaren un pollí fermat, fora, al portal d'una casa, i el deslligaren. Alguns dels qui eren allà els deien: «Què feu, que deslligueu el pollí?» Ells respongueren tal com els havia dit Jesús, i els deixaren fer. Porten a Jesús el pollí, el guarneixen amb els seus mantells i ell hi puja.
Molts estenien els mantells pel camí, i d'altres, ramatge que collien dels camps, i els qui el precedien o el seguien cridaven: «Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Beneït el Regne del nostre pare David, que està a punt d'arribar. Hosanna a dalt del cel.»
O bé:
Lectura de l'evangeli segons sant Joan 12,12-16
En aquell temps, la gentada que havia vingut a la festa, quan va saber que Jesús arribava a Jerusalem, collí palmes i sortí a rebre'l cridant: «Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d'Israel.» Jesús trobà un pollí i va pujar-hi tal com diu l'Escriptura: «No tinguis por, ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa la seva entrada muntat en un pollí d'ase.»
De moment els deixebles no en sabien res, d'això, però quan Jesús ja havia estat glorificat, recordaren que l'Escriptura deia tot això d'ell, i que això mateix era el que ells li havien fet.
De moment els deixebles no en sabien res, d'això, però quan Jesús ja havia estat glorificat, recordaren que l'Escriptura deia tot això d'ell, i que això mateix era el que ells li havien fet.
Any C
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 19,28-40
En aquell temps, Jesús anava al davant pujant a Jerusalem. Quan era a prop de Bet-Fagué i de Bet-Hània, a la muntanya de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d'aquí al davant i, entrant, hi trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava per què el deslligueu, respondreu que el Senyor l'ha de menester». Els dos que Jesús enviava se n'anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. Mentre deslligaven el pollí, els amos els digueren: «Per què el deslligueu?». Ells respongueren: «El Senyor l'ha de menester». Portaren el pollí a Jesús, el guarniren tirant-li els mantells a sobre i hi feren pujar Jesús.
A mesura que Jesús avançava estenien els mantells pel camí. Quan s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels seus addictes, plena d'alegria, començà de lloar Déu a grans crits per tots els prodigis que havien vist, i deien: «Beneït sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor. Pau al cel, i glòria allà dalt».
Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren: «Mestre, renya els teus seguidors». Ell respongué: «Us asseguro que si aquests callessin, cridarien
Després de l’evangeli es pot fer una breu homilia, si es creu convenient.
El celebrant diu:
Germans estimats:
Imitem el poble que aclamava Jesús
i caminem en pau.
I tot seguit comença la processó cap a l’església on hi haurà la celebració eucarística. Precedeix el turiferari amb l’encenser fumejant, segueix el cruciferari, amb la creu adornada amb branques d’olivera, enmig dels dos ceroferaris amb els ciris encesos. Després el celebrant i tot el poble amb els rams a les mans.
El celebrant, en arribar a l’altar el besa i l’encensa. Després va a la seu i omeses les altres parts de la missa, per acabar la processó, diu la col·lecta del dia.
Col·lecta
Preguem.
Déu omnipotent i etern,
vós, per donar-nos un model d’humilitat,
heu volgut que el nostre Salvador
es fes home i que morís en la creu;
feu-nos aprendre la lliçó dels seus sofriments
per a poder participar en la seva resurrecció.
Per nostre Senyor Jesucrist.
R. Amén.
LITÚRGIA DE LA PARAULA
Lectura primera
Lectura del llibre d'Isaïes 50,4-7
El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l'orella, perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m'ha parlat a cau d'orella i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere: he parat l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui m'arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades. El Senyor Déu m'ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.
Paraula de Déu.
Salm responsorial 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)
Tots els qui em veuen es riuen de mi,
amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:
«S'ha adreçat al Senyor; que l'alliberi, doncs;
que el salvi, si tant se l'estima».
R. Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?
M'envolta una munió de gossos,
em rodeja un estol de malfactors,
m'han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos. R.
Es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba.
Almenys vós, Senyor, no us allunyeu;
força meva, cuiteu a defensar-me. R.
Anunciaré als meus germans el vostre nom,
us lloaré enmig del poble reunit.
Fidels del Senyor, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d'Israel. R.
Lectura segona
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips 2,6-11
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d'esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s'abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
Paraula de Déu.
Evangeli
Monició abans de l’aclamació de la Passió
Disposem-nos ara a escoltar, en el centre de la nostra celebració d’avui, el relat de la passió del Senyor. Contemplem el camí de Jesús cap a la mort, per amor i fidelitat a Déu i a nosaltres, i agraïm-li la seva entrega. Perquè de la creu de Jesús en brolla la nostra vida.
Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9
Crist es feu per nosaltres obedient
fins a la mort i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exalçat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom.
Any A
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu 26,14-27,66
C. En aquell temps, un dels dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots i els digué:
S. «Estic disposat a entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?»
C. Ells li pagaren trenta monedes de plata, i des d'aleshores buscava una ocasió per entregar-lo.
C. El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús:
S. «On voleu que us preparem el sopar per menjar l'anyell pasqual?»
C. Ell respongué:
+ «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu: El mestre diu: El meu moment s'acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva».
C. Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i prepararen el sopar pasqual.
C. Cap al tard, es posà a taula amb els dotze. I digué tot menjant:
+ «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà».
C. Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits:
S. «No soc pas jo, Senyor?»
C. Jesús contestà:
+ «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l'home fa el camí que les Escriptures havien predit d'ell, però ai de l'home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut».
C. Judes, el qui el traïa, li preguntà:
S. «No soc pas jo, rabí?»
C. Jesús li contestà:
+ «Sí que ho ets».
C. Mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i digué tot donant-lo als deixebles:
+ «Preneu i mengeu-ne; això és el meu cos».
C. Després prengué un calze, digué l'acció de gràcies i els el donà tot dient:
+ «Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tots els homes en remissió dels pecats. Us asseguro que des d'ara no beuré d'aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu Pare».
C. Després de cantar l'himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.
C. Llavors Jesús els digué:
+ «Aquesta nit tots tindreu de mi un desengany, perquè l'Escriptura diu: "Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran". Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea».
C. Pere li digué:
S. «Ni que tots es desenganyin de vós, jo, mai».
C. Jesús li respon:
+ «T'ho dic amb tota veritat: Aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades».
C. Li diu Pere:
S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré».
C. I tots els deixebles digueren el mateix.
C. Llavors Jesús arribà amb els seus deixebles a una propietat anomenada Guet-Semaní, i els diu:
+ «Seieu aquí mentre vaig allà a pregar».
C. Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els digué:
+ «Sento una tristor a l'ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu juntament amb mi».
C. Ell s'avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava: + «Pare meu, si és possible, que aquest calze s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com vós voleu».
C. Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:
+ «Així no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L'esperit està decidit a tot, però l'home és feble».
C. Se n'anà per segona vegada i pregà:
+ «Pare meu, si aquest calze no pot passar sense que jo el begui, que es faci la vostra voluntat».
C. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà, doncs, i se n'anà a pregar per tercera vegada, tot repetint la mateixa súplica. Se'n va després cap als deixebles i els diu:
+ «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l'hora. El Fill de l'home és entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí».
C. Encara parlava Jesús quan arribà Judes, un dels dotze, amb molta gent, armada amb espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal:
S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo».
C. Immediatament s'acostà a Jesús i li digué:
S. «Déu vos guard, rabí».
C. I el besà. Però Jesús li contestà:
+ «Company, estigues pel que has vingut a fer».
C. Llavors detingueren Jesús, i un dels qui anaven amb ell desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué:
+ «Torna a embeinar l'espasa: tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m'enviaria més de dotze legions d'àngels. Però llavors, com es compliria el que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?»
C. Llavors Jesús s'adreçà a la gent i els digué:
+ «Heu vingut a agafar-me, armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu assegut al temple ensenyant, i mai no em detinguéreu. Però tot ha passat així perquè es complís el que havien escrit els profetes».
C. Llavors tots els deixebles el deixaren sol i fugiren.
C. Els qui havien detingut Jesús se l'endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati i s'assegué entre els guardes, esperant el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, tot i que s'havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment se'n presentaren dos amb aquesta acusació:
S. «Aquest ha dit: "Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies"».
C. El gran sacerdot s'aixecà i preguntà a Jesús:
S. «No et vols defensar de res? Què en dius, de les acusacions que et fan aquests testimonis?»
C. Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué:
S. «Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu».
C. Jesús li respon:
+ «Sí, teniu raó. Us asseguro que des d'ara veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel».
C. Llavors el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot cridant:
S. «Ha blasfemat! Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla?»
C. Ells respongueren:
S. «Mereix pena de mort».
C. Llavors li escopien a la cara i li pegaven; altres el bufetejaven i li deien: S. «Profetitza, Messies; endevina qui t'ha pegat».
C. Mentrestant Pere s'estava assegut fora, al pati. Una criada se li acostà per dir-li:
S. «Tu també hi anaves amb Jesús, el Galileu».
C. Però ell ho negà davant de tothom i li digué:
S. «No sé de què em parles».
C. Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada s'hi fixà i digué als qui eren allí:
S. «Aquest anava amb Jesús, el Natzarè».
C. Pere ho tornà a negar i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc els qui eren allà s'acostaren i digueren a Pere:
S. «És veritat que hi anaves, amb ells; se't nota fins i tot en el parlar».
C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, em negaràs tres vegades», i així que va ser fora, va plorar amargament.
C. Quan s'hagué fet de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per decretar la seva mort. Se l'endugueren encadenat i l'entregaren a Pilat, el governador romà.
C. Quan Judes, el qui l'havia traït, veié que l'havien condemnat, es penedí del que havia fet. Retornà les trenta monedes als grans sacerdots i als notables i els digué:
S. «He pecat entregant a la mort un home innocent».
C. Ells, per tota resposta, li digueren:
S. «A nosaltres ens vens amb això? Tu t'arreglaràs».
C. Ell llençà els diners al santuari, sortí a fora, se'n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren els diners, però es deien:
S. «No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d'una vida».
C. Després de discutir-ho, van comprar amb aquells diners el camp del Terrisser per sepultar els forasters. Per això encara avui s'anomena camp de Sang. Així es complí el que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d'un esclau, tal com l'avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m'havia indicat».
C. Jesús comparegué davant el governador. El governador l'interrogà:
S. «Ets tu el rei dels jueus?»
C. Jesús li digué:
+ «Sí, teniu raó».
C. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu:
S. «No sents quantes acusacions presenten contra tu?»
C. Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant que el governador n'estava tot sorprès. Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d'indultar un pres, el que la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Bar-Abàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué:
S. «Qui voleu que indulti, Bar-Abàs o Jesús, tingut per Messies?»
C. Perquè s'adonava que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva esposa li feu arribar aquest encàrrec:
S. «No vulguis saber res d'aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell».
C. Mentrestant els grans sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanessin l'indult de Bar-Abàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultés, ells li respongueren:
S. «Bar-Abàs».
C. Pilat els diu: S. «I de Jesús, tingut per Messies, què n'he de fer?»
C. Tots li respongueren:
S. «Que el crucifiquin».
C. Digué Pilat:
S. «Per què? Quin mal ha fet?»
C. Ells cridaven més fort encara:
S. «Que el crucifiquin».
C. Quan Pilat s'adonà que era inútil el seu intent i que més aviat crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant la gent i els digué:
S. «Jo no soc responsable de la sang d'aquest home; arregleu-vos vosaltres».
C. Tot el poble respongué:
S. «Que la responsabilitat d'aquesta sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills».
C. Llavors els deixà lliure Bar-Abàs i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.
C. Els soldats del governador s'endugueren Jesús a l'interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al front una corona d'espines que havien teixit, i a la mà dreta li posaren una canya. Després, per burlar-se'n, s'agenollaven davant d'ell i li deien:
S. «Salve, rei dels jueus».
C. També l'escopien i li prenien la canya per pegar-li al cap. Acabada la burla, li tragueren el mantell, li posaren els seus vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.
C. Quan sortien, trobaren un home de Cirena, que es deia Simó, i l'obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un indret anomenat Gólgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. I s'assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus». Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.
C. Els qui passaven l'insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien:
S. «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't tu mateix; si ets el Fill de Déu, baixa de la creu».
C. També se'n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien:
S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que és el rei d'Israel, que baixi ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l'alliberi, doncs, si tant se l'estima, ell que deia: Soc Fill de Déu».
C. Els bandolers que havien estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.
C. Des del migdia fins a mitja tarda s'estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força:
+ «Eli, Eli, lema sabactani?»
C. Que vol dir: + «Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?»
C. Alguns dels qui eren allí deien: S. «Ara crida Elies». C. Un d'ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d'una canya perquè begués. Però els altres li deien:
S. «Deixa'l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo».
C. Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.
Aquí tothom s'agenolla, i fa una pausa
C. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s'esberlaren, els sepulcres s'obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven; després de la resurrecció de Jesús sortiren dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s'aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot el que havia passat, s'esveraren molt i deien:
S. «És veritat: Aquest home era Fill de Déu».
C. També moltes dones eren allà mirant-s'ho de lluny. Havien seguit Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.
C. Cap al tard vingué un home ric d'Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donessin el cos. Josep el prengué, l'amortallà amb un llençol i el posà en el sepulcre nou que ell s'havia fet tallar a la roca. Després feu rodolar una gran pedra, per tancar l'entrada del sepulcre, i se n'anà. Maria Magdalena i l'altra Maria eren allà, assegudes davant el sepulcre.
C. L'endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació a trobar Pilat per dir-li:
S. «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor quan encara vivia va dir: "Al cap de tres dies ressuscitaré". Doneu ordre de guardar el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els deixebles anessin a robar-lo i diguessin al poble: "Ha ressuscitat d'entre els morts". Seria una impostura pitjor que la primera».
C. Pilat els digué:
S. «Podeu disposar d'una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu».
C. Ells anaren al sepulcre i l'asseguraren segellant-ne l'entrada i posant-hi guàrdia.
Paraula del Senyor.
Any B
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc Mc 14,1-15,47
C. Quan faltaven dos dies per a la festa de la Pasqua i dels Àzims, els grans sacerdots i els mestres de la Llei discutien quina seria la manera més astuta d'apoderar-se de Jesús i de matar-lo. Deien:
S. «No podem fer-ho en un acte de la festa; potser el poble s'avalotaria».
C. A Bet-Hània, a casa de Simó el leprós, mentre Jesús era a taula, vingué una dona amb un gerret d'alabastre que contenia un perfum preuadíssim de nard autèntic. La dona trencà l'alabastre i vessà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns s'ho miraren malament i comentaven entre ells:
S. «Per què malgastar el perfum d'aquesta manera? S'hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar-ho als pobres».
C. I estaven disgustats amb ella. Però Jesús digué:
+ «Deixeu-la estar. Per què la inquieteu? Això que ha fet amb mi és molt bo. Els pobres els teniu sempre amb vosaltres i els podreu fer bé sempre que voldreu, però a mi, no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que ha pogut: s'ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que seré amortallat. Us ho dic amb tota veritat: Quan aquesta bona nova serà proclamada a tot el món, també diran això que ha fet aquesta dona, perquè Déu li ho tingui present».
C. Judes Iscariot, un dels dotze, se n'anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. Ells se n'alegraren i prometeren de donar-li una paga. I buscava com podria fer-ho en un bon moment.
C. El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l'anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús:
S. «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l'anyell pasqual?»
C. Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna:
+ «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l'allotjareu per poder menjar l'anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar».
C. Els deixebles se n'anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.
C. Cap al tard, vingué Jesús amb els dotze. Posats a taula, Jesús digué tot menjant:
+ «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi».
C. Ells es posaren tots tristos i començaren a dir-li, un per un: S. «No soc pas jo?»
C. Jesús els digué:
+ «Un dels dotze que suca amb mi en el mateix plat. El Fill de l'home fa el camí que les Escriptures havien predit d'ell, però ai de l'home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut».
C. I mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué:
+ «Preneu-lo: això és el meu cos».
C. Després prengué un calze, digué l'acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué:
+ «Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d'aquest fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell en el Regne de Déu».
C. Després de cantar l'himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres. I Jesús els digué:
+ «Tots tindreu un desengany, perquè l'Escriptura diu: Mataré el pastor, i les ovelles es dispersaran. Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea».
C. Pere li digué:
S. «Ni que tots es desenganyin, jo, no».
C. Jesús li respongué: + «T'ho dic amb tota veritat: Avui, aquesta mateixa nit, tu, abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades». C. Però ell insistia:
S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré».
C. I tots els altres deien el mateix.
C. Arribaren a una propietat anomenada Guet-Semaní, i Jesús diu als deixebles:
+ «Seieu aquí mentre jo prego».
C. Prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà de sentir-se esglaiat i abatut. I els digué:
+ «Sento una tristor a l'ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu».
C. Ell s'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. Deia:
+ «Abbà, Pare, a vós tot us és possible: allunyeu de mi aquest calze. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que vós voleu».
C. Després va cap als deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:
+ «Simó, dorms? No has estat capaç de vetllar ni una hora? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L'esperit està decidit a tot; però l'home és feble».
C. Se n'anà una altra vegada i pregà repetint les mateixes paraules. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven, i no sabien què respondre-li. Ve després per tercera vegada i els diu:
+ «Ja podeu dormir tranquils. És massa tard. Ha arribat l'hora, el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí».
C. Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presentà Judes, un dels dotze. L'acompanyava gent armada amb espases i garrots que venia de part dels grans sacerdots i notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya: S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur».
C. Tot seguit se li acosta i li diu:
S. «Rabí».
C. I el besà. Ells detingueren Jesús. Però un dels presents desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot. Jesús els digué: + «Heu vingut a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu amb vosaltres al temple ensenyant i mai no em detinguéreu. És que s'havien de complir les Escriptures».
C. Llavors tots el deixaren sol i fugiren. El seguia un jove cobert només amb un llençol, i el van agafar, ell deixà el llençol i fugí tot nu.
C. S'endugueren Jesús al palau del gran sacerdot, i s'hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. Pere el seguia de lluny fins al pati interior del palau del gran sacerdot, i s'estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, perquè, tot i que eren molts els qui declaraven en fals contra ell, les seves declaracions no concordaven. També s'alçaren alguns que presentaven aquesta falsa acusació:
S. «Nosaltres vam sentir que deia això: Jo destruiré aquest santuari, fet de mà d'homes, i en tres dies en reconstruiré un altre, no fet de mà d'homes».
C. Però ni així no concordava la seva declaració. Llavors el gran sacerdot s'aixecà, es posà al mig i preguntà a Jesús:
S. «No et vols defensar de res? Què ens dius de les acusacions que et fan aquests testimonis?»
C. Però ell callava i no es defensava de res. Llavors el gran sacerdot li va fer aquesta pregunta:
S. «Ets tu el Messies, el fill d'aquell que és beneït?»
C. Jesús respongué:
+ «Sí que el soc, i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel».
C. Però el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot dient:
S. «Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos heu sentit la blasfèmia. Què us en sembla?»
C. Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. Alguns començaren a escopir-lo, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:
S. «Profetitza».
C. I els guardes li donaven bufetades.
C. Mentre Pere era a baix, al pati, ve una de les criades del gran sacerdot i, en veure'l allà escalfant-se, se'l mira bé i diu:
S. «Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús».
C. Però ell ho negà i digué:
S. «No sé res d'això que em parles».
C. Sortí a fora, cap al vestíbul, i el gall cantà; i la criada, en veure'l, començà una altra vegada a dir als qui eren allà:
S. «Aquest home és d'ells».
C. Pere tornà a negar-ho. Poc després els qui eren allà li tornaren a dir:
S. «Segur que ho ets. Se't coneix fins i tot que ets galileu».
C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home de qui parlaven. En aquell moment el gall cantà una altra vegada, i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades», i esclatà en plors.
C. Tot seguit, de bon matí, els grans sacerdots amb els notables del poble i els mestres de la Llei i tot el sanedrí, celebraren una sessió, encadenaren Jesús, el dugueren i l'entregaren a Pilat. Pilat l'interrogà:
S. «Ets tu el rei dels jueus?»
C. Ell li respongué:
+ «Sí, teniu raó».
C. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat li preguntà altra vegada:
S. «No et vols defensar de res? Mira quantes acusacions et fan».
C. Però Jesús ja no li respongué res més, tant, que Pilat n'estava sorprès. Cada any, per la festa, Pilat els indultava el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Bar-Abàs, empresonat amb els revoltosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, pujà i començà a demanar a Pilat que els concedís el que solia fer. Pilat els digué:
S. «Voleu que us indulti el rei dels jueus?»
C. Perquè s'adonà que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots excitaren la gent perquè fessin indultar Bar-Abàs. Pilat tornà a parlar-los i els deia:
S. «I de Jesús, que teniu per rei dels jueus, què n'he de fer?» C. La gent cridà:
S. «Crucifiqueu-lo».
C. Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Bar-Abàs, i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.
C. Els soldats el conduïren a l'interior del pati del palau, que és el pretori, convocaren tota la tropa, el vestiren de porpra, el coronaren amb una corona d'espines que havien teixit i es posaren a saludar-lo: S. «Salve, rei dels jueus».
C. Després li pegaven al cap amb una canya, l'escopien i s'agenollaven com si li fessin homenatge. Acabada la burla, li tragueren el vestit de porpra, li posaren els seus vestits i se l'endugueren a fora per crucificar-lo.
C. I obligaren a carregar-se la creu de Jesús un tal Simó de Cirena, pare d'Alexandre i de Rufus, que passava tornant del camp. Portaren Jesús a l'indret del Gólgota, que, traduït, vol dir «lloc de la Calavera».
C. I li oferien vi adobat amb mirra, però no en va prendre. El crucificaren i es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus, a veure què treia cadascun. Era mig matí quan el crucificaren. En un rètol constava la causa de la seva condemna: «El rei dels jueus». Juntament amb ell crucificaren dos bandolers, un a la seva dreta i un altre a la seva esquerra.
C. Els qui passaven l'insultaven, movien el cap amb aire de mofa i deien:
S. «Ah, tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't tu mateix i baixa de la creu».
C. També se'n burlaven els grans sacerdots comentant amb els mestres de la Llei:
S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix. El Messies, el rei d'Israel, que baixi ara de la creu, i nosaltres, quan ho veurem, creurem en ell».
C. També li feien retrets els qui havien estat crucificats amb ell.
C. Arribat el migdia s'estengué per tota la terra una fosca fins a mitja tarda. I a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força:
+ «Elohi, Elohi, lamà sabactani?»
C. Que traduït vol dir:
+ «Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?»
C. Alguns dels qui eren allí deien:
S. «Mireu com crida Elies».
C. Un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d'una canya perquè begués, i deia:
S. «Deixeu, a veure si ve Elies a desclavar-lo».
C. Jesús llançà un gran crit i expirà.
Aquí tothom s'agenolla, i fa una pausa.
C. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava dret davant d'ell, quan veié com havia expirat digué:
S. «És veritat; aquest home era Fill de Déu».
C. També hi havia unes dones mirant-s'ho de lluny. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el menor i de Josep, i Salomé, que havien seguit Jesús quan era a Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos; n'hi havia també moltes altres, que havien pujat amb ell a Jerusalem.
C. Ja cap al tard, com que era divendres, a punt de començar el repòs del dissabte, Josep d'Arimatea, membre honorable del sanedrí, que esperava també el Regne de Déu, va atrevir-se a anar a trobar Pilat i a demanar-li el cos de Jesús. Pilat s'estranyà que ja fos mort. Cridà el centurió per informar-se'n, i un cop ho sabé per ell, donà el cos a Josep. Josep comprà un llençol, desclavà Jesús, l'amortallà amb el llençol, i el posà en un sepulcre tallat a la roca. Després feu rodolar una gran pedra per tancar l'entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria de Josep miraven on l'enterraven.
Paraula del Senyor.
Any C
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc 22,14-23,56
C. Arribada l'hora, Jesús es posà a taula, i els apòstols s'hi posaren amb ell. Jesús els digué:
+ «Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua s'haurà complert en el Regne de Déu».
C. Després prengué un calze, pronuncià l'acció de gràcies i digué:
+ «Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més d'aquest fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu».
C. Llavors prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:
+ «Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això que és el meu memorial».
C. I feu igualment amb el calze, havent sopat, tot dient:
+ «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Però mireu, la mà del qui em traeix és aquí, juntament amb la meva, sobre aquesta taula, perquè el Fill de l'home fa el seu camí, com havia estat decidit per endavant. Però ai de l'home que el traeix».
C. Ells començaren a discutir quin d'ells seria capaç de fer una cosa com aquesta. Després hi hagué una disputa entre ells sobre quin havia de ser considerat el més important. Jesús els digué:
+ «Els reis de totes les nacions disposen com a amos dels seus súbdits, i els qui tenen autoritat es donen el títol de "benefactors". Entre vosaltres no ha de ser pas així: el més important d'entre vosaltres s'ha de comportar com si fos el més jove, i el qui mana s'ha de comportar com el criat que serveix. Qui és més important, el qui seu a taula o el criat que el serveix? Oi que ho és el qui seu a taula? Doncs jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix. Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i jo us dono la investidura reial que el meu Pare m'ha donat a mi: vosaltres menjareu i beureu a taula amb mi en el meu Regne, i us asseureu en trons per governar les dotze tribus d'Israel.
+ Simó, Simó, Satanàs us ha reclamat a tots per garbellar-vos com el blat, però jo he pregat per tu perquè no defalleixi la teva fidelitat. I tu, quan sigui fora, conforta els teus germans».
C. Pere li digué:
S. «Senyor, estic disposat a anar amb vós a la presó i a la mort».
C. Jesús li respon:
+ «T'ho asseguro, Pere: Avui, abans no canti el gall, hauràs negat tres vegades que em coneixes».
C. I els digué:
+ «Quan us vaig enviar sense bossa, ni sarró ni calçat, us va faltar mai res?»
C. Li respongueren:
S. «No ens va faltar res».
C. Ell els digué:
+ «Doncs ara, si teniu bossa emporteu-vos-la, amb el sarró i tot, i si no teniu espasa, veneu-vos el mantell per comprar-vos-la; perquè allò que diu l'Escriptura: "El van comptar entre els delinqüents", us asseguro que s'ha de complir en mi; tot el que es refereix a mi s'està complint».
C. Ells li digueren:
S. «Senyor, aquí hi ha dues espases».
C. Els respongué:
+ «N'hi ha de sobres».
C. Llavors sortí i se n'anà com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els seus deixebles. Arribat al lloc els digué:
+ «Pregueu Déu que no us deixi caure en la temptació».
C. Ell s'allunyà a una distància com la d'un tir de pedra, s'agenollà i pregava amb aquestes paraules:
+ «Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra».
C. Se li aparegué un àngel del cel que el confortava. En ple combat interior, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que queien fins a terra. Quan s'aixecà de la pregària, se n'anà cap als deixebles i els trobà adormits de tristor; i els digué:
+. «Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, que no caigueu en la temptació».
C. Encara parlava Jesús quan arribà gent; el qui es deia Judes, un dels dotze, els anava al davant i s'acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué: + «Judes, amb un bes traeixes el Fill de l'home?»
C. Els qui anaven amb Jesús quan veieren el que passava digueren: S. «Senyor, ataquem amb l'espasa?»
C. I un d'ells donà un cop d'espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta. Però Jesús digué:
+ «Deixeu-los estar».
C. I li tocà l'orella i el curà. Llavors Jesús digué als grans sacerdots, als oficials de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut allà per detenir-lo:
+ «Heu vingut armats amb espases i garrots, com si jo fos un bandoler. Mentre estava amb vosaltres al temple cada dia, no em vau tocar mai. Però ara és la vostra hora, ara les tenebres tenen el poder».
C. Ells se l'endugueren pres i el portaren al palau del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Encengueren foc al mig del pati, s'assegueren al voltant i Pere s'assegué amb ells. Una criada que el veié assegut vora el foc, se'l mirà i digué:
S. Aquest home també anava amb ell».
C. Ell ho negà:
S. «No, dona; no el conec de res».
C. Poc després un altre que el veié li deia:
S. «Tu també ets d'ells».
C. Pere li contestà:
S. «No, home; no ho soc pas».
C. Cosa d'una hora més tard, un altre s'hi entossudí: S. «Segur que aquest era d'ells: fins se li coneix que és galileu».
C. Pere respongué:
S. «No, home; no sé de què em parles».
C. En aquell moment, mentre el gall cantava, el Senyor es girà i mirà Pere; Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades». I així que va ser fora, va plorar amargament.
C. Els homes que guardaven Jesús, per burlar-se'n, li tapaven la cara, li pegaven i li deien:
S. «Prova de profetitzar: endevina qui t'ha pegat».
C. I deien moltes més coses per injuriar-lo.
C. Quan es va fer de dia es van reunir tots els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei i portaren Jesús al sanedrí. Allà li demanaven:
S. «Si ets tu el Messies, digue'ns-ho».
C. Ell els contestà:
+ «Si us dic que sí, no em creureu. Si us faig preguntes, no em respondreu. Però des d'ara el Fill de l'home estarà assegut a la dreta del Poder de Déu».
C. Tots li digueren:
S. «Per tant, ets el Fill de Déu?»
C. Ell els respongué:
+ «Sí que ho soc, teniu raó».
C. Ells digueren:
S. «Quina falta ens fan els testimonis? Nosaltres mateixos ho hem sentit dels seus propis llavis».
C. Llavors (els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei) s'alçaren tots i el dugueren a Pilat. I començaren així la seva acusació:
S. «Hem trobat aquest home que subleva el nostre poble, prohibeix de pagar tribut al Cèsar i pretén que és el Messies, el rei».
C. Pilat l'interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?»
C. Ell li respongué:
+ «Sí, teniu raó».
C. Pilat digué als grans sacerdots i a la gent:
S. «No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar».
C. Ells insistien:
S. «Somou el poble, escampant les seves doctrines per tot el país dels jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat fins aquí».
C. Quan Pilat sentí això, preguntà si aquell home era galileu. En saber que pertanyia a la jurisdicció d'Herodes, l'hi envià. Precisament aquells dies Herodes es trobava a Jerusalem.
C. Herodes s'alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava, perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei hi eren presents i l'acusaven amb força. Però Herodes amb la seva tropa, el menyspreà i, per riure's d'ell, li posà un vestit sumptuós i l'envià altre cop a Pilat. Aquell dia Herodes i Pilat, que havien estat enemistats, es reconciliaren.
C. Pilat cridà els grans sacerdots, les autoritats i la gent, i els digué:
S. «M'heu portat aquest home com si sublevés el poble, però jo, que l'he interrogat davant vostre, no trobo que hagi comès cap dels delictes de què l'acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l'ha tornat a enviar. Ningú no ha trobat res que mereixi la pena de mort. Per tant, li donaré un càstig per escarmentar-lo, i el deixaré anar».
C. Però tota la multitud cridà:
S. «Mateu-lo, aquest; indulteu-nos Bar-Abàs».
C. Bar-Abàs havia estat empresonat amb motiu d'una revolta i d'un assassinat que hi havia hagut a la ciutat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaren: S. «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo».
C. Pilat respongué per tercera vegada:
S. «Per què? Quin mal ha fet? Jo no trobo que hagi comès res que pugui merèixer pena de mort; li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar».
C. Però ells insistien demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I s'imposaven a força de cridar. Llavors Pilat es decidí a concedir-los allò que demanaven: indultà aquell que era a la presó per revolta i assassinat, i entregà Jesús a la pena que ells volien.
Quan se l'enduien, agafaren un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones endolades, que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué:
+ «Dones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Perquè vindran dies que la gent dirà: "Felices les que no tenen fills, les entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat". Llavors diran a les muntanyes: "Caieu damunt nostre", i als turons: "Cobriu-nos". Perquè si a un arbre verd fan això, què serà de l'arbre sec?».
C. En portaven dos més: uns criminals que havien de ser executats amb ell. Quan arribaren a l'indret anomenat Gólgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a l'esquerra. Jesús deia: + «Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan».
C. Es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. La gent s'ho estava mirant. Les autoritats deien, rient-se'n:
S. «Ell, que en salvava d'altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit».
C. Els soldats també se'n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien:
S. «Si ets el rei dels jueus, salva't tu mateix».
C. Sobre d'ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus».
C. Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo:
S. «No ets el Messies? Salva't a tu mateix i a nosaltres».
C. Però l'altre, renyant-lo, li respongué:
S. «Tu que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal».
C. I deia:
S. «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne».
C. Jesús li respongué:
+ «T'ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».
C. Ja era cap al migdia quan s'estengué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s'havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari, s'esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força:
+ «Pare, confio el meu alè a les vostres mans».
C. I havent dit això, expirà.
Aquí tothom s'agenolla, i fa una pausa.
C. El centurió, després de veure el que havia passat, en donava glòria a Déu i deia:
S. «És veritat: aquest home era innocent».
C. I tota la gent que era present en aquell espectacle, després de contemplar tot el que havia passat se'n tornava donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s'ho.
C. Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home noble i bo, natural d'Arimatea, població dels jueus, que esperava el Regne de Déu i no estava d'acord amb tot allò que el sanedrí havia decidit i havia fet. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, el desclavà, l'amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havia estat posat ningú. Era el divendres, quan ja començava el capvespre del dissabte. Les dones que havien vingut amb Jesús des de Galilea seguiren fins allà, veieren el sepulcre i com havia estat enterrat el seu cos, i se n'anaren a comprar perfums i ungüents. I durant el dissabte guardaren el repòs que la llei prescrivia.
Paraula del Senyor.
Acabada la lectura de la Passió es fa una breu homilia i després es fa la professió de fe:
PREGÀRIA DELS FIDELS
Any I
Com a deixebles fidels, seguim Crist, que entra a Jerusalem per pujar a la Creu. Invoquem Déu, Pare misericordiós, per la salvació de tots els homes.
Podeu respondre a cada petició: Us ho demanem Senyor.
1.Preguem per la santa Església de Déu. Perquè, alimentada amb la Paraula de Déu i sostinguda per la gràcia dels Sagraments, anunciï a tots els homes el Crist Salvador.
2.Preguem pel nostre sant Pare, el papa N., i pel nostre bisbe N. Perquè, encoratjats per la força de l’Esperit Sant, continuïn confirmant en la fe el poble que el Senyor els ha confiat.
3.Preguem per les necessitats de tots els homes. Perquè, educats en el testimoniatge del Senyor Jesús, tots es disposin a adherir-se amb promptitud i generositat a la voluntat de Déu.
4.Preguem per tot el món. Perquè, acollint l’anunci de l’Evangeli, tots els pobles de la terra coneguin la bondat, la bellesa i la veritat de la vida cristiana.
5.Preguem per la família del Senyor, aplegada avui aquí. Perquè, il·luminats per la història de la Passió del Senyor, ens sigui concedit de contemplar, també en el misteri del sofriment, la glòria de la Resurrecció.
Escolteu, Pare, la pregària del vostre poble que celebra la passió del vostre Fill; concediu-nos que, després d’haver-lo aclamat el dia de l’alegria, sapiguem seguir-lo amb la fidelitat de l’amor en l’hora fosca i vivificant de la creu. Per Crist Senyor nostre.
Any II
Germans i germanes, en aquest temps de Passió, quan Crist presentà al Pare súpliques i oracions amb grans clams i amb llàgrimes, demanem també nosaltres al Pare que, per la submissió del seu Fill, escolti les nostres humils pregàries.
1.Que, en aquest temps de Passió, purifiqui més profundament l’Església amb la sang de Crist.
2.Que, per la Sang de Crist crucificat, tots els pobles del món obtinguin la pau i la salvació.
3.Que infongui valor i paciència als qui per malaltia, temptacions o treballs, pobresa o humiliació, comparteixen la passió de Crist.
4.Que tots nosaltres, per la passió i creu de Jesucrist, arribem a la glòria de la resurrecció.
Escolteu, Pare clement, el poble que us implora; que obtingui, gràcies a la passió del vostre Fill, el que no gosa esperar pels seus propis mèrits. Per Crist Senyor nostre.
LITÚRGIA DE L’EUCARISTIA
PREPARACIÓ DE LES OFRENES
Mentre els ministres porten i col·loquen a l’altar el corporal, el purificador, la patena, el calze i el missal, es pot cantar un cant adient.
El celebrant, a l’altar, agafa la patena amb el pa, que li ofereix el diaca, i tenint-la una mica alçada sobre l’altar, diu en secret:
Us beneïm, Senyor, Déu de l’univers,
per aquest pa que hem rebut de la vostra bondat
i que és fruit de la terra i del treball dels homes:
us el presentem
perquè es converteixi per a nosaltres en pa de vida.
Després deixa la patena amb el pa damunt el corporal.
Tot seguit el celebrant agafa el calze, que li ofereix el diaca, i, tenint-lo una mica alçat sobre l’altar, diu en secret:
Us beneïm, Senyor, Déu de l’univers,
per aquest vi que hem rebut de la vostra bondat
i que és fruit de la vinya i del treball dels homes:
us el presentem
perquè es converteixi per a nosaltres en beguda espiritual.
Després deixa el calze damunt el corporal. I, inclinat, diu en secret:
Accepteu, Senyor, el nostre cor penedit.
Que aquest sigui el nostre sacrifici,
agradable a la vostra presència,
Senyor, Déu nostre.
Ara encensa l’ofrena, l’altar, el qui presideix i al poble.
El celebrant es renta les mans, dret a un costat de l’altar, dient en secret:
Renteu-me ben bé de les culpes, Senyor,
purifiqueu-me del meu pecat.
Després, al mig de l’altar i de cara al poble, estenent i ajuntant les mans, diu:
Pregueu, germans i germanes,
perquè aquest sacrifici, meu i vostre,
sigui agradable a Déu, Pare omnipotent.
El poble respon:
Que el Senyor rebi de mans vostres aquest sacrifici,
a lloança i glòria del seu nom,
i també pel nostre bé
i de tota la seva santa Església.
Després el que presideix, amb les mans esteses, diu l’oració sobre les ofrenes.
Oració sobre les ofrenes
Senyor,
per la Passió del vostre Unigènit,
apiadeu-vos de nosaltres,
i, si bé les nostres obres no ho mereixen,
concediu-nos-ho per l’eficàcia d’aquest sacrifici únic.
Per Crist Senyor nostre.
R. Amén.
PREGÀRIA EUCARÍSTICA
V. El Senyor sigui amb vosaltres.
R. I amb el vostre esperit.
V. Amunt els cors.
R. Els elevem al Senyor.
V. Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
R. Cal fer-ho i és de justícia.
És realment just i necessari,
és el nostre deure i és la nostra salvació,
Senyor, Pare Sant,
Déu omnipotent i etern,
que sempre i en tot lloc
us donem gràcies
per Crist Senyor nostre.
Perquè ell, innocent, s’ha dignat
a sofrir la passió pels impius
i a ser condemnat injustament
a favor dels pecadors.
La seva mort ha esborrat les nostres culpes
i la seva resurrecció ens ha fet justos.
Per això,
amb tots els àngels us lloem amb goig,
tot dient:
El celebrant ajunta les mans i, acompanyat del poble, acaba el prefaci cantant:
Sant, sant, sant és el Senyor,
Déu de l’univers.
El cel i la terra són plens de la vostra glòria.
Hosanna a dalt del cel.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Hosanna a dalt del cel.
El celebrant, amb les mans esteses, continua la pregària eucarística
Sou realment sant, Senyor,
font de tota santedat.
Estenent les mans sobre les ofrenes diu:
Santifiqueu, doncs, aquestes ofrenes
fent que hi davalli el vostre Esperit, com la rosada,
Ajunta les mans, dient:
perquè̀ es converteixin per a nosaltres
en el Cos i en la Sang de Jesucrist, nostre Senyor.
Ell, en oferir-se lliurement a la passió́,
Pren el pa.
prengué́ el pa
i, dient l’acció́ de gràcies, el partí́,
i el donà als seus deixebles, tot dient:
S’inclina.
PRENEU I MENGEU-NE TOTS,
QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS,
ENTREGAT PER VOSALTRES.
Mostra el pa consagrat al poble i l’adora.
Després continua:
Igualment, havent sopat,
Pren el calze.
prengué́ el calze
i novament donant-vos gràcies,
el passà als seus deixebles, tot dient:
S’inclina.
PRENEU I BEVEU-NE TOTS,
QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG,
LA SANG DE L'ALIANÇA NOVA I ETERNA,
VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS,
EN REMISSIÓ DELS PECATS.
FEU AIXÒ QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.
Mostra el calze al poble i l’adora
Després afegeix:
Proclameu el misteri de la fe.
El poble aclama:
Anunciem la vostra mort,
confessem la vostra resurrecció́
esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
El celebrant prossegueix amb les mans esteses:
Per això̀,
fent el memorial de la mort
i de la resurrecció́ del vostre Fill,
us oferim, oh Pare,
el pa de la vida i el calze de la salvació́,
i us donem gràcies perquè̀ ens heu fet dignes
de servir-vos a la vostra presència.
Us supliquem humilment
que l'Esperit Sant uneixi en un sol cos
els qui participem del Cos i de la Sang de Crist.
Recordeu-vos Senyor,
de la vostra església estesa per tot el món,
i convocada aquí en el diumenge,
dia en que Crist ha vençut la mort
i ens ha fet participar de la seva vida immortal;
feu-la perfecta en la caritat,
juntament amb el papa N.
amb el nostre bisbe N.
i amb tots els pastors del vostre poble.
Recordeu-vos també́ dels nostres germans
que moriren en l’esperança de la resurrecció́,
i de tots els difunts
que descansen en el si
de la vostra misericòrdia.
Admeteu-los a contemplar la llum de la vostra mirada.
Us preguem que tingueu pietat de tots nosaltres,
i feu que, amb la Verge Maria, Mare de Déu,
amb Sant Josep el seu espòs,
amb els apòstols, i els justos de tots els temps,
que han viscut en la vostra amistat,
tinguem part en la vida eterna, i
puguem lloar-vos i glorificar-vos
per Jesucrist, el vostre Fill.
Elevant el pa i el vi consagrats, acaba la pregària eucarística dient:
Per ell, amb ell i en ell, vós,
Déu Pare omnipotent,
en la unitat de l'Esperit Sant,
rebeu tot honor i tota glòria
pels segles dels segles.
R. Amén.
RITU DE LA COMUNIÓ
Posats novament el calze i la patena damunt l’altar, el celebrant, amb les mans juntes, introdueix l’oració del Senyor amb la fórmula següent:
Germans, ben units a Jesucrist, moguts pel seu Esperit, gosem dir:
Estén les mans i, juntament amb tot el poble, continua:
Pare nostre, que esteu en el cel:
sigui santificat el vostre nom;
vingui a nosaltres el vostre Regne;
faci’s la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos, Senyor, el dia d’avui;
i perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem
els nostres deutors;
i no permeteu que nosaltres caiguem
a la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amb les mans esteses, el celebrant, sol, continua, dient:
Allibereu-nos, Senyor, de tots els mals;
feu que hi hagi pau als nostres dies,
i per la vostra misericòrdia,
guardeu-nos de pecat i de qualsevol pertorbació:
mentre esperem
l’acompliment de la nostra esperança,
la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador.
El poble acaba l’oració amb l’aclamació següent:
Perquè són vostres per sempre,
el regne, el poder i la glòria.
Després el sacerdot, amb les mans esteses i en veu clara, diu:
Senyor nostre Jesucrist,
que diguéreu als apòstols:
Us deixo la pau, us dono la meva pau,
no mireu els nostres pecats,
sinó la fe de l’Església,
i doneu-li aquella pau i aquella unitat
que vós vau demanar.
Vós que viviu i regneu pels segles dels segles.
R. Amén.
El celebrant, estenent i ajuntant les mans, afegeix:
La pau del Senyor sigui sempre amb vosaltres.
R. I amb el vostre esperit.
Si es creu oportú es diu:
En Crist, que amb la seva creu ens agermana,
doneu-vos la pau amb un signe de reconciliació i d’amistat.
I tothom es dona un senyal de pau i de caritat.
Després, agafa el pa consagrat i el parteix sobre la patena, i deixa caure una partícula al calze, dient en secret:
Que aquesta commixtió
del Cos i de la Sang de nostre Senyor Jesucrist,
sigui, per a qui els rebem,
penyora de vida eterna.
Entretant es canta:
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
doneu-nos la pau.
Després el celebrant, amb les mans juntes, diu en secret:
Senyor nostre Jesucrist, Fill del Déu viu,
que per voluntat del Pare
i amb la cooperació de l’Esperit Sant,
heu donat la vida al món amb la vostra mort:
pel vostre Cos i per la vostra Sang,
allibereu-me de tot pecat i de tot mal,
feu-me sempre fidel als vostres manaments
i no permeteu que em separi mai de vós.
El celebrant fa genuflexió, agafa l’hòstia i tenint-la alçada sobre la patena, diu, de cara al poble i en veu alta:
Mireu l’Anyell de Déu,
mireu el qui lleva el pecat del món.
Feliços els convidats a la seva taula.
I juntament amb el poble afegeix:
Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva;
digueu-ho només de paraula,
i serà salva la meva ànima.
El sacerdot, de cara a l’altar, diu en secret:
Que el Cos de Crist em guardi per a la vida eterna.
I sumeix amb reverència el Cos de Crist.
Després agafa el calze i diu en secret:
Que la Sang de Crist em guardi per a la vida eterna.
I sumeix amb reverència la Sang de Crist.
Després agafa la patena o el copó, i s’acosta als qui volen combregar, i mostra a cadascun d’ells l’hòstia, tenint-la una mica alçada, dient:
El Cos de Crist.
R. Amén.
Acabada la distribució de la comunió, el celebrant se’n pot anar a la seu. Si sembla oportú es pot guardar una estona de silenci sagrat, o bé recitar o cantar un salm o un cant de lloança.
Després, dret, prop de la seu o a l’altar, el celebrant diu l’oració postcomunió amb les mans esteses.
Postcomunió
Preguem.
Alimentats amb aquest do sagrat,
us demanem, Senyor,
que vós, que volguéreu que per la mort del vostre Fill
esperéssim obtenir allò que creiem,
vulgueu també que, per la seva resurrecció,
arribem al terme feliç vers on caminem.
Per Crist Senyor nostre.
R. Amén.
COMIAT
Després es fa el comiat. El celebrant, de cara al poble, estenent les mans, diu:
El Senyor sigui amb vosaltres.
R. I amb el vostre esperit.
Benedicció solemne
Es fa la invitació amb aquestes paraules:
Inclineu-vos per rebre la benedicció.
Després el celebrant, amb les mans esteses sobre el poble diu la benedicció:
Que Déu, Pare misericordiós,
que en la Passió del seu Fill
us ha donat un exemple de caritat,
us concedeixi que, servint Déu i els homes,
rebeu la seva abundosa benedicció.
R. Amén.
Que ell us faci el do de la vida eterna,
ja que creieu que la seva mort temporal
és penyora de l’eternitat feliç.
R. Amén.
I que, seguint l’exemple de la seva humilitat,
participeu plenament de la seva resurrecció.
R. Amén.
Que us beneeixi Déu totpoderós,
Pare, Fill i Esperit Sant.
R. Amén.
Tot seguit diu:
Glorifiqueu el Senyor amb la vostra vida.
Aneu-vos-en en pau.
R. Donem gràcies a Déu.
Després, el celebrant besa l’altar, com al començament. I, havent fet reverència amb els ministres, se’n va.
